El president del regulador audiovisual bavarès demana més transparència en els algoritmes que controlen internet

• El president del CAC demana més eines per regular internet i reforçar el sistema audiovisual tradicional per garantir una oferta plural i diversa
   
• El president del Bayerische Landeszentrale für neue Medien (BLM), Siegfried Schneider, afirma que el 18% dels alemanys confia més en les xarxes que en els mitjans tradicionals
   
• Schneider explica que el regulador de Baviera ha implementat programes d’alfabetització audiovisual per aprendre a utilitzar internet amb eficàcia i garanties de veracitat

El president de l’autoritat audiovisual bavaresa (Bayerische Landeszentrale für neue Medien - BLM), Siegfried Schneider, ha destacat la importància que tenen els algoritmes que controlen les cerques i la jerarquització dels continguts d’internet i ha demanat més transparència per garantir el pluralisme i la veracitat dels continguts.

Schneider ha participat avui, 6 de juliol, en la 38a sessió del Fòrum de la Comunicació, organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) a La Pedrera. La seva ponència s’ha titulat “La diversitat d’opinions en l’era de les xarxes socials”.

El president del regulador bavarès ha destacat que, malgrat que la televisió tradicional continua sent el principal mitjà d’informació a Alemanya per al conjunt de la població, internet és ja la segona opció. “I si ens fixem només en la franja dels 14 als 29 anys, resulta que internet és ja la primera preferència”, ha dit Schneider, que ha vaticinat que “internet es convertirà en el mitjà d’informació més important”.

Segons una enquesta elaborada pel BLM, el 55% de la població alemanya utilitza com a mínim un cop al dia internet i les xarxes socials. Segons aquesta enquesta, el 18% de la gent declara que confia més en les xarxes socials que en la ràdio i la televisió tradicionals. “De fet, que siguin només el 18% resulta tranquil·litzador”, ha admès Schneider, que ha aportat altres dades de la mateixa enquesta que indiquen que la població encara atorga una gran credibilitat als mitjans tradicionals.

Segons Schneider, resulta innegable la influència creixent que tenen les xarxes i els continguts difosos via internet i ha demanat més transparència en els algoritmes que serveixen per cercar continguts i per jerarquitzar-los. “És important que hi hagi transparència quan un informe d’una empresa d’internet apareix en el primers llocs del cercador propietat de la mateixa empresa, perquè tot el que no surti a la primera pàgina podem dir que no existeix”, ha assenyalat.

Segons Schneider, aquests algoritmes tenen influència en qüestions fins i tot polítiques i, per tant, cal tenir la màxima cura a l’hora de garantir-ne la neutralitat. Schneider ha afegit que l’organisme que presideix proposa tres actuacions en aquest sentit: més transparència en els algoritmes, no-discriminació dels continguts i obligació de les empreses d’informar sobre si mateixes, de la mateixa manera que actualment els diaris informen sobre qui és el propietari de cada capçalera.

En paral·lel a aquest augment de la regulació d’internet, el president del BLM ha explicat que una segona via d’actuació passa per l’alfabetizació audiovisual. Schneider ha dit que el BLM ha posat en marxa la Fundació de Pedagogia de Mitjans, finançada pel regulador i pel Govern de Baviera, que està orientada a proporcionar material didàctic a l’alumnat i al professorat. “En concret, el que aporta la Fundació són materials, organització de sessions en el land i la creació d’un carnet de competència”, ha explicat.

Nous hàbits de consum

El ponent ha estat presentat pel president del CAC, Roger Loppacher, qui ha destacat l’aparició de nous players de caràcter global en l’oferta audiovisual, amb una potència molt superior a la de les empreses nacionals. Segons Loppacher, també hi ha hagut un canvi important en els hàbits de consum dels continguts audiovisuals.

“Tot això ens ha portat al fet que, tot i que la televisió tradicional continuï sent el mitjà preferit per informar-se, gairebé la meitat de la població, en concret el 48%, s’informi habitualment per mitjà d’internet, especialment de la premsa digital i de les xarxes socials, ha dit Loppacher, que ha precisat que entre els més joves el 75,7% opta per Facebook.

En opinió del president del CAC, cal incorporar una mirada més global, tingui l’origen que tingui, a l’hora d’analitzar el sector audiovisual. “Internet i les xarxes han vingut per quedar-s’hi i cada vegada són més importants en la configuració de la nostra opinió”, ha assenyalat.

Segons Loppacher, davant aquest nou escenari, cal tenir molt en compte dos fenòmens: la proliferació de les fake news i la influència que tenen els algoritmes en les cerques i en les navegacions per internet.

En relació amb els algoritmes, ha destacat que permeten una navegació més adequada als gustos i els interessos de cadascú, però ha alertat de la possibilitat que aïllin les persones . “Pot passar que tot allò que se’ns suggereix sigui només en un sentit determinat, relacionat amb allò que inicialment ens agradava, i que es produeixi allò que es coneix com a filtre bubbles o bombolles de filtre”, ha dit, i ha afegit que en aquest cas es perdria la necessària confrontació d’idees i opinions diverses.

Per abordar aquests fenòmens, Loppacher ha recordat algunes de les iniciatives proposades pel High Level Group on Fake News on Online Disinformation (HLEG) de la Comissió Europea: millorar la transparència de les notícies en línia i en particular dels algoritmes, elaborar entre tot el sector un codi de pràctiques, promoure l’alfabetització mediàtica i salvaguardar la diversitat i sostenibilitat de l’ecosistema de mitjans de comunicació europeus.

Vídeo íntegre de la 38a sessió del Fòrum de la Comunicació