Xevi Xirgo demana al Parlament una llei de l’audiovisual més ambiciosa per reforçar les competències del CAC

• El president del CAC, Xevi Xirgo, ha comparegut avui davant la ponència parlamentària que redacta el Projecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya
   
• Xirgo afirma que el projecte de llei probablement fa curt i demana estudiar mecanismes per tal que el CAC tingui delegades atribucions en els serveis d’intercanvi de vídeos amb seu a Catalunya
   
• El president del Consell també reclama que el CAC sigui interlocutor únic per rebre les queixes de les persones usuàries i coordinador dels programes d’educació mediàtica que es fan a Catalunya
   
• Xirgo també vol que el Consell monitori la transparència en el finançament de les campanyes institucionals dels organismes públics

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo, ha demanat al Parlament una Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya més ambiciosa, que reforci les competències del regulador, entre d’altres, les relatives a internet. Xirgo ha lamentat que les competències sobre plataformes d’intercanvi de vídeos i sobre xarxes socials hagin estat assignades a l’Estat i ha proposat ampliar la mirada per tal de trobar mecanismes de col·laboració i de cessió de competències.

Xirgo ha comparegut avui, 16 de gener, davant la ponència parlamentària que redacta el Projecte de llei de la comunicació audiovisual, que ha de substituir la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya. Aquesta renovació es fa després que l’Estat hagi aprovat la Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual, que té caràcter bàsic i que transposa la Directiva de serveis de comunicació audiovisual europea.

"Hem de ser conscients que, si pensem en els consumidors, la Llei probablement fa curt. Per garantir un millor servei als ciutadans caldria una llei més ambiciosa, amb més competències per a Catalunya en l’àmbit digital, sobre els influenciadors, sobre les plataformes i sobre tot allò que vindrà. Perquè ara, com és de tots conegut, aquestes competències són majoritàriament de l’Estat, en gran part perquè la llei audiovisual espanyola ens va passar al davant” ha dit el president del Consell.

Xirgo ha dit que el CAC no es pot limitar a tenir les competències actuals, perquè es deixaria la ciutadania desprotegida davant la nova oferta comunicativa d’internet, i ha subratllat als legisladors que la seva reclamació no està basada en cap interès ni personal ni corporatiu: "Mirin allò que fan a la resta del món. Gràcies a la intensa activitat internacional que té el CAC, podem estar al dia del panorama que ens envolta. I els puc assegurar que la majoria de reguladors del nostre entorn i els legisladors respectius ja han començat a treballar en aquest sentit, el de la convergència i la centralització de funcions”.

El president del CAC ha explicat que els països del nostre entorn han transformat les seves autoritats audiovisuals en reguladors convergents, és a dir, que engloben alhora l’audiovisual tradicional i les telecomunicacions, la qual cosa inclou l’oferta comunicativa d’internet. Xirgo ha destacat als legisladors la conveniència d’ampliar la mirada i de buscar acords de col·laboració o cessions competencials. "Per la salut audiovisual dels ciutadans, Catalunya les hauria de poder exercir sense complexos”, ha afirmat, i ha proposat quatre línies d’acció:

En primer lloc, orientar el CAC cap a la consideració d’autoritat convergent, en línia amb la tendència europea, on els consells audiovisuals han assumit les noves comunicacions digitals. En aquest sentit, ha exposat l’exemple de l’Arcom francesa, de l’Agcom italiana i de l’ERC portuguesa. En relació amb el regulador portuguès, ha dit que és un exemple interessant, perquè monitora la transparència en el finançament de les campanyes institucionals dels organismes públics de tots els nivells de les administracions.

En segon lloc, i tenint el compte que la llei audiovisual estatal té caràcter bàsic, proposa establir mecanismes per tal que el CAC tingui delegades atribucions en el control dels serveis d’intercanvi de vídeos d’especial rellevància amb domicili o seu a Catalunya.

En tercer lloc, Xirgo ha proposat establir el CAC com a interlocutor únic per a la defensa de l’audiència en relació amb els serveis de comunicació, atesa la dispersió actual de mecanismes de protecció entre les diferents administracions.

I en quart lloc, el president del CAC ha demanat que aquest organisme sigui considerat interlocutor primer, o si més no coordinador, dels programes d’educació mediàtica existents al país. Xirgo ha recordat que el CAC va posar en marxa el programa eduCAC el 2018 i que des d’aleshores és un referent del sector educatiu. "No estem parlant només d’una assignatura d’educació mediàtica, sinó de la necessitat d’establir mecanismes per distingir el que és veritat del que és mentida. És un tema de país”, ha assenyalat.

En relació amb l’articulat del projecte de llei, Xirgo ha destacat diversos aspectes que caldria precisar, com la garantia de la gestió directa en els mitjans locals públics i la delimitació de l’associació de mitjans de municipis petits. També ha proposat més facilitats perquè els mitjans sense ànim de lucre puguin formalitzar la inscripció en el registre corresponent i concretar millor la definició de les missions de servei públic en els mitjans públics.