El president del CAC demana combatre el discurs d’odi en l’audiovisual i a internet

• La Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (MDA) analitza les narratives alternatives contra el racisme
• Els Premis per a la Diversitat distingeixen el capítol “Ètnies” del programa Tabús (TV3), el programa MAS enllà de Ràdio Banyoles, la sèrie documental 18+1: un jovent que camina, el web Desirée Bela i l’Associació Fotomovimiento

La Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (MDA), entitat impulsada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), ha organitzat avui, 8 de juliol, la XIII jornada de la MDA, dedicada a analitzar les narratives alternatives contra el racisme.

La jornada ha estat presentada pel president del CAC, Roger Loppacher, per la presidenta de la MDA i consellera del CAC, Carme Figueras i pel degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros. La sessió ha tingut lloc a la seu del Col·legi de Periodistes, a Barcelona.

Loppacher ha explicat que un dels focus principals de preocupació en l’àmbit audiovisual a Catalunya i també en el conjunt de països europeus és la proliferació del discurs d’odi. “Un discurs que, en la societat actual, es veu ampliat i difós de manera massiva a través dels nous mitjans digitals. I en especial, a través d’internet, de les plataformes d’intercanvi de vídeo o de les xarxes socials, ha dit Loppacher, que ha afegit: “Es tracta d’un fet del tot inadmissible en una societat que es vol cada vegada més justa i inclusiva”.

Loppacher ha demanat que la nova normativa doti de més eines a les autoritats reguladores per combatre el discurs de l’odi a l’audiovisual i a les plataformes,  

“En qüestions tan fonamentals com la protecció dels menors i el discurs d’odi, les autoritats independents de regulació, com la nostra, haurien de ser les veritables garants d’una aplicació efectiva d’aquestes mesures”, ha afirmat el president del CAC.

El president del regulador català ha assenyalat que aquest organisme ha realitzat tres informes sobre continguts d’internet que justifiquen la violència masclista i un altre sobre les fake news en l’àmbit de gènere, així com un altre sobre el discurs d’odi envers les persones LGBTI. També ha destacat la importància de fomentar l’educació en comunicació audiovisual.

Així mateix, ha destacat el paper dels mitjans de comunicació i dels periodistes en la configuració de l'imaginari col·lectiu i en promoure el diàleg i el respecte a la diferència. “La professió periodística és clau per combatre el discurs d'odi, atesa la seva capacitat per alimentar o frenar rumors i prejudicis. En tot allò que afecta a la diversitat i a combatre els discursos d’odi, no n’hi ha prou en ser reactiu. Cal ser proactiu. Els discursos d’odi i racisme es viralitzen a les xarxes socials i en determinats casos tendeixen a normalitzar-se, i, per tant, cal generar discursos crítics i narratives alternatives per combatre’ls”,  ha dit Loppacher.

Per la seva banda, Figueras ha recordat que el CAC, amb la Mesa per la Diversitat la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Institut Europeu de la Mediterrània i la col·laboració d’altres entitats i institucions van publicar fa uns mesos les Recomanacions sobre el tractament informatiu de les persones migrades i refugiades als mitjans de comunicació.

“Es tracta d’una versió actualitzada de les Recomanacions sobre el tractament informatiu de la immigració, de l’any 2002, en què s’amplia l’abast no només a les persones migrades, sinó també a les persones refugiades, amb l’objectiu d’adequar-se al context social català i a la realitat mediàtica actuals”, ha dit la consellera, que ha afegit: “L’objectiu és donar eines als i les professionals dels mitjans de la comunicació i dels gabinets de comunicació d’autoritats, cossos professionals de seguretat i institucions públiques per tractar aquesta matèria de manera acurada”.

Segons Figueres, “la idea principal d’aquestes recomanacions és reconèixer i valorar la diversitat etnocultural, evitar l’estigmatització i la reproducció d’estereotips i prejudicis, i donar elements que facilitin una informació acurada dels problemes socials”.

“La jornada d’avui de la Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual la dediquem precisament a reflexionar sobre diferents propostes per combatre el discurs d’odi, el racisme i la xenofòbia d’una manera pro-activa, per anar més enllà, per tant, de la resposta reactiva a les manifestacions racistes”, ha assenyalat.

