Propostes didàctiques
Els materials de l'eduCAC
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, compromès amb el sistema educatiu del país, posa a disposició dels docents aquests materials didàctics amb l’objectiu de fer arribar l’educació mediàtica a les aules davant els reptes i les oportunitats que ofereix l’entorn digital.
Els recursos han estat concebuts per promoure el pensament crític entre l’alumnat i fomentar un ús responsable i creatiu de les pantalles. Amb aquesta finalitat, els continguts s’organitzen en set eixos temàtics: informació/desinformació, entreteniment, publicitat, tecnologia, gènere, diversitat i llenguatge audiovisual.
Els materials que trobaràs en aquesta pàgina inclouen situacions d’aprenentatge que aborden qüestions com la cerca d’informació de qualitat, l’oci digital, els valors que transmet la ficció, la influència de la publicitat en la creació de falses necessitats, la gestió del temps i el control de l’ús de les pantalles, la desconstrucció d’estereotips i la representació de la diversitat en l’audiovisual.
Esperem que aquests recursos et siguin útils per treballar l’educació mediàtica al teu centre i que t'ajudin a formar la ciutadania competent, responsable i activa de la societat digital.
- A qui s'adrecen?
Els materials de l'eduCAC estan adreçats a l'alumnat de cicle mitjà i superior de primària i a secundària, ho trobaràs indicat en el visor de materials d'aquesta pàgina.
En els materials publicats en 2025, a més, ho trobaràs indicat a la portada de cada proposta i, si escau, les adaptacions necessàries, en el interior del document descarregable.
Els materials anteriors a 2025 estan adreçats a l'alumnat de secundària, menys quan s'indica expressament, tant en el visor de materials d'aquesta secció web com en el mateix document.
- Què inclouen?
Cada material desenvolupa una seqüència didàctica completa que incorpora recursos de suport per a la implementació de les activitats (documents descarregables, lectures, vídeos enllaçats i orientacions per a l'avaluació, així com una infografia amb el recorregut de la proposta).
- Quines competències treballen?
Els materials de l'eduCAC et permetran treballar les següents competències transversals:
- Competència Ciutadana (CC): actuem com a ciutadans responsables i participem activament en la vida social i cívica.
- Competència Digital (CD): utilitzem de forma segura, saludable i responsable de les tecnologies digitals per al
desenvolupament personal, educatiu i laboral, així com per a l’oci i la participació social. - Competència emprenedora (CE): entrenem la mirada per detectar oportunitats i idees, utilitzant coneixements
específics per generar valor per als altres, i la imaginació, la creativitat, el pensament estratègic i la reflexió ètica, crítica
i constructiva en els processos creatius i d’innovació. - Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA): treballem l’autoconeixement, el creixement personal,
la gestió del temps i la informació, la col·laboració constructiva, la resiliència i l’aprenentatge continu.
- Com hi accedeixo?
Per accedir a tots els materials del web de l'eduCAC cal que et registris prèviament. Ho pots fer des de la secció d'Accés que trobaràs al menú. Si tens qualsevol dubte, escriu-nos!
El menú d'aquesta pàgina et permet filtrar per etapa educativa i per eix temàtic: audiovisual, diversitat, entreteniment, gènere, informació, publicitat i tecnologia, etc.
-
Rutines, skincares i dietes: detectem red flags
La cura personal, l’alimentació, la moda, l’esport, etc., són nínxols temàtics de les XXSS que interessen i solen tenir èxit en totes les franges d’edat, però, malauradament, no sempre estan formulats per professionals amb una base de coneixements fonamentada en l’evidència científica.
-
Un cervell al teu servei
Per utilitzar la IA amb actitud crítica, com amb qualsevol altra cosa, ens cal saber com funciona, quines implicacions ètiques i socials té, els avantatges, i els riscos. Tot això i més podreu explorar en aquesta situació d'aprenentatge dissenyada per empoderar a l'alumnat amb l'ús de la IA.
