El sector audiovisual català factura 7.077 milions d’euros i dona ocupació a 32.578 treballadors, segons l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2022

• En el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), a Granollers, la vicepresidenta del CAC, Rosa Maria Molló, presenta l’informe anual del sector i destaca la potència de la indústria catalana del videojoc, que suposa el 50% de la facturació estatal

• En l’acte d’inauguració del MAC el president del CAC, Xevi Xirgo, reclama l’aprovació urgent de la nova Llei audiovisual de Catalunya

• El conseller responsable del l’àmbit de prestadors, Miquel Miralles, destaca la importància de que tots els mitjans públics audiovisuals de proximitat disposin d’un contracte programa

L’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2022, elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), mostra que el sector audiovisual català va facturar 7.077 milions d’euros i estava format per 3.693 empreses, que donaven ocupació a 32.578 treballadors.

L’informe ha estat presentat avui, 14 de juny, per la vicepresidenta del CAC, Rosa Maria Molló, responsable de l’àmbit de Recerca del regulador català. La presentació ha tingut lloc en el Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), que es realitza avui a Granollers.

Molló ha destacat la importància econòmica del sector audiovisual català, que segons ha dit, és comparable al sector farmacèutic. “Un apunt molt significatiu és que l’entreteniment representa més de la meitat de tota la facturació del sector audiovisual. Una indústria en què el 41,8 % de les empreses tenen menys de deu anys”, ha dit.

La vicepresidenta també ha destacat la importàcia que té la indústria del videojoc: “Amb més de 200 empreses, Catalunya ja concentra més del 50% de la facturació total del sector a tot l´Estat. Tant aquestes xifres com les perspectives que ofereix, mostren un horitzó de creixement que hem de tenir molt present”.

L’audiovisual que s’acosta és molt més gran, molt més divers, i infinitament més diversificat. Si volem atreure talent, inversió i generar valor, és fonamental que hi hagi també un compromís per la qualitat i el rigor. També per l’ètica i pels drets de les persones. És imprescindible una política pública compromesa amb el futur que garanteixi tot això i afavoreixi inversions que puguin garantir la competitivitat, ha afegit.

L’informe del CAC indica que a Catalunya operen actualment 340 mitjans de comunicació tradicional: 81 canals de TDT i 259 emissores de ràdio en FM. Molló ha subratllat la presència notable del sector públic, atès que 6 de cada 10 mitjans són de titularitat pública.

Pel que fa al consum, l’informe assenyala que la ràdio es recupera mínimament, després de la davallada de la pandèmia mentre creix l’escolta de podcast. En canvi, a Catalunya, durant el 2022, es van mirar 162 minuts de televisió cada dia, la qual cosa significa mitja hora menys que el 2021. Aquesta davallada coincideix amb la corba ascendent de les pantalles connectades, amb productes com ara Netflix. “Aquest sorpasso, ja efectiu, és més precoç i de forma més marcada entre la població jove, i més atenuada en les franges de més edat”, ha dit Molló, que ha afegit que les OTT tenien el 2022 un total de 12 milions d’abonaments.

Pel que fa a tendències globals, la vicepresidenta ha dit que hi ha quatre drivers de l’expansió del mercat digital global: les comunicacions mòbils, els mercats de l’Índia i de l’Àfrica i els videojocs/e-sports. “Si mirem el rànquing dels principals països en nombre de persones usuàries, tant a YouTube com a Facebook, veiem que l’Índia quasi dobla al segon mercat, els EUA. La projecció situa a Índia com el mercat mundial que està creixent de manera sostinguda i més ràpida en aquests moments”, ha dit.

Finalment, Molló s’ha referit a l’eclosió de la Intel·ligència Artificial (IA) i ha recordat que durant el 2022, abans que es popularitzès aquest terme, la Comissió Europea va presentar una proposta de Llei d’Intel·ligència Artificial, que, a finals de 2023 o principis de l’any vinent, serà d’aplicació directa a tots els Estats membres de la Unió Europea (UE).

