Sentir-se el dolent de la pel·lícula

A mesura que la igualtat i els drets de les dones han anat avançant socialment, ha crescut, com a reacció, un moviment antifeminista que ha trobat en les xarxes socials i els influenciadors l’entorn ideal per expandir-se. És el que s’ha anomenat androesfera o manesfera, que cova la misogínia en entorns digitals: fòrums, xarxes i plataformes. 

Aquests espais recullen les opinions d’homes que se senten víctimes del feminisme i que refermen i retroalimenten la idea de la superioritat de l’home i la inferioritat de la dona. Espais on es fa bandera de les masculinitats tòxiques.  

Discursos com aquests han fet forat en una part significativa dels adolescents i joves, que consideren que estan perdent drets històrics o se senten assenyalats com a agressors pel sol fet de ser homes. 

En aquesta percepció hi tenen molt a veure els youtubers antifeministes i els gurus de l’èxit social, que compten amb milers de seguidors i que han aconseguit monetitzar el discurs de l’odi contra les dones. 

L’Enquesta sobre valors a Catalunya 2023 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) mostra que el 54% d’homes entre 16 i 24 anys creu que el feminisme ha anat massa lluny. 

També, i segons una enquesta de la FAD del 2021, un 20% de joves d'entre 15 i 29 anys creuen que la violència de gènere és un invent ideològic.

És evident que no es pot combatre el que es nega. Per això, tot plegat fa més difícil el debat a l’aula i la necessitat de ressituar el discurs entre els adolescents: no es tracta d’una lluita home-dona, sinó d’una reivindicació de drets humans fonamentals.

Des de l’eduCAC, en la proposta didàctica Sota l’iceberg us proposem elements per identificar les actituds o creences que pot tenir l’alumnat sobre els rols de l’home i de la dona, i que els continguts audiovisuals i les xarxes socials acostumen a representar i a perpetuar.

Igualment, us convidem a recuperar la conversa amb la psicòloga Elena Crespi Asensio que ens deia que “totes les històries d’amor que es consumeixen en videoclips, sèries o pel·lícules, ens influeixen perquè normalitzen conductes que no són d’amor, que són de violència.” També ens proposava que estiguéssim alerta a tota mena de continguts audiovisuals “començant per qualsevol sèrie de dibuixos animats, que pot semblar inofensiva i divertida, però que potser està perpetuant estereotips masclistes.”

El fenomen de l’androesfera s’expressa des d’una pluralitat de grups i d’interessos. Activistes dels drets dels homes, cèlibes involuntaris, negacionistes de la violència masclista o els que senten nostàlgia per un passat on la dona ocupava “el seu lloc natural”. Si voleu saber-ne més, aquest programa de Les dones i els dies de Catalunya Ràdio dirigit per Montse Virgili, dissecciona el fenomen: L’androsfera, l’internet dels homes que odien les dones. 

Per saber-ne més: 

• García-Mingo, E. & Díaz Fernández, S. (2022). Jóvenes en la Manosfera. Influencia de la misoginia digital en la percepción que tienen los hombres jóvenes de la violencia sexual. Madrid: Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud, Fundación Fad Juventud. DOI: 10.5281/zenodo.7221159
• Lacalle, Charo; Gómez-Morales, Beatriz; Vicent-Ibáñez, Mireya (2023). “Misogyny and the construction of tòxic masculinity in the Spanish Manosphere (Burbuja.info)”. Profesional de la información, v. 32, n. 2, e320215. https://doi.org/10.3145/epi.2023.mar.15
• Bonet-Martí, Jordi (2021). “Los antifeminismos como contramovimiento: Una revisión bibliográfica de las principales perspectivas teóricas y de los debates actuales”. Teknokultura. Revista de cultura digital y movimientos sociales, v. 18, n. 1, pp. 61-71. https://doi.org/10.5209/tekn.71303