Videojocs i apostes esportives. Qui juga amb qui?
La setmana passada va tenir lloc la jornada "Videojocs i apostes esportives. Qui juga amb qui?" organitzada per la Taula de Salut Jove del Vallès Oriental, i amb la participació de diversos organismes i entitats.
Des de l’eduCAC vam poder assistir-hi de forma virtual. La jornada va ser molt interessant, amb la participació de diverses veus expertes. Per exemple, sobre les apostes esportives, David Pere Martínez Oró, coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la UAB, va posar el focus sobre la importància de conèixer la comunitat apostadora i l’escenari on es mou: les xarxes socials, totes, però sobretot els canals de Telegram, aprofitant el buit legal que hi ha en aquest àmbit.
Ens va parlar de la figura dels tipsters, professionals de l’estafa que capten clients per a les cases d’apostes, mantenint sempre un relat guanyador, encara que ells realment no aposten. Els tipsters són especialment atractius pels adolescents perquè difonen imatges seves al costat de cotxes d’alta gamma, exhibint rellotges de luxe i publicant Excels falsejats amb els seus guanys. Aquestes estratègies serveixen per cridar l’atenció d’un públic adolescent habitualment en situació de vulnerabilitat que no té expectatives ni oportunitats i que es mou en una societat on els valors imperants són el materialisme i el consumisme.
Davant d’aquesta situació David Pere Martínez Oró, va destacar la importància de l’educació familiar com a factor de protecció.
Des d’una altra perspectiva, en David Renart, jugador habitual de videojocs i educador en el lleure amb infants de primària ens va parlar de la seva experiència com a jugador i va proposar a les famílies tenir una mentalitat oberta i mostrar curiositat pels jocs als quals juguen els seus fills i filles. Des de la seva experiència, és millor acompanyar que prohibir.
El professor del Grau en Disseny i Producció de videojocs al Tecnocampus-UPF Carlos González ens va explicar com els videojocs ens enganxen, permetent-nos deixar anar els nostres impulsos primaris i motivant-nos, fent-nos gaudir a través de les emocions. El professor es va centrar especialment en els jocs amb model de negoci freemium, que permeten que gaudeixes d’un joc de forma gratuïta però introduint els mecanismes de les capses de botí o caixes de recompensa (loot boxes), que activen la mateixa part del cervell que s’activa quan s’està apostant i cal tenir-ne consciència. Les caixes de botí són una forma de monetitzar on els jugadors compren directament amb diners virtuals o reals articles virtuals d’un joc (personalització d’avatar, equipament com armes i armadura, etc.).
En la línia del David Renart, en Carlos González va remarcar la importància que els pares i les mares s’interessin pels jocs dels fills, que sàpiguen a què juguen. Jugar amb els fills i les filles, sigui quin sigui el joc, genera un vincle i establir límits coneixent el joc al qual juguen dóna més recursos per fer-ho adequadament.
En darrer terme, Eduardo Valenciano i Bernat Mora, investigadors a la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions Comportamentals de l’Hospital Universitari de Bellvitge van aportar una mirada clínica a l’addicció a les apostes esportives i als videojocs.
El joc i les apostes en línia han augmentat en els darrers anys, i de forma molt significativa en la franja dels 18-25 anys. La normativa que regula les comunicacions comercials d’aquestes activitats és necessària, però també la sensibilització, l’educació mediàtica i l’acompanyament de les famílies.
En el joc, apostem per educar i protegir.