-
Identitat digital: te la fas o te la fan?
Què és la identitat digital? Com es construeix i perquè és tan important tenir-ne cura? Explorarem com revelem informació personal quan naveguem per internet i veurem com el nostre comportament en línia també influeix en la percepció que tenen els altres de nosaltres. Veurem com algunes actuacions a les xarxes socials habituals ens poden generar problemes, i dissenyarem una estratègia personal d'autoprotecció.
-
Prenem el control de les pantalles
En aquesta proposta didàctica, nens i nenes de primària reflexionaran sobre la centralitat de la tecnologia en la vida humana i buscaran formes d'evitar que ens facin perdre temps, amics i aficions, tot explorant el concepte de benestar digital.
-
Jo influeixo, tu influeixes, ell influeix
Com ens influeixen els creadors de continguts? Aquesta proposta didàctica convida a l'alumnat a reflexionar sobre el rol dels influenciadors en la la seva vida, com impacten en la formació d'opinions, d'actituds i en les decisions de consum.
-
El producte ets tu!
Per què interessen tant les nostres dades? És la pregunta repte que engega aquesta seqüència didàctica, que té per objectiu d'aprenentatge prendre consciència de les dades que generem quan utilitzem a internet tenen un valor real en l'economia digital.
-
Els secrets de la publicitat
Quines formes pren la publicitat? Dels banners als webs hem passat als unboxings, els anuncis integrats en videojocs, i fins i tot anuncis interactius en publicitats adreçades als infants. Cal que l'alumnat sigui capaç de reconèixer els diversos tipus de publicitat que ens envolten i les estratègies que utilitzen per captar la nostra atenció i influir en les nostres decisions de consum.
-
No t'ho creus ni tu!
De notícies falses n'hi ha hagut sempre però ara es difonen molt ràpid, i molt lluny. La desinformació té conseqüències, i l'alumnat n'ha de ser conscient, per tal que aprengui a identificar-la i no contribueixi a escampar-la.
En aquesta seqüència didàctica s'aproximaran al concepte, aprendran estratègies de verificació senzilles però efectives i dissenyaran materials divulgatius per contribuir a lluitar contra la desinformació. -
El món que expliquen els teleinformatius
Aquesta seqüència didàctica proposa el repte de fer un teleinformatiu que interessi als joves: analitzaran la narrativa dels informatius televisats i la compararan amb el format de les xarxes socials, debatran sobre la rigorositat i el sensacionalisme, i acabaran fent un informatiu audiovisual.
-
Desxifrem la cerca en línia
Com hem de buscar a internet per trobar informació de qualitat? En aquesta seqüència didàctica aprendrem a utilitzar adequadament la cerca en línia i aprendrem a identificar les fonts d'informació fiables. Veurem on hem de buscar i per què segons el tipus d'informació que necessitem.
-
Narratives estereotipades sobre el gènere
A les xarxes circulen narratives de tota mena sobre el gènere, moltes basades en estereotips o idees errònies. Com es creen? Com es difonen? Com les podem identificar i, sobretot, desmuntar? Creem una contranarrativa?
En aquesta situació d'aprenentatge analitzarem continguts virals de xarxes socials sobre els rols de l'home i de la dona amb l'objectiu de desmuntar-los i oferir alternatives. -
Trenquem estereotips
Quins rols de gènere ens mostra la ficció? I quins elements audiovisuals i textuals contribueixen a perpetuar estereotips? Com els podem identificar i canviar?
En aquesta seqüència didàctica us proposem analitzar formats de ficció i publicitat amb l'alumnat de secundària o primària cicle superior per esbrinar com els continguts audiovisuals sovint promouen rols de gènere estereotipats, i com canviar-los. -
Juga intel·ligent, juga segur
El videojoc és una de les formes d'entreteniment preferida pels joves, però també un producte cultural amb capacitat per a transmetre valors positius o negatius. En aquesta seqüència didàctica l'alumnat treballarà el concepte de narrativa relacionada amb tots els elements dels videojocs que hi tenen a veure (història, personatges, mecànica de joc, etc.), per entendre com els valors que transmeten els videojocs poden impactar en el nostre comportament i la nostra forma de pensar.