"Europa no és capdavantera en IA. Però ha tingut l’encert d’iniciar una línia política que li pot donar el lideratge en la regulació d’aquesta activitat. Quan el teu mercat no és líder, necessites absolutament dissenyar i desplegar polítiques públiques per corregir els dèficits que tens. I mirar de corregir-los, o centrar els teus esforços en els àmbits on pots tenir oportunitats. I en el cas de la IA, cal dir que la UE ho ha fet bé", ha assegurat.

Prèviament a la presentació de l’informe, el president del CAC, Xevi Xirgo, ha intervingut en l’acte d’inaguració del MAC. Xirgo ha dit que vint-i-tres anys després de la creació del CAC els reptes de futur passen per l’educació mediàtica, la recerca i els canvis legislatius.

"Alguns criteris que s’han fet servir sempre en els concursos de ràdio i TDT s’hauran de canviar en futurs concursos perquè han quedat obsolets. I potser alguns condicionants que ens venen imposats per la Llei audiovisual espanyola, que són normes bàsiques i per tant d’obligat compliment per a nosaltres, potser no ens ajuden del tot, ara que venen temps de renovacions de llicències", ha explicat.

Xirgo ha reclamat l’aprovació urgent de la nova Llei audiovisual catalana i ha dit que el CAC ja va lliurar fa un any l’informe preceptiu sobre l’avantprojecte de llei. “Ens cal una nova llei. I ho dic seriosament. Des del nostre punt de vista és una bona llei però ara hi haurà l’oportunitat de millorar-la en el tràmit parlamentari”, ha dit.

"Probablement, el fet que la llei audiovisual espanyola s’hagi aprovat abans de la catalana condiciona algunes coses, en les competències del CAC, segur. Però estic convençut que hi ha recorregut i maneres de fer una nova llei que no sigui només una rèplica de l’anterior sinó que la millori adaptant-se a tots aquests reptes que cada any es debaten aquí”, ha assegurat i ha afegit: “Aquesta és una llei que ha anat tard i que seria una llàstima que, amb la feina feta fins ara, pel que sigui, un dia es quedi altrae cop al calaix".

Posteriorment, s’ha realitzat una taula rodona sobre el servei públic local, amb el títol El servei públic audiovisual local: consolidar el model, legitimar la gestió i encarar el futur, organitzada pel CAC i moderada pel conseller del CAC Miquel Miralles. La taula rodona ha comptat també amb la cap de l’àrea jurídica del CAC, Carme Fita, amb la responsable jurídica de la Xarxa Audiovisual Local, Marta Insúa, amb la presidenta en funcions de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, Gemma Peris, i amb el president de la Coordinadora de Televisions Públiques Locals de Catalunya, Albert Jordana.

Miralles, responsable de l’àmbit de prestadors del CAC, ha destacat la importància dels mitjans de comunicació audiovisuals de proximitat com a primer esglaó de participació en la societat. I, en el cas concret dels públics, ha subratllat la importància de que aquests comptin amb un contracte programa, en què es defineixi els seus objectius, l’estructura i les fonts de finançament.

"D’aquí a 72 hores és constituiran els nous ajuntaments i, per tant, s’obre una nova etapa de quatre anys per aprofundir i millorar el conjunt de la comunicació local. Serà el moment de superar algunes praxis de gestió que no s’acomoden a allò que exigeix la llei com és la gestió indirecta dels mitjans de comunicació locals de titularitat municipal que han estat objecte de resolucions judicials", ha dit.

"D’altra banda restem a l’espera de l’aprovació de la nova Llei de l’Audiovisual de Catalunya que s’està incubant al Parlament que inclourà en el seu articulat les noves formes i continguts desenvolupats en el procés de digitalització de discurs comunicatiu durant els darrers 20 anys", ha afegit.