Universitat i pensament crític: formar en comunicació

Ens plantegem mostrar com el discurs neoliberal impulsat pel Banc Mundial des de finals del segle passat va aconseguir que el funcionament i les finalitats de les universitats es guiessin en gran manera per la lògica del mercat. Les universitats en van interioritzar el discurs, els instruments i la raó utilitarista. Tant la docència com la recerca han estat travessades per les lògiques de la competència, de la rendibilitat i la seva comptabilitat. Els plans d’estudis s’han reduït i fragmentat, i el que és fonamental es dissol en el que és nou. Al mateix temps, a la docència hi preval el com, per damunt del què. Aquestes tendències són visibles especialment en els graus professionalistes, com és el cas de Periodisme, que, a més, pot caure amb facilitat en el tecnocentrisme.

Aquest treball planteja el repte i la necessitat de formar els estudiants de Comunicació Audiovisual en l’anomenat pensament crític. Aquesta manera de pensar, lògica, reflexiva i argumentada, és un eix central de la comunicació audiovisual i de la formació universitària, ja que permet analitzar i valorar de manera raonada les evidències, els arguments i les opinions. És una competència clau per a la ciutadania en l’era digital, on la desinformació i la manipulació són fenòmens freqüents i perillosos. L’alfabetització mediàtica i informacional és una estratègia eficaç per desenvolupar el pensament crític en l’àmbit audiovisual. També cal afrontar nous reptes formatius relacionats amb l’ús inadequat dels mòbils, d’Internet o dels videojocs; la consolidació dels estereotips de gènere a través de les xarxes socials; l’aïllament social causat per l’abús del mòbil, i els problemes ètics i de credibilitat que generen els ràpids avenços en intel·ligència artificial generativa.

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), nascuda fa 50 anys i estretament vinculada a la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB) —degana dels estudis de comunicació a Catalunya—, ha evolucionat com a actor actiu per als estudiants, docents, investigadors, periodistes i la societat en general, al compàs de la digitalització.
L’article que presentem es proposa d’aprofundir en l’evolució d’aquest equipament i en el coneixement de les seves col·leccions, que l’han convertit en un referent en l’àmbit de les biblioteques universitàries i també en matèria de suport a l’ensenyament i a la recerca científica especialitzada en comunicació. La qualitat i la singularitat dels seus fons ens permeten, al mateix temps, entendre la història d’una època i d’un país.

La digitalització ha provocat canvis en les estratègies de recerca de feina per part dels joves, cada cop més dependents dels portals especialitzats a internet. Per als graduats en Comunicació, disposar de competències digitals és, a més, un requisit per aconseguir una feina en aquest sector professional. En aquest treball s’estudia l’impacte de la digitalització en els graduats en Comunicació en els dos vessants de l’accés al mercat laboral. Amb aquest doble propòsit, es va fer una enquesta a titulats recents (N=198) per conèixer les seves estratègies en la recerca de feina, i entrevistes a professionals del sector de la comunicació (N=11) per identificar les competències i habilitats que les empreses exigeixen als joves graduats. Els resultats indiquen que els contactes personals encara són la via principal per obtenir un lloc de treball, i que les empreses del sector demanen als nous graduats competències tècniques/tecnològiques que sembla que la formació universitària no està atenent prou.

Aquest article proposa l’ús de YouTube com a eina de divulgació formativa de les activitats vinculades als TFG del Grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. En concret, recull aquest plantejament formatiu a través de la creació de videotutorials, alhora que busca impulsar la participació activa dels estudiants i els brinda un paper protagonista en el seu propi procés de formació, en proposar-los que produeixin vídeos per a la presentació i defensa dels seus TFG