-
Atrapa l'audiència
Què ens atrau dels concursos de talent? Els talent shows segueixen formant part de les graelles de televisions en línia i plataformes de continguts amb gran èxit. A través d'un format que triomfa, aquesta situació d'aprenentatge introdueix els gèneres televisius i treballa les estratègies que utilitzen els talent per enganxar-nos amb l'objectiu de ser espectadors crítics i amb eines per fer-ne un consum responsable.
-
Els perjudicis dels prejudicis
A internet proliferen continguts racistes, masclistes o supremacistes que contribueixen ala desinformació i als discursos d'odi. Reconèixer-los ens permetrà desafiar i contrarestar narratives reduccionistes i discriminatòries.
-
Un món, diversitat de persones
La ficció ens distreu però també deixa una empremta en la nostra forma de veure i entendre el món, contribuint a reforçar prejudicis o a transformar-los segons què ens explica.
-
Imaginem nous futurs amb la IA
La IA impacta en tots els àmbits de la vida, també en l'audiovisual. Prendre'n consciència sobre les problemàtiques actuals lligades al seu ús i saber utilitzar-les tenint present aspectes com els drets d'autor o la sostenibilitat és fonamental per a ser usuaris amb actitud crítica.
-
Creem històries que transformen
El tràiler és una peça crucial en qualsevol producció audiovisual. Sigui d'una ficció, d'un videojoc, o d'un videoclip musical, del tràiler dependrà bona parat del seu èxit comercial, i farà que tinguem o no ganes de veure la sèrie, la pel·lícula, o jugar al videojoc.
-
Festival de contes
Explorem el potencial narratiu del llenguatge audiovisual adaptant un conte per a infants de primer cicle de primària.
-
Dins i fora de la xarxa | Primària
Què vol dir fer un bon ús del mòbil? I fer un bon ús de les xarxes socials? D’internet en general? Ens resulta impensable viure sense internet i prescindir de tots els nostres dispositius i aplicacions, però sabem que hi ha usos que ens donen un gran ventall d’avantatges i d’altres que ens porten alguns maldecaps. Per aquesta raó, prendre’n consciència i saber quins usos ens beneficien és necessari per viure bé i tranquils.
-
Dins i fora de la xarxa
Què vol dir fer un bon ús del mòbil? I fer un bon ús de les xarxes socials? D’internet en general? Ens resulta impensable viure sense internet i prescindir de tots els nostres dispositius i aplicacions, però sabem que hi ha usos que ens donen un gran ventall d’avantatges i d’altres que ens porten alguns maldecaps. Per aquesta raó, prendre’n consciència i saber quins usos ens beneficien és necessari per viure bé i tranquils.
-
Anunciem valors
Fem un anunci! Però no un anunci qualsevol, fem-ne un lliure d’estereotips i que transmeti idees i valors que creiem important fer visibles! En aquest projecte d’aula ens endinsarem en la realització d’un anunci o campanya de sensibilització per tal de descobrir les característiques del llenguatge publicitari i posar-lo al servei de la causa o els valors que vulguem fer visibles
-
Stories!
Avui en dia tots som prosumers, consumidors i potencials productors de continguts audiovisuals que podem compartir a través de les XXSS. Quina història us animeu a explicar?
-
Fem periodisme!
En aquest projecte explorarem la professió periodística amb profunditat, produint una notícia, un canal de notícies a YouTube, un reportatge o un documental, segons l'etapa educativa de l'alumnat. Aprendrem a seguir tots els passos per generar un contingut informatiu en format audovisual: escollir el tema, informar-nos, seleccionar la informació, planificar què gravarem, gravar-ho i editar-ho... Un procés que ens portarà a posar-nos en la pell dels i de les periodistes i a mostrar la nostra realitat a través del llenguatge audiovisual. Esteu preparats? Silencia, càmera i acció!
