El president del CAC defensa la recerca en comunicació per impulsar la regulació, l’ètica, la diversitat cultural i la veracitat informativa

• El Consell atorga el Premi al tema obert a la investigació sobre comunicació audiovisual a Anna Fonoll Tassier per un treball sobre les aportacions dels documentals feministes
   
• El Premi al tema específic a la investigació sobre comunicació audiovisual és per a Ona Anglada i Pujol per un treball sobre les relacions romàntiques entre youtubers famosos imaginades pels fans 
   
• La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat Pulido, diu que “des del Govern sabem que la recerca en comunicació és una eina poderosa per a interpretar el món que ens envolta”
   

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha atorgat el premi al tema obert dels 36ns Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual a Anna Fonoll Tassier pel treball Intersecciones, giros y alteridades en la producción documental feminista española contemporánea.

Així mateix, el premi al tema específic ha estat per a Ona Anglada i Pujol pel treball Lectures queer de l’amistat entre gamers. Anàlisi dels discursos sobre amor, sexe i masculinitats en els real person slash de Rubelangel i Septiplier.

Els premis han estat lliurats avui, 2 d’abril, en un acte que ha tingut lloc a la Universitat de Lleida (UdL). A l’acte hi han assistit la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, el president del CAC, Xevi Xirgo, la vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de recerca, Laura Pinyol, el conseller secretari del CAC, Enric Casas, el conseller i coordinador de la Comissió de Normativa i Prestadors, Miquel Miralles, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn i el regidor de Joventut, Educació i Ocupació, Festes i Tradicions de l’Ajuntament de Lleida, Xavier Blanco. Per part de la universitat, han assistit el rector de la UdL, Jaume Puy, la degana de la Facultat de Lletres, Isabel Santaulària, i el director del Departament de Filologia i Comunicació, Jorge Nieto.

Es tracta del tercer cop que el lliurament de premis té lloc fora de la ciutat de Barcelona i la iniciativa té com a objectius apropar els premis a l’àmbit universitari a tot Catalunya i connectar amb les noves generacions d’investigadors. Els lliuraments anteriors van ser a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (2023) i a la Universitat Rovira i Virgili (2024).

En aquest sentit, el Consell té la voluntat de continuar portant els premis a diferents universitats d’arreu de Catalunya.

La consellera de Recerca i Universitat ha dit: “Des del Govern sabem que la recerca en comunicació és una eina poderosa per a interpretar el món que ens envolta. Ens interpel·la per a ser més crítics davant una realitat cada cop més amenaçada per discursos d’odi”

El president del CAC ha destacat que, per primer cop en la història dels Premis, els guardons principals han estat atorgat a dues dones.  “És la primera vegada i confiem que no serà l’última i que d’aquí a uns anys sigui un fet tan natural que no caldrà mencionar-ho”, ha dit.

Xirgo ha subratllat la necessitat d’impulsar els Premis: “La recerca en comunicació planteja qüestions fonamentals sobre la regulació, l’ètica, la preservació de la diversitat cultural i la veracitat informativa”.

El rector de la UdL ha felicitat les persones premiades i ha agraït al CAC el seu esforç perquè els mitjans informin de tot el país de forma equilibrada, posant com a exemple les Recomanacions sobre el tractament de la ruralitat als mitjans de comunicació, publicades recentment.

Els Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual  tenen com a objectiu el reconeixement de la recerca de qualitat en comunicació audiovisual. Al llarg de 36 edicions, s’han premiat 100 persones, entre premis, accèssits i mencions especials (54 dones i 46 homes).

A la 36 edició s’hi han presentat 30 treballs de persones investigadores de 17 centres universitaris, per bé que un treball ha estat descartat perquè ja havia estat publicat. Dues de les recerques s’han fet en col·laboració amb universitats estrangeres (UOC- Philipps Universität Malrburg [Alemanya], UB-Universitat de Groninger [Països Baixos] ). La xifra de 30 treballs suposa un rècord de convocatòria, atès que la presentació més nombrosa fins ara es va registrar l’any 2003 amb 20 treballs (no hi ha dades disponibles anteriors a l’any 2003).

Premi al tema obert

El treball que ha rebut el premi al tema obert duu com a títol Intersecciones, giros y alteridades en la producción documental feminista española contemporànea. L’obra té com a camp d’estudi el macrogènere documental en què hi ha la presència de dones com a professionals, així com d’altres col·lectius minoritzats. L’objectiu de la tesi és estudiar la diversificació d’estils, pràctiques i narratives afavorides pel gir epistemològic que suposa la inclusió de les perspectives postmodernes al documental feminista espanyol. Especialment en la darrera dècada, al cinema feminista s’hi adverteix una preocupació per visibilitzar subjectes que, a més de l’opressió patriarcal, són discriminats per altres factors, així com una incidència en la transmissió del passat colonial i les seves conseqüències presents.

El treball, premiat amb 3.500 euros, és la tesi doctoral de Anna Fonoll Tassier, de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Premi al tema específic

El treball que ha rebut el premi al tema específic de recerca sobre prospectiva i futur de l'audiovisual és Lectures queer de l’amistat entre gamers. Anàlisi dels discursos sobre amor, sexe i masculinitats en els real person slash de Rubelangel i Septiplier. L’objectiu principal del treball és analitzar les narratives sobre l’amor romàntic, el sexe i la masculinitat presents en el real person slash (RPS) de Rubelangel i Septiplier. Els RPS són textos escrits pels fans sobre les relacions homosexuals imaginades entre dues celebritats heterosexuals, en aquest cas, sobre les parelles fictícies de youtubers gamers El Rubius i Mangel (‘Rubelangel’) i Markiplier i Jacksepticeye (‘Septiplier’). En conjunt, la investigació mostra que els RPS són un espai de construcció de nous imaginaris sobre el desig i les relacions sexoafectives.

L’estudi, premiat amb 3.500 euros, és la tesi doctoral d’Ona Anglada i Pujol, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Dues mencions especials

El jurat ha atorgat dues mencions (sense dotació econòmica): la primera a Àlex López Alcalde, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB),  pel treball L’externalització de la producció als mitjans públics: el cas de la CCMA.

L’obra, que és un Treball de Fi de Grau, analitza les dinàmiques d’externalització de continguts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a productores externes i la seva evolució històrica durant el període 2013-2023 i, d’una manera més incisiva, en la franja compresa entre març de 2022 i desembre de 2023 com a conseqüència del canvi en el Consell de Govern de la CCMA i l’impuls de l’estratègia digital.

La segona menció ha estat per a Ezequiel Soriano Gómez, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), per l’obra La razón incorpórea del folklore digital. Una etnografía sobre la construcción de valor y sentido de los memes de Internet.

Es tracta d’una tesi doctoral que explora les tensions entre la formalització i la folklorització de la creativitat vernacla d’Internet, manifestada en memes, microgèneres musicals i imatges grotesques. Analitza com aquestes formes creatives es desenvolupen a través de negociacions entre creadors i empreses, usuaris i algoritmes, i institucions culturals i excessos quotidians.

Premi tema obert: Intersecciones, giros y alteridades en la producción documental feminista española contemporánea.

Premi tema específic: Lectures queer de l’amistat entre gamers. Anàlisi dels discursos sobre amor, sexe i masculinitats en els real person slash de Rubelangel i Septiplier.

Menció especial: L’externalització de la producció als mitjans públics: el cas de la CCMA.

Menció especial: La razón incorpórea del folklore digital. Una etnografía sobre la construcción de valor y sentido de los memes de Internet.