Segons els experts reunits en la V Jornada Tecnològica del CAC, la clau per desenvolupar la DAB és la col·laboració entre tots els agents implicats

• El president del CAC valora la necessitat d’impulsar la ràdio digital, tal com passa a la resta d’Europa
• Suïssa i Noruega ja tenen fixada la data d’apagada de la ràdio analògica, mentre que la resta de països europeus disposen de diversos graus d’implantació

Els experts reunits en la V Jornada Tecnològica del CAC, que ha tingut lloc avui, 21 de gener, coincideixen en el fet que la clau per desenvolupar la ràdio digital és la col·laboració entre tots els agents implicats i que aquesta és la via que han seguit els diversos països europeus, on la Digital Audio Broadcasting (DAB) compta amb un grau d’implantació avançat.

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, que ha presentat la sessió, valora la necessitat d’impulsar la ràdio digital tal com està passant a la resta de països europeus, però ha puntualitzat que aquesta transformació tecnològica només es podrà tirar endavant amb la col·laboració de tots els agents implicats.

“La ràdio digital comporta nombrosos avantatges per a les persones usuàries, com una millor qualitat del so, més oferta de programes i la capacitat de tenir serveis addicionals. També és beneficiosa per als prestadors, ja que poden emetre un senyal mitjançant una freqüència única per a tot el territori i també representa un benefici perquè s’optimitza la gestió de l’espectre radioelèctric”, ha assenyalat Loppacher.

En la jornada hi ha participat el president del WorldDAB, Patrick Hannon, que ha explicat que la seva organització, que compta amb 93 membres de 27 països, té com a objectiu la implantació de la ràdio digital. Hannon ha dit que el grau d’implantació a Europa és divers, però que destaquen dos països que ja tenen data d’apagada de la ràdio analògica: Noruega (2017) i Suïssa (entre el 2020 i el 2024).

Hannon ha explicat que hi ha tres raons per les quals la DAB se situa per sobre de la ràdio per internet: “En primer lloc, perquè es reben les emissions sense cost, a diferència d’internet, on cal pagar una quota a l’operadora; en segon lloc, perquè no es perd la sintonia quan la persona és mou en un vehicle; i finalment, perquè la DAB està capacitada per respondre davant emergències, a diferència d’internet, que davant una petició massiva es pot col·lapsar”, ha assenyalat.

Hannon ha afegit que si bé les persones usuàries consideren que la qualitat de la ràdio en FM és suficient, quan proven la nova tecnologia ‒per exemple, quan lloguen un vehicle amb DAB‒ es mostren disposats a adquirir ràdios digitals. “El preu mitjà és d’uns , però en la darrera campanya de Nadal hi havia centres comercials on es podia comprar una ràdio digital per només ”, ha explicat.

En la jornada també hi ha participat Antoni Ribas, enginyer de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i promotor de la implantació de la DAB a Catalunya. Ribas ha explicat que la ràdio pública catalana va ser pionera en la implantació de la ràdio digital i que van iniciar les emissions el 1996, emetent en simulcast (tant analògic com digital) dues de les emissores de Catalunya Ràdio. L’any 2003, coincidint amb el 20è aniversari de Catalunya Ràdio, es van emetre programes específics només en DAB i finalment es va arribar a una cobertura del 85% de la població i del 42% del territori. El 2008, amb la crisi econòmica, les emissions de DAB de Catalunya Ràdio es van cancel·lar.

També hi ha participat l’account manager de Cellnex, Joan Matamala, que ha explicat que a l’Estat espanyol hi ha una cobertura del 20%, centrada en les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid, amb tres canals múltiples i 19 programes de ràdio digital en emissió. “La DAB ha vingut per quedar-s’hi i no per competir amb la FM, ja que cada tecnologia té el seu espai. No es tracta d’elegir entre una o altra, sinó que cal que convergeixin i que cada persona utilitzi la que més li convingui en cada circumstància”, ha declarat.