-
Identitat digital | Itinerari eduCAC - primària
Amb aquest itinerari plantegem preguntes per a analitzar què projectem de nosaltres mateixos al món. Una projecció que sempre ha existit, però que avui dia, a través de les xarxes socials i del rastre que deixem amb les nostres accions al món digital, podem seguir i resseguir, i no s'esborra ni desapareix. Per això, és més important que mai que prenguem consciència de com la identitat digital que ens construïm avui és pública i condiciona, de forma directa, la nostra imatge d'avui i de demà.
-
Diversitat | Itinerari eduCAC
Com es generen els sentiments de pertinença i d’identificació amb una cultura o diverses? Us proposem reflexionar sobre els conceptes d’igualtat, desigualtat, diferència i diversitat en un context en què la globalització és total i hi ha el risc que es converteixi en totalitzadora. Cal, doncs, que reconeguem les incerteses i els reptes de conviure de forma multicultural i que siguem capaços d’identificar el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció de l’imaginari col·lectiu.
-
Perspectiva de gènere | itinerari eduCAC
Aquest itinerari us proporcionarà eines per treballar amb l’alumnat els mitjans de comunicació des d’una perspectiva més completa, perquè si dones i homes som, respectivament, el 50% de la humanitat, una anàlisi que obvia la presència de les dones en qualsevol àmbit és una anàlisi a mitges. Per contrarestar-ho, proposem treballar amb perspectiva de gènere.
-
Identitat digital | itinerari eduCAC
Amb aquest itinerari volem plantejar preguntes que ens ajudin a analitzar què projectem de nosaltres mateixos al món. Una projecció que sempre ha existit, però que avui dia, a través de les xarxes socials i del rastre que deixem amb les nostres accions al món virtual, podem seguir i resseguir, i no s’esborra ni desapareix. Per això, és més important que mai que prenguem consciència de com la identitat digital que ens construïm avui és pública i condiciona, de forma directa, la nostra imatge d’avui i de demà.
-
Què t'hi jugues?
Els videojocs són una font de diversió i també d'aprenentatge, però de vegades inclouen mecanismes com ara les caixes de recompensa (loot boxes) que comparteixen moltes similituds amb els mecanismes dels jocs d'atzar, i que es troben a l'abast d'infants i joves. Les loot boxes actuen com les màquines escurabutxaques, és a dir, utilitzen patrons de reforç aleatoris que activen la dopamina, i poden generar un procés addictiu.
-
La meva finestra al món
El mòbil és la nostra finestra al món. Una finestra davant de la qual ens hi passem moltes hores. Aquest dispositiu ens permet informar-nos, entretenir-nos, expressar-nos i, sobretot relacionar-nos amb els altres des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Passem moltes estones connectats i això implica, en la majoria dels casos, que també estem disponibles. Sempre estem a punt per contestar un whatsapp, per fer una nota de veu o per contestar un correu electrònic. En alguns casos, es poden donar relacions de dependència amb el mòbil que ens poden portar a consultar compulsivament les xarxes, el correu electrònic o els whatsapps, a examinar el mòbil just abans d’anar a dormir i a mirar-lo només llevar-nos amb l’objectiu de no perdre’ns res del que passa.
-
El mòbil, jo i els altres - Secundària
Actualment, el mòbil s'ha convertit en una extensió de nosaltres mateixos i a través d’ell es donen bona part de les nostres relacions socials. El fem servir per mostrar-nos a les xarxes. Però, què mostrem? Fem postureig? Tot el que fem i diem a les xarxes configura la nostra identitat digital i exposar-nos excessivament pot tenir conseqüències negatives per la nostra vida personal. De la mateixa manera, internet té una gran capacitat d’amplificació i compartir publicacions sobre altres persones pot contribuir a situacions de ciberassetjament. Pensem en els altres abans de reenviar un missatge?
