El president del Parlament afirma que les autoritats audiovisuals són una garantia de qualitat democràtica

• Roger Torrent s’adreça als participants de la 20a sessió plenària de la Xarxa d’autoritats de regulació mediterrànies, que aplega 26 autoritats audiovisuals de 22 països de la conca mediterrània
   
• Torrent assenyala que les fake news amenacen la credibilitat i la garantia de poder accedir a una informació rigorosa i veraç
   
• El president del CAC demana refundar i rellançar la CCMA i proposa un millor finançament, nous sistemes de distribució i una adaptació de la seva estructura organitzativa

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha afirmat que les autoritats audiovisuals “són una garantia de qualitat democràtica” que ajuden a preservar les llibertats i els drets informatius. També ha subratllat l’amenaça que suposen les anomenades fake news, especialment en el nou entorn comunicatiu.

Torrent ha fet aquestes declaracions en un sopar ofert ahir, 22 de novembre, als participants de la 20a sessió plenària de la Xarxa d’autoritats de regulació mediterrànies (Mediterranean Network of Regulatory Authorities – MNRA), plataforma que aplega 26 autoritats audiovisuals de 22 països de la conca mediterrània.

El president del Parlament ha destacat l’elecció, duta a terme ahir, del president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, com a president de la MNRA. “Celebrem que el CAC, una institució que amb la seva magnífica tasca s’ha guanyat el eu prestigi al nostre país, tingui l’oportunitat de presidir la MNRA”, ha dit.

“I ho fa, a més, en un moment especialment important, i exigent, per a les autoritats de regulació de l’audiovisual, perquè s’enfronten al repte d’adaptar-se als canvis d’un sector que està vivint transformacions profundes, tant pel que fa als mitjans com als hàbits de consum”, ha assenyalat.

Segons Torrent, l’existència de noves eines comunicatives, a l’abast de tothom, té una lectura positiva, però també pot tenir-la negativa, en funció de l’ús que se’n faci. “Per exemple, les anomenades fake news, o estratègies de desinformació, amenacen la credibilitat i la garantia de poder accedir a una informació rigorosa i veraç”, ha explicat.

El president del Parlament ha subratllat la importància de que existeixin xarxes com la MNRA, ja que permet posar en comú coneixements i experiències que ajudin a resoldre les situacions comunes a les quals han de fer front. “Per això és tan important aquesta xarxa, que apropa les dues ribes del mediterrani i que mostra la voluntat de participar en la construcció d’un espai mediterrani fort i divers”, ha assenyalat.

El sopar de benvinguda als participants al congrés ha comptat amb la presència del Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, Pau Villòria. També hi ha assistit el president de l’European Regulators Group for Audiovisual Media Services (ERGA), Luboš Kukliš.

Futur del servei públic

El congrés de la MNRA, que va començar ahir i que conclou avui, ha continuat aquest matí amb diverses taules rodones. Entre aquestes taules rodones, s’ha dut a terme una sobre el futur del servei públic en la radiodifusió, en la qual ha participat el president del CAC.

Segons Loppacher, “cal tenir ben present que els mitjans públics són garantia de qualitat democràtica, de pluralisme polític i social i de cohesió social. Però crec que també hem de destacar que són garantia de rigor informatiu i de pluralitat de veus en l’àmbit digital davant l’amenaça de les informacions falses o de les filter bubbles”.

“TVC ha esdevingut, doncs, una peça cabdal, jo diria imprescindible, del sistema català de comunicació. A més d’impulsar i de ser tractor del teixit industrial del sector audiovisual, ha estat i és un dels actors principals de normalització i difusió de la nostra llengua i la nostra cultura en la nostra societat”, ha afegit.

Segons el president del CAC, “davant la multiplicació de l’oferta audiovisual fruit de l’entrada de nous players d’abast global, que no fa sinó fragmentar les audiències, i davant el canvi d’hàbit de consum audiovisual, especialment entre els més joves, cal refundar i rellançar la CCMA per aconseguir un servei públic audiovisual sostenible, viable, de qualitat i que continuï sent referència per als ciutadans”.

Per aconseguir aquest objectiu, ha assenyalat, cal garantir un finançament adequat, que ha comptabilitzat en 137 milions d’euros anuals addicionals, per igualar la CCMA als prestadors públics de països de mida similar. També cal apostar per noves finestres i, en concret, per una plataforma de televisió a la carta de composició mixta pública i privada. I finalment, ha proposat, seguint el model d’altres països, adaptar l’estructura organitzativa de la CCMA per dividir-la en una unitat editorial, una unitat de producció i una unitat de gestió dels nous serveis sota demanda.