En la jornada s’ha fet una taula rodona sobre les narratives alternatives contra el racisme, en la qual han participat la professora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i coordinadora del Grup Interreligiós del CREA, Lena de Botton, el professor de Comunicació de la Universitat de Vic i membre del Grup de recerca LMI-UVIC Raúl Martínez, i la periodista, professora i investigadora de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona Gabriela Marques Gonçalves.

En el decurs de la jornada s’han lliurat els XII Premis per a la Diversitat en l’Audiovisual. Aquests guardons s’atorguen a aquells programes, produccions o iniciatives audiovisuals que reflecteixen millor la diversitat cultural. Els premiats han estat els següents:

Categoria A (Programa de televisió): El capítol “Ètnies” del programa Tabús, produït per Televisió de Catalunya en col·laboració amb El Terrat.

Tabús és un programa, amb un format originalment creat a Bèlgica, conduït per l’actor David Verdaguer i que dona visibilitat a col·lectius que normalment han de conviure amb molts tabús. En el capítol “Ètnies”, dedicat a trencar tòpics sobre la llengua, les religions i les ètnies, cinc persones d’ètnies diferents que viuen a Catalunya reflexionen sobre el racisme i sobre els tòpics que els envolten i constaten que el racisme continua present.

Categoria B (programa de ràdio): Programa MAS enllà de Ràdio Banyoles, en col·laboració amb l’Associació Moviment Afrobanyolí Social

El programa, conduït per Assa Macalou, Daura Mangara i Isa Tunkara, té per objectiu donar a conèixer l’entitat i, sobretot, tractar les preocupacions dels joves afrobanyolins, així com oferir petites mostres de cultura africana. Conté una secció en què s’expliquen anècdotes que diversos afrobanyolins han viscut, per tal de reflexionar sobre la situació del col·lectiu a Banyoles. També hi ha entrevistes, així com l’espai “Roots”, una secció dedicada a la música i a la narrativa africanes.

Menció especial: Capítol “Els invisibles” del programa Som terra, d’EMUN FM Ràdio i La Xarxa

Som terra, una coproducció d’EMUN FM Ràdio i de la Xarxa de Comunicació Local, és un programa sobre el sector primari que s’emet per més de 30 emissores locals de les terres de Lleida. Està conduït per la periodista Pili Garcia. El capítol premiat, que va ser enregistrat en època prepandèmica, mostra una visió transversal i sense estereotips del sector de persones que han vingut a treballar a la campanya de la recol·lecció de la fruita dolça a Lleida.

Categoria C (producció audiovisual): Sèrie documental 18+1: un jovent que camina, produïda per l’Agència Talaia

És una producció rodada el 2019 i estrenada el febrer del 2020 a través de La Directa. Ha estat realitzada amb el suport de la plataforma Girona Acull, el Col·legi de Periodistes de Girona i el Consell de Cohesió Social de l’Ajuntament de Girona. 18+1: un jovent que camina consta de deu capítols, de gairebé deu minuts de durada cadascun, que aborden diverses temàtiques com l’origen, el procés migratori o el racisme, entre d’altres.

Categoria D (webs): El web Desirée Bela de Desirée Bela-Lobedde

L’autora és una activista i comunicadora compromesa amb el feminisme, l’antiracisme, la salut i l’activisme estètic. Té un blog dedicat a la imatge personal de les dones negres amb el cabell “afro” natural i dona eines mitjançant vídeos explicatius i articles complementaris per aprendre a cuidar-lo. També disposa d’un canal de YouTube i  està present a totes les xarxes socials.

Categoria E (premi trajectòria): Fotomovimiento

L’Associació Fotomovimiento va néixer l’any 2011 durant l’acampada del 15M a la plaça de Catalunya, a Barcelona. És un mitjà alternatiu de referència per a moltes persones que difon la realitat social mitjançant imatges amb especial èmfasi en els sectors socials i comunitats més desfavorides. El seu arxiu fotogràfic és una font d’informació i un banc d’imatges d’accés lliure per a moltes entitats i publicacions arreu del món.