-
El mòbil, jo i els altres - Primària
Tenir accés a un mòbil pot modificar la nostra manera de comunicar-nos i relacionar-nos. Els smartphones amplifiquen el nostre ventall de relacions socials, faciliten el contacte entre persones d'àmbits i procedències molt diverses i ens situen en un ritme de comunicació i d'accés a la informació ràpid, constant i immediat. Els avantatges i les virtuts d'aquests aparells són inabastables i indiscutibles. Alhora, la multiplicitat d'usos d'internet també ens porta a un univers d'innovacions constants, noves situaciones, noves oportunitats i, també, nous riscos dia dia, i hem de trobar la manera d'afrontar-los pas a pas. Aturar-nos i decidir com volem conviure amb el nostre inseparable dispositiu mòbil resulta cada vegada més una necessitat vital.
-
Saben el que volem? - Secundària
La publicitat fa servir estratègies diverses per fer arribar els missatges a les persones que potencialment compraran el producte. Quan naveguem per l’univers d’internet deixem anar moltes dades sobre nosaltres, deixem un rastre digital que les marques aprofiten per fer-nos arribar productes i serveis personalitzats. A través de les galetes s’emmagatzema informació sobre els nostres hàbits de connexió i preferències, que queden a disposició dels autors de la pàgina web. La gestió de dades massives i els algoritmes al voltant de les nostres cerques i comportaments permeten al món de la publicitat afinar molt les seves accions.
-
Saben el que volem? - Primària
La publicitat té la intenció de vendre productes, serveis, marques... Per fer-ho, dissenya estratègies i utilitza tècniques publicitàries i de màrqueting que, sovint, estan molt vinculades als estereotips socials: les campanyes es dirigeixen a un grup social, edat i gènere concrets, i ens transmeten missatges pensats per aconseguir la nostra empatia. Tot plegat, amb l'objectiu de generar el desig o la sensació de necessitat de compra, convèncer el públic d'una determinada idea o transmetre uns valors en concret.
-
Això també és publicitat
La publicitat fa servir les emocions per connectar amb el públic objectiu. Cada vegada més, les empreses i les institucions busquen impactar l’usuari a través d’experiències amb els productes o els serveis. Aquestes experiències generen emocions i sensacions que ens porten a prendre decisions de compra. En aquest context, els influenciadors fan servir la confiança que els hi atorga el seu públic per arribar als seus seguidors a través de missatges publicitaris que no ho semblen. I és que les marques fan servir els influenciadors que, a través dels seus vídeos i publicacions, ens “col·len” missatges publicitaris sense que en siguem conscients. Aquesta manera de promocionar productes i serveis es coneix amb el nom de publicitat encoberta.
-
Cinema, més que entreteniment
La ficció seriada juvenil (teen series), protagonitzada per personatges adolescents i dirigida concretament a una audiència juvenil, compta amb un gran consum per part d’aquest públic. Un dels temes que més els agrada són les trames sobre relacions amoroses i sexuals. Moltes sèries de ficció presenten unes relacions amoroses i sexuals i uns personatges estereotipats on la concepció i mites de l'amor romàntic hi són molt presents. En aquests casos, els adolescents accepten aquests estereotips sense crear debat. A través de la contemplació atenta, reflexiva i crítica de les sèries es poden assolir diferents tipus d’aprenentatges relacionats amb l’ètica, els arquetips literaris masculins i femenins, els gèneres i, sobretot també, en l’estètica audiovisual per diferenciar el què expliquen de com ho fan a través del llenguatge audiovisual. Compartir les sèries que ens agraden i la seva temàtica, les emocions que transmeten, el temps que s’hi dedica, el perquè ho fem, etc., és una altra manera d’aprendre cooperativament a les aules.
