Per a un ús educatiu de la tecnologia
Professionals i experts de l’àmbit de la pedagogia han fet públic el document Educar en digital: posicionament davant les mesures sobre l’ús de dispositius mòbils a l’escola del Departament d'Educació i Formació Professional. Ara s’hi ha adherit el Grup de treball d’Ús responsable de les pantalles de la Plataforma per a l'Educació Mediàtica, del qual forma part un dels promotors del document, el pedagog Miquel Àngel Prats. El grup està liderat les professores Marta Narberhaus de la UAB i Sara Malo, de la UDG, i integrat per nombrosos experts.
El document aporta una mirada crítica i constructiva al conjunt de mesures recollides en el Pla de Digitalització Responsable de la Generalitat de Catalunya fet públic el juny.
Els signants del document han analitzat el Pla amb el convenciment que l’educació digital en els centres educatius ha de fonamentar-se sobre l’alfabetització mediàtica. Consideren que cal afrontar el repte no des de la prohibició de les pantalles, sinó des del desenvolupament de competències digitals per a un ús conscient i saludable de l’entorn digital. Per això aposten per acompanyar l’alumnat –des de les primeres etapes de la vida– en l’adquisició d’eines i estratègies que promoguin el seu benestar digital.
La Plataforma per a l’Educació Mediàtica ha fet arribar l’adhesió al document a la consellera d’Educació i Formació Professional.
Les 7 propostes de regulació dialogada i formativa per una educació digital amb sentit que es fan són:
1. Una regulació consensuada, realista i basada en l’evidència. Cal evitar mesures simplificadores i apostar per polítiques fonamentades en dades, bones pràctiques i experiències reals de centres educatius.
2. Codis de circulació digitals compartits entre famílies, escoles i administració. La regulació ha de sorgir d’un marc compartit i flexible que permeti adaptar-se als diferents contextos i etapes educatives.
3. Un model formatiu que parteixi de la corresponsabilitat i el respecte professional. El lideratge docent ha de ser reconegut i reforçat. Cal confiar en la capacitat educativa dels equips per gestionar els dispositius amb criteri pedagògic.
4. El reconeixement i la difusió de les bones pràctiques educatives digitals. És essencial donar visibilitat i suport a les experiències reeixides que ja demostren com la tecnologia pot millorar l’aprenentatge i la inclusió.
5. Un acompanyament actiu a les famílies en el rol educatiu digital. No podem demanar a les famílies que regulin allò que no entenen o que sovint no saben com gestionar. Calen recursos, formació i canals de diàleg. L’exemple i l’autoritat moral és clau en l’educació digital dels nostres infants i joves.
6. L’enfortiment de la competència digital docent. És imprescindible garantir una formació continuada, pràctica i centrada en l’ús educatiu significatiu de les tecnologies digitals i de les metodologies.
7. Un compromís ferm amb l’equitat i el benestar digital de l’alumnat. La tecnologia ha de ser una eina per reduir desigualtats, no per ampliar-les. La regulació ha de tenir sempre com a horitzó el benestar integral dels infants i joves. L’equitat digital implica garantir no només dispositius, sinó també competència digital docent i suport a les famílies amb menys recursos.