El president del CAC insta el Govern de l’Estat a transposar de manera urgent la Directiva de serveis de comunicació audiovisual

• El president del CAC, Roger Loppacher, demana incrementar fins al 10% la contribució financera de les plataformes a la producció pròpia, en la línia d’altres països europeus. França planteja una contribució d’entre el 20 i el 25%, mentre que Itàlia, una d’entre el 12,5% i el 20%
   
• L’Estat espanyol i Polònia són els dos únics països de la UE que no han tramès un text per transposar la directiva als parlaments respectius. El termini per transposar la Directiva va finalitzar el 19 de setembre de 2020
   
• Loppacher demana també l’actualització de la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya (LCA), per adaptar-la al nou escenari que estableix la directiva
   
• >El president del CAC urgeix a actualitzar les normatives per augmentar la producció audiovisual en català, fomentar més oferta de continguts en llengua catalana als serveis a petició, dotar de més competències el regulador català per protegir les persones menors d’edat i evitar el discurs d’odi a les plataformes

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, ha instat el Govern de l’Estat a transposar de manera urgent la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada per la Unió Europea el novembre del 2018 i que servirà per regular els serveis televisius sota demanda, com ara Netflix, i les plataformes d’intercanvi de vídeos, com ara YouTube.

L’Estat espanyol i Polònia són els dos únics països de la Unió Europea que no han tramés un text legislatiu per transposar la directiva als parlaments respectius. El termini per transposar la Directiva (UE) 2018/1808, que era de 21 mesos, va finalitzar el 19 de setembre de 2020.  

El Govern central va presentar el 6 de novembre de 2020 l’avantprojecte de la futura Llei general de comunicació audiovisual i en va iniciar el tràmit d’audiència i d’informació pública, que va acabar el 3 de desembre.

Alhora, el president del CAC també ha demanat al Govern de la Generalitat que actualitzi, també de manera urgent, la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (LCA), per adaptar-la al nou escenari que estableix la directiva.

Loppacher considera que cal actualitzar les dues normatives per posar-les en línia amb el nou ecosistema digital. En aquest sentit, es pretén incrementar la producció audiovisual europea, i en especial la producció catalana, així com fomentar més oferta de continguts en català als serveis a petició. També demana dotar de més competències el regulador català per protegir les persones menors d’edat i evitar el discurs d’odi a les plataformes.

Més inversió en producció i més diversitat

Loppacher ha demanat incrementar fins al 10% la contribució financera de les plataformes de vídeo sota demanda, como ara Netflix, a la producció europea, en la línia dels països del nostre entorn.

“La previsió que planteja l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual de l’Estat, que és del 5%, és clarament insuficient i no es correspon amb la penetració d’aquestes plataformes en el mercat audiovisual. Cal incrementar aquesta contribució fins al 10%, en la línia de països com ara França (entre un 20 i un 25%), Àustria (20%) o Itàlia (entre un 12,5% i un 20%)”, ha afirmat Loppacher, que ha afegit que, a més, cal establir mesures normatives per tal que una part d’aquesta producció europea sigui en llengua catalana.

Cal tenir en compte que, segons el darrer butlletí quadrimestral (BIAC) del CAC, publicat el 4 de febrer, el 63,2% dels catalans consumeix continguts audiovisuals sota demanda. Les principals plataformes de vídeo sota demanda mitjançant la tecnologia OTT (Over The Top) són Netflix (amb 1.500.600 llars abonades a Catalunya), Amazon Prime Video (814.875 llars), HBO (396.675 llars) i Disney+ (236.775 llars), segons dades de la tercera onada del 2020 de l’EGM.

“Cal adoptar mesures per potenciar la indústria audiovisual local i, per això, cal que les grans plataformes augmentin la seva contribució al finançament de la producció pròpia, i cal garantir que una part d’aquesta producció sigui en la llengua pròpia de Catalunya”, ha dit Roger Loppacher.

Així mateix, el president del CAC també ha reclamat que l’avantprojecte de llei de l’Estat “faci efectiva la diversitat cultural i lingüística, i prevegi mesures per garantir que els ciutadans tinguin accés a una oferta de continguts en la llengua pròpia que sigui equivalent a la realitat lingüística de Catalunya”.

Cal tenir en compte que, segons el BIAC, una de cada tres persones ha cercat continguts en català a les plataformes i no n’ha trobat cap. En aquest sentit, segons un informe del CAC, només el 0,5% dels continguts de Netflix són en llengua catalana.

Al·legacions a l’avantprojecte de l’Estat

El Ple del CAC va aprovar al desembre un acord amb al·legacions a l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, que pretén transposar la Directiva 2010/13/UE. En les al·legacions, el CAC demana fer efectiva la diversitat cultural i que el 50% de la quota d’obres en llengües de l’Estat espanyol es destini a obres audiovisuals en català, basc o gallec, atesa la situació de precarietat d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.

D’altra banda, es reclama una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició. Segons l’avantprojecte, aquests serveis hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg a obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes.

El CAC subratlla que l’avantprojecte no introdueix cap percentatge concret per a llengües cooficials altres que la castellana. Per tant, reclama que, del 50% esmentat reservat a llengües oficials a l’Estat espanyol, el 50% sigui per al català, el basc o el gallec.

En relació amb la prominència d’aquestes obres (és a dir, que apareguin de manera destacada), el CAC demana que l’avantprojecte defineixi, tal com faculta la Directiva, els continguts de servei públic i els continguts en català, basc o gallec, com a continguts d’interès general, ja que contribueixen i són reflex de la diversitat cultural i, per tant, aquests continguts haurien de tenir prominència en els serveis a petició.

Així mateix, el CAC considera que l’avantprojecte hauria de preveure que els catàlegs dels serveis de vídeo a petició incorporessin les versions ja doblades o subtitulades al català de les seves obres.

D’altra banda, el CAC considera també que diverses disposicions de l’avantprojecte se superposen amb competències exclusives de la Generalitat pel que fa a l’àmbit audiovisual, especialment en relació amb l’organització dels prestadors del servei públic audiovisual.

En les al·legacions, el CAC fa palesa també la necessària col·laboració, que preveu i promou la Directiva, entre les diferents autoritats audiovisuals independents existents a l’Estat, per tal d’assolir els objectius que es persegueixen. En aquest sentit, el CAC expressa la necessitat d’establir el principi de col·laboració entre les diferents autoritats com un eix bàsic de relació.

En concret, es posa en relleu que les tasques realitzades i l’experiència assolida en aquests darrers anys per institucions com el CAC permeten aportar coneixements, especialment en matèria de protecció de les persones menors d’edat, discurs d’odi, publicitat encoberta, desinformació o alfabetització mediàtica.