-
Jo soc entreteniment
Actualment, l’oferta de continguts d’entreteniment s’ha multiplicat exponencialment i nosaltres hi tenim molt a veure. A través dels canals d’internet podem mirar sèries, xous d’impacte, concursos o tutorials, podem consumir vídeos creats per professionals, però també consumim una gran quantitat de continguts generats per nosaltres mateixos. Gràcies als dispositius mòbils que ens permeten gravar, fotografiar i editar continguts podem elaborar productes audiovisuals que compartim a la xarxa i que entretenen als altres. Per això, ja no només som consumidors passius d’entreteniment sinó que som consumidors i productors alhora. Som prosumidors. Saps que tu també ets entreteniment?
-
Personatges
Hi ha molts tipus de personatges que ens envolten el nostre dia a dia quan busquem entretenir-nos. Els trobem a les sèries, a les pel·lícules, a internet i a les xarxes socials. Moltes vegades, la nostra relació amb els influenciadors i els youtubers és tan freqüent que podem acabar generant relacions afectives a través dels missatges que rebem d’ells que, com en la vida real, influeixen en les nostres actituds i valors. Ara bé, per què ens influencien tant aquests personatges?
-
Quin xou!
Ens agrada que ens entretinguin, que ens expliquin històries. La ficció en l’àmbit audiovisual, és a dir, el cinema i les sèries, ens permeten desconnectar i poder submergir-nos en altres realitats diferents de la nostra. Des de fa unes dècades, però, la televisió ha instaurat programes que s’intenten allunyar de la ficció i que transformen la realitat en un espectacle. Aquests nous formats, que també ens permeten entretenir-nos, son els anomenats xous d’impacte o telerealitat. Cal remarcar que aquests xous tenen un gran èxit, però en què es basa aquest èxit?
-
Periodisme ciutadà
Els dispositius mòbils ens permeten capturar imatges i compartir-les a l’instant amb altres persones. D’aquesta manera, la perspectiva de la ciutadania sobre la realitat s’apropa als mitjans. Es tracta, doncs, d’una oportunitat de fer un periodisme més honest, amb una major connexió amb l’audiència local i amb més fonts d’informació properes. Hem de ser conscients, però, que el nostre rol d’informadors no substitueix la professió periodística, sinó que hi col·laborem amb la informació que podem aportar-hi. Com ho hem de fer?
-
A qui em crec?
Internet ens facilita una quantitat inabastable d’informació. Això, que és un gran avantatge, també ens pot dificultar el procés informatiu: de qualsevol fet podem trobar una infinitat de versions, i no sempre podem saber-ne la procedència. La circulació d’informacions falses o falsejades hi afegeix complexitat, per això cal que mantinguem una actitud proactiva per a informar-nos acuradament. Necessitem eines per afrontar la sobrecàrrega informativa i la desinformació a què estem sotmesos. A qui ens creiem?
-
L'espectacle dels fets
El sensacionalisme i l’espectacularització del gènere informatiu és una de les tendències més observables des dels anys 80 del segle XX ençà. Dona lloc a un subgènere nou, l’infotainment o infoentreteniment, que es caracteritza per seleccionar i remarcar els aspectes més impactants de la informació amb l’objectiu de convertir les notícies en un espectacle atractiu per al públic. A internet, la tirania d’aconseguir clics accentua encara més aquesta tendència. Quins elements caracteritzen l’infoentreteniment? Com ho fem fer distingir una notícia rigorosa d’una sensacionalista? Com destriem el que és important del que és senzillament un producte fet per entretenir-nos?
-
De què parlem?
La televisió, la ràdio, les sèries, el cinema i tots els continguts que consumim a través de les xarxes socials i d’internet tenen un gran pes sobre què pensem. Aquest fet es coneix com l’agenda mediàtica que els mitjans decideixen i que fan que nosaltres tinguem, com a conseqüència, una agenda de preocupacions global, i compartida. Les possibilitats que ens ofereix internet ens donen més capacitat per decidir la nostra pròpia agenda, però per exercir-la cal mantenir sempre una mirada crítica i una actitud activa. De què volem parlar?