El president del CAC considera que cal adaptar la llei audiovisual catalana al nou marc normatiu europeu i a la nova realitat audiovisual

• La Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell Europeu van arribar la setmana passada a un acord sobre el text de revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual
   
• La nova Directiva inclourà plataformes com YouTube i els continguts audiovisuals de xarxes socials, com ara Facebook
   
• Un dels objectius de la revisió és disposar d’eines per protegir els menors de continguts perjudicials i lluitar contra el discurs de l’odi en els diferents suports audiovisuals
   
• La normativa obligarà els serveis de vídeo a la carta a incloure una quota mínima del 30% d’obra europea i obre l’opció a l’obligació de finançar produccions europees

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, considera que caldria adaptar la llei audiovisual catalana al nou marc normatiu europeu, que en els propers mesos inclourà les plataformes d’intercanvi de vídeos com YouTube, així com els continguts audiovisuals de les xarxes socials, com ara Facebook. Loppacher considera que la llei audiovisual catalana, aprovada el 2005, s’hauria d’adaptar a la nova realitat social i tecnològica.

Roger Loppacher ha fet aquestes declaracions un cop s’ha fet públic que el Parlament Europeu, la Comissió Europeu i el Consell Europeu van consensuar el 6 de juny passat un text comú sobre la revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada el 2010. L’acord polític entre les tres institucions comporta que el text de la revisió s’hagi aprovat de facto, en espera de les aprovacions formals necessàries en seu parlamentària europea i per part del Consell Europeu.

La nova Directiva serà formalment adoptada en la tardor del 2018 i, un cop publicada en el diari oficial, els estats membres tindran 21 mesos per transposar-la a les legislacions estatals respectives.

En opinió del president del CAC, tant els canvis normatius que finalment s’han adoptat en el text de la proposta de revisió de la Directiva, com els canvis notables que en la darrera dècada s’han produït en la realitat social pel que fa als nous hàbits de consum, especialment entre els més joves, aconsellen actualitzar al més aviat possible la llei marc de l’audiovisual català.

La nova Directiva amplia el seu àmbit competencial pel que fa als mitjans subjectes a la normativa. Així, es mantenen els mitjans previstos en la directiva vigent, com ara la televisió tradicional i els serveis de vídeo a la carta, mentre que se n’inclouen de nous, com ara les plataformes d’intercanvi de vídeos.

Això implica que serveis com YouTube estaran sotmesos a la nova Directiva, com també ho estaran els continguts audiovisuals de les xarxes socials, com ara Facebook. En canvi, els webs dels diaris no hi estaran inclosos, excepte determinats apartats que mostren vídeos. D’altra banda, l’ús ocasional de vídeos en pàgines web, blogs o portals de notícies estarà fora de l’àmbit competencial de la nova Directiva.

La nova obligació per a les plataformes d’intercanvi de vídeos serà protegir els menors d’edat dels continguts perjudicials, de manera que s’hi podran establir mesures de restricció. També s’haurà de protegir el públic en general de la incitació a la violència o a l’odi, així com del contingut delictiu, com ara la incitació a cometre actes terroristes, la pornografia infantil, el racisme o la xenofòbia.

Per implementar aquests objectius, la nova Directiva proposa la via de la corregulació, que s’implementaria mitjançant mecanismes com ara els sistemes de denúncia a les plataformes per part dels usuaris, la verificació de l’edat, la qualificació dels continguts per part dels autors i el control parental.

Impuls a l’obra europea

En relació amb la promoció de les produccions audiovisuals europees, la televisió tradicional continuarà amb l’obligació d’emetre almenys un 50% de producció europea. La novetat es troba en els serveis de vídeo a la carta, com ara Netflix, que actualment ja tenen unes certes obligacions, que la nova Directiva clarifica, en el sentit d’obligar aquestes empreses a garantir que com a mínim el 30% del seu catàleg sigui de producció europea, a més d’assegurar que tingui una bona visibilitat, és a dir, que hi hagi una prominència a l’hora de mostrar les ofertes.

En la mateixa línia d’impuls a l’obra europea, la nova Directiva clarifica la imposició de contribucions financeres als proveïdors de serveis per a la producció i l’adquisició de drets d’obres europees. Aquesta seria una mesura que hauria de determinar cada Estat membre i no pas una obligació comunitària.

Pel que fa a la publicitat, la nova Directiva preveu un equilibri entre la protecció dels consumidors, especialment dels menors d’edat, i un sistema més flexible per als emissors tradicionals de televisió, que els permetrà adequar-se a la nova realitat del mercat. En concret, les noves normes preveuen enfortir les restriccions per a emissions comercials adreçades als menors en relació amb menjars i begudes poc saludables. La publicitat de tabac continuarà prohibida, mentre que la de begudes alcohòliques serà més restrictiva pel que fa als menors, per bé que cada Estat membre podrà modular a l’alça les restriccions, fins a arribar a la prohibició total.

A l’últim, la nova Directiva inclou el requeriment als estats membres de disposar d’autoritats reguladores de l’audiovisual. Aquestes autoritats hauran de ser plenament independents dels governs respectius o de qualsevol altre poder públic o privat, i hauran d’exercir la seva tasca de forma imparcial i transparent, en particular en àmbits com el pluralisme, la diversitat lingüística i cultural, la protecció dels consumidors, l’accessibilitat dels continguts, la no-discriminació i la protecció de la lliure competència.