Jove, universitari i esportista
Un dels perfils actuals de persones que fan apostes en línia és el d’un home jove i universitari que considera les apostes com una activitat d’oci. A més, sovint practica o ha practicat algun esport. Així és com la doctora Núria Aragay, psicòloga adjunta coordinadora de la Unitat d’Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Terrassa descriu aquest nou perfil de jugador.
Com hem arribat fins aquí?
El darrer Informe sobre adicciones comportamentales y otros trastornos adictivos 2025 del Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones mostra que els jocs d’atzar són una activitat estesa a la societat: més de la meitat de la població de 15 a 64 anys afirma haver-hi jugat, tant en línia com presencial.
Dintre dels jocs d’atzar que es poden fer per internet, les apostes esportives són dels jocs més practicats. Apunta la Núria Aragay que això pot tenir a veure amb el fet que la visió estigmatitzadora que tenien els jocs d’atzar com ara les màquines escurabutxaques ha desaparegut amb la digitalització. També hi tenen a veure aspectes com ara:
- La disponibilitat immediata i l’anonimat que possibilita internet.
- La fusió del joc d’apostes amb l’esport.
- La funció socialitzadora entre iguals: apostar és una via d'accés fàcil a un estatus econòmic i social atractiu.
També hi pot tenir molt a veure la publicitat que se’n fa, ja que sol utilitzar referents mediàtics que presenten les apostes esportives com una forma d’oci que pot donar accés fàcil a estatus socials i econòmics atractius. La publicitat exagera els èxits i minimitza o no explica les pèrdues econòmiques que pot comportar.
Aquest nou context digital ha possibilitat aquest nou perfil de jugadors que els professionals de la salut s’estan trobant. La psicòloga Núria Aragay ens explica que a la seva consulta del CST atén joves que es dediquen a l’esport professionalment i que potser per això tenen sensació de seguretat i control i se senten valents a l’hora d’apostar; nois que potser han vist frustrada la seva carrera professional en l’esport i que s’han iniciat en el món de les apostes com una manera de guanyar diners; o simplement nois molt joves que practiquen esports d’equip i que entre els companys comparteixen el tema de les apostes, com un aspecte més d’oci i d’actualitat.
Aragay explica que “d’una manera paradoxal, cada vegada hi ha més joves, amb estudis superiors o universitaris d'entorns socioeconòmics mitjos o alts que aposten. A més de tenir accés il·limitat a la tecnologia, tenen potser, més solvència econòmica familiar a l’hora de fer apostes en línia. Sovint poden contraure deutes mitjançant microcrèdits en línia. A més, el fet de ser esportistes, amateurs o professionals, els dona la falsa sensació de control i seguretat”.
Com es pot afrontar aquesta situació? La Núria Aragay proposa actuar en diversos fronts:
- Desnormalitzar els jocs d’aposta en línia com una activitat d’oci, evitar que es vegin com una activitat inofensiva i habitual.
Regular la publicitat i reforçar els sistemes de verificació a les plataformes. - Promoure l’educació emocional per tal de treballar la frustració, la impulsivitat i la necessitat de recompensa immediata, atès que el joc sovint actua com una via de regulació emocional.
- Fomentar l’educació digital i financera per ensenyar com funcionen les plataformes de joc i el valor real dels diners per evitar percepcions distorsionades.
En definitiva, fomentar l’educació mediàtica per part de tota la societat amb l’objectiu de promoure el pensament crític i el coneixement dels riscos a internet.
En aquest sentit, hi ha centres educatius que han dut a terme experiències amb els jocs d’atzar i les apostes amb l’objectiu d’educar. És el cas de Quique Vergara, docent de l’escola Virolai que en el marc del projecte Què t’hi jugues de l’eduCAC, va organitzar una taula rodona amb jugadors de pòquer professionals per parlar amb ells sobre les habilitats, les competències que cal posar en pràctica en el joc, com es gestionen el risc i l’atzar, etc. També va fer servir un simulador de loteria per reflexionar sobre el funcionament i les conseqüències de l’atzar i la sort.
La prevenció és la clau
Per acabar, Núria Aragay, destaca que cal potenciar la detecció precoç com a eina de prevenció en el desenvolupament de trastorns. En concret diu que cal informar i formar als docents, als monitors de lleure i a les famílies per identificar senyals d’alerta com ara canvis d’humor, aïllament, preocupació excessiva pels diners o el joc que ens permetin poder detectar situacions de risc.
Des de l’eduCAC us proposem la unitat didàctica Què t’hi jugues? Hi trobareu activitats per treballar la relació de l’alumnat amb els jocs d’atzar i les apostes esportives amb la finalitat de prevenir conductes de risc.