El CAC premia un treball de recerca que destaca el paper de les dones investigadores de l’Escola de Colúmbia

Foto 1
María de la Esperanza Herrero Andreu -esquerra- i Laura Pinyol. 
  • El Consell lliura els 37 Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual en un acte al Col·legi de Periodistes
     
  • El jurat atorga una menció especial a un treball sobre la representació de la dona gitana als mitjans de comunicació

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha atorgat el premi al tema obert dels 37 Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual a María de la Esperanza Herrero Andreu pel treball Aportaciones e influencia de mujeres investigadoras en las teorías de la comunicación: una aproximación a la Escuela de Columbia (1935-1955).

Així mateix, el jurat ha atorgat una menció especial a Òscar Duran Castro pel treball Percepcions i efectes de la representació de la dona gitana als mitjans de comunicació. El premi al tema específic (enguany dedicat a la intel·ligència artificial) ha quedat desert.

El premi i la menció han estat lliurats avui, 26 de febrer, en un acte que ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona. En l’acte hi han intervingut el president del CAC, Xevi Xirgo, la vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de recerca, Laura Pinyol, i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan M. Morros. Per part del Consell també hi han assistit el conseller secretari del CAC, Enric Casas, i el conseller i coordinador de la Comissió de Normativa i Prestadors, Miquel Miralles.

El president del CAC ha al·ludit a la presència de comunicadors amb un gran nombre de seguidors. “El fast food comunicatiu ens pot servir, un dia, per a entretenir-nos, però no pas per a informar-nos. Per això hi ha, sortosament, un munt de professionals i mitjans seriosos que treballen amb la veracitat i la recerca de la veritat com a principis. En aquest context d’immediatesa, té molt valor el que premiem avui: la recerca, és a dir, observar, contrastar hipòtesis, validar-les i, si cal, tornar a començar”.

La vicepresidenta ha dit que en l’edició d’enguany el Consell va voler prendre el pols a la investigació sobre la intel·ligència artificial i la seva influència en l’àmbit de la comunicació. “Però hem de constatar que hem plantejat aquesta temàtica abans d’hora. Encara que la IA soni i ressoni en el nostre dia a dia com la cançó de l’estiu, el tempo acadèmic es més lent. El món universitari encara no ha tingut temps de plantejar recerques sòlides en aquesta matèria que donin els seus fruits. Aquesta és l’explicació de per què hi ha hagut tants pocs treballs sobre IA en aquesta convocatòria, i que, a parer del jurat, encara no estiguin prou madurs”, ha dit.

Els Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual tenen com a objectiu el reconeixement de la recerca de qualitat en comunicació audiovisual. Al llarg de les 37 edicions, han estat premiades 102 persones, entre premis, accèssits i mencions especials (55 dones i 47 homes).

A la 37 edició s’hi van presentar 18 treballs, per bé que 2 van quedar descartats perquè no s’adequaven a les bases de la convocatòria. Les obres, algunes amb autories múltiples, han estat signades per 11 investigadors i 11 investigadores. Dels 18 treballs, 11 procedien d’universitats i la majoria han estat tesis doctorals, i, tot i que menys, treballs de final de grau.

Les temàtiques dels 18 treballs es poden agrupar en dos blocs: un primer grup dedicat al periodisme, amb subtemàtiques com ara la informació esportiva, la producció territorial descentralitzada, el documental, les migracions o el pòdcast. I un segon grup d’obres que giren entorn de la representació, la identitat i les minories, amb aspectes concrets com el gènere de les persones investigadores, l’ètnia gitana, la diàspora, i la memòria i el paisatge urbà.

Premi al tema obert

El treball que ha rebut el premi al tema obert duu per títol Aportaciones e influencia de mujeres investigadoras en las teorías de la comunicación: una aproximación a la Escuela de Columbia (1935-1955). La dotació econòmica del premi és de 3.500 euros.

L’autora és María de la Esperanza Herrero Andreu, doctora en Comunicació per la Universidad de Murcia que actualment treballa com a professora ajudant doctora en la secció departamental de Sociologia de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universidad Complutense de Madrid.

L’obra, que és la tesi doctoral d’Herrero a la Universidad de Murcia, fa una contribució teòrica i metodològica a la visibilització de les aportacions i al paper de les dones en l’àmbit de la comunicació. En concret, demostra que l’Escola de Colúmbia (Estats Units d’Amèrica), entre 1935 i 1955, comptava amb un teixit de dones investigadores i no pas amb algun cas aïllat. Aquesta demostració obre línies de recerca noves al camp de les teories de la comunicació.

Premi al tema específic

El premi al tema específic, dotat també amb 3.500 euros, ha quedat desert, tot i que s’hi van presentar tres treballs. Enguany, segons les bases del premi, els treballs que podien optar a aquesta categoria havien de tractar sobre intel·ligència artificial (IA) i, en concret, sobre aspectes innovadors i transformadors de l’ús de la IA en l’àmbit dels mitjans de comunicació.

A les dues categories (tema obert i tema específic) s’hi podien presentar treballs de qualsevol disciplina o àrea de coneixement, com ara la comunicació, el dret, l’economia, la ciència política o la sociologia, entre d’altres.

Menció especial

El jurat ha atorgat una menció (sense dotació econòmica) a Òscar Duran Castro pel treball Percepcions i efectes de la representació de la dona gitana als mitjans de comunicació. Es tracta del treball de fi de grau redactat per Duran a la Universitat Pompeu Fabra.

El jurat considera que aquest treball és una recerca metodològicament molt sòlida i oportuna sobre la representació de la dona gitana als mitjans de comunicació.  El tribunal destaca que el treball aporta resultats rellevants i en destaca que parli d’antigitanisme mediàtic amb perspectiva de gènere.


Foto 2
En el vídeo, Òscar Duran Castro.
Foto 3
Xevi Xirgo.
Foto 4
Joan M. Morros.