El president del CAC, Roger Loppacher, elegit vicepresident de la Xarxa d’autoritats de regulació mediterrànies

• Aposta per promoure el treball conjunt de les autoritats mediterrànies pel futur de l’audiovisual comú, fomentar el pluralisme i vetllar pels drets de la ciutadania en el nou entorn audiovisual

• El president del CAC demana que la normativa audiovisual inclogui també la regulació del livestreaming i de les xarxes socials quan tinguin una proporció significativa de continguts audiovisuals

• Loppacher demana que els reguladors independents puguin ordenar la retirada de continguts clarament il·lícits de les plataformes d’intercanvi de vídeos

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, ha estat elegit avui, 17 de novembre, vicepresident de la Xarxa d’autoritats de regulació mediterrànies (Mediterranean Network of Regulatory Authorities, MNRA, en anglès, i Réseau des instances de régulation méditerranéennes, RIRM, en francès).

Aquesta elecció implica que d’aquí un any Loppacher serà president de la plataforma, que aplega les autoritats audiovisuals de 24 països de la conca mediterrània. Així mateix, el CAC acollirà durant el 2018 la reunió anual de la Xarxa.

L’elecció del president del CAC com a vicepresident dels reguladors mediterranis ha tingut lloc a Marsella, on des d’ahir i fins avui se celebra la 19a reunió de la MNRA, sota l’organització del Conseil supérieur de l’audiovisuel (CSA) francès. En la reunió també es va escollir el president del CSA, Olivier Schrameck, president de la MNRA. Tal com marquen els estatuts de la Xarxa, l’anterior president, el membre de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) Josep Maria Guinart, passa a ser també vicepresident.

Loppacher, que ha intervingut davant el plenari de la MNRA per presentar la seva candidatura, ha dit: “Volem expressar la nostra voluntat de fomentar i promoure el treball conjunt de totes les autoritats mediterrànies pel futur de l’audiovisual comú, pel pluralisme i per vetllar, de la millor manera possible, pels drets de la ciutadania en l’àmbit audiovisual”.

El president del regulador català ha subratllat la necessitat de cooperar i coordinar-se amb les autoritats audiovisuals que formen la MNRA, en especial en aspectes que són una preocupació comuna, com ara la millora de la presència de la dona en els mitjans o el tractament de la diversitat i de la violència masclista.

“Els canvis avui són accelerats. I en el nostre sector, encara més. Els reptes que tenim per davant són molts i diversos. I per fer-hi front, crec que avui és més important que mai reivindicar la importància de les autoritats reguladores, ja que són elements que aporten qualitat democràtica a les nostres societats, així com reafirmar la voluntat d’encarar els reptes que tenim per davant de manera conjunta”, ha afegit Loppacher.

Adaptar la regulació al nou entorn audiovisual

En la reunió de Marsella, el president del CAC també ha participat en una sessió sobre la revisió de la Directiva europea de Serveis de Comunicació Audiovisual. La revisió està en fase de negociació entre la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea.

Loppacher ha qualificat la revisió de la directiva com a “important pas endavant”, ja que, al seu parer, actualitza la regulació dels nous sistemes comunicatius. En concret, ha subratllat que la nova directiva amplia el seu abast competencial, en el sentit que no només inclou la televisió tradicional i els serveis audiovisual sota demanda, sinó que també inclourà les plataformes d’intercanvi de vídeo, com ara YouTube.

“Tanmateix, no és segur que la nova directiva incorpori les xarxes socials, que tenen cada dia més implantació. A tall d’exemple, només cal dir que diàriament es veuen més 10.000 milions de vídeos a Snapchat i 8.000 milions de vídeos a Facebook i és freqüent detectar-hi continguts que promouen la violència masclista i altres comportaments que atempten contra els drets fonamentals de les persones”, ha puntualitzat el president del CAC.

“Per això –ha afegit–, crec que seria convenient incorporar en l’àmbit subjectiu de la directiva, tal com demana també el Parlament Europeu, aquelles xarxes socials amb una proporció significativa de vídeos. Així mateix, crec que també caldria incorporar-hi les plataformes de livestreaming. Altrament, es podria córrer el risc, altre cop, de tornar a actualitzar una normativa que podria quedar incompleta d’inici”.

Loppacher ha demanat un paper més protagonista per a les autoritats audiovisuals, de manera que aquestes puguin ordenar la retirada immediata de continguts de plataformes d’intercanvi de vídeos que considerin il·lícits. “Això no suposaria que les empreses hagin de ser responsables editorials dels continguts publicats pels usuaris, atès que pel seu volum seria una tasca inviable, però sí que quan una autoritat audiovisual detecti un contingut clarament il·lícit pugui ordenar-ne la retirada immediata”, ha dit.

Loppacher ha explicat que el Consell ha fet informes relatius a la presència en Internet de continguts de pornografia infantil, anorèxia i bulímia, promoció del suïcidi i violència masclista.

El tractament televisiu dels atemptats

En una altra intervenció, el president del CAC ha mostrat als congressistes del MNRA un informe sobre el tractament informatiu dels atemptats terroristes ocorreguts a Barcelona i Cambrils l’agost passat. En l’informe s’hi evidencia, entre altres aspectes, que les televisions van tendir a pixelar o ocultar les imatges on apareixien víctimes identificables dels atemptats, mentre que en paral·lel circulaven per Internet imatges sense cap tipus de filtre.

Així mateix, Loppacher ha explicat que el CAC ha elaborat, en col·laboració amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, unes recomanacions sobre la cobertura d’atemptats terroristes. El CAC i el CSA són les úniques autoritats audiovisuals que han elaborat recomanacions sobre aquest àmbit informatiu.

També han participat en la reunió del MNRA les conselleres del CAC Carme Figueras i Yvonnne Griley. La primera va intervenir ahir davant el Plenari en relació amb el tractament informatiu de la violència masclista, mentre que la segona va explicar les experiències del CAC en alfabetització audiovisual i, en concret, el programa eduCAC. Aquest programa, elaborat pel Consell en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, està adreçat a alumnes de 10 a 16 anys.