Garantir entorns digitals constructius per a la infància

Després de presentar el mes de juny l’estudi Infància, adolescència i benestar digital. Una aproximació des de la salut, la convivència i la responsabilitat social*, ara UNICEF ha reunit experts de diferents especialitats per reflexionar sobre com donar-hi resposta. N’han parlat representants dels àmbits sanitari, policial i institucional, que han coincidit en la necessitat d’abordar el benestar digital dels infants des d’una perspectiva integral i comunitària. 

Les dades de l’estudi mostren la rellevància d’aquest debat. A Catalunya, de mitjana, l’alumnat accedeix al seu primer smartphone als 11,02 anys i vuit de cada deu infants disposen d’un mòbil abans d’iniciar l’educació secundària. Fet que evidencia la presència cada vegada més primerenca de les tecnologies en la vida dels menors i la necessitat d’acompanyar-los en el seu ús. Us ho explicàvem a Tenir-lo o no tenir-lo, ja no és la qüestió, amb el recull dels resultats de l’estudi a escala catalana. 

UNICEF defensa que tant el coneixement aportat per l’estudi com el cicle de sessions amb especialistes han de servir per abordar l’ús saludable de les tecnologies i, sobretot, per definir polítiques integrals i eficients que garanteixen els drets digitals dels infants i adolescents. 

Laura Pinyol Puig, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que ha participat en la taula rodona d’experts, ha destacat la importància de reforçar l’educació mediàtica i l’acompanyament dels infants perquè puguin aprofitar les oportunitats que ofereix l’entorn digital amb criteri i seguretat. 

Per Pinyol “és imprescindible proporcionar eines que permetin als joves desenvolupar una mirada crítica sobre els continguts que consumeixen i comparteixen, alhora que des del conjunt de la societat treballem en la prevenció dels riscos associats a l’ús de les tecnologies”, i ha reclamat “un consens institucional per a la regulació de l’entorn digital amb la perspectiva de drets dels infants.”

Dades per al debat:

• La presència dels dispositius digitals en el dia a dia d’infants i adolescents és 
  indubtable.
• S’ha constatat que l’ús de les pantalles comporta una sèrie de riscos que no 
  s’han d’obviar.
• Els videojocs són una de les principals fonts d’oci en la infància i l’adolescència.
• Un dels problemes a priori associats al consum de videojocs té a veure amb 
  els continguts violents o no recomanats per a menors.
• Malgrat ser una pràctica il·legal, 1 de cada 10 adolescents de menys de 18 anys juga diners o aposta alguna vegada de manera presencial o en línia.
• L’ús problemàtic de xarxes socials se situa en el 6,7%, mentre que la d’un possible trastorn per ús de videojocs (gaming disorder) en l’1,8%. Els jugadors problemàtics relacionats amb el joc o les apostes (problem gambling) representen el 2,3%.
• Les addicions o usos problemàtics acostumen a estar fortament associats amb problemes de caire emocional i una pitjor qualitat de vida, que es reflecteixen amb nivells més alts d’ansietat, depressió, somatització i, fins i tot, de risc suïcida.
• Accedeixen a la pornografia a edats primerenques (11,67 anys de mitjana).
• Es detecten problemes de convivència relacionats amb  usos digitals com ara el ciberassetjament o el control de la parella.
• Només un de cada tres progenitors estableix límits respecte al contingut al qual accedeixen o que pengen a Internet.
• Es detecta la necessitat d’adoptar decididament un enfocament de gènere a l’hora de dissenyar noves polítiques de prevenció.

*Estudi elaborat per UNICEF Espanya, Universitat de Santiago de Compostel·la, Consell General d’Enginyeria en Informàtica i l’Entitat Pública Empresarial Red.es. Mostra a Catalunya: 11.476 escolars d’entre 10 i 20 anys, de 61 centres educatius de públics, concertats i privats (entre novembre de 2024 i juny de 2025).