El CAC aprova l’informe de compliment de les missions del servei públic de la CCMA l’any 2018
- Els temes que van rebre més atenció a TV3 van ser, per aquest ordre, la crònica internacional, els esdeveniments culturals i les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol
- La presència de les dones disminueix lleugerament a TV3 respecte del 2017 i se situa en el 29,9%. A Catalunya Ràdio millora 2,4 punts percentuals i se situa en el 30,2%
- Entre les agrupacions de partit, les intervencions de PDECAT amb les de JUNTSxCAT i les de PPC+PP són les que més temps acumulen a TV3 i a Catalunya Ràdio
El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en sessió mantinguda el 19 de febrer, ha aprovat un acord sobre el compliment per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de les missions del servei públic que assigna la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (LCA). L’informe analitza les emissions dutes a terme durant el 2018.
El CAC ha elaborat l’informe d’acord amb l’article 29 de la llei esmentada, que determina que correspon al Parlament i al CAC, d’acord amb les seves atribucions, controlar que la CCMA compleix les missions del servei públic que preveu la llei. L’informe del CAC està estructurat en 16 epígrafs –que coincideixen amb les lletres de l’apartat 3 de l’article 26 de la LCA– i inclou una síntesi final. El Ple del CAC ha aprovat l’acord per quatre vots a favor, un dels quals amb vot particular concurrent, i un vot en contra amb vot particular.
Pluralisme informatiu
Quant a l’atenció informativa, en els teleinformatius diaris de TV3, la crònica política d’àmbit internacional (17,4% del temps de notícia) torna a ser el principal ítem després que, l’any 2017, els esdeveniments al voltant de la votació de l’1-O situessin les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol al capdavant. A continuació, s’observa un increment moderat de l’atenció informativa sobre esdeveniments culturals (12,2%), mentre que disminueix a la meitat el temps de notícia sobre les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol (11,7%).
A Catalunya Ràdio, les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol constitueixen el principal ítem informatiu per temps de notícia (14,7% del total), tot i que amb un pes percentual 10 punts inferior a l’any 2017. El segon i el tercer tema amb més temps, en canvi, es mantenen estables: la crònica política d’àmbit internacional, amb un 12,9% del total, i les informacions sobre esdeveniments i manifestacions culturals, amb un 10,9%.
Tant als teleinformatius de TV3 com als informatius de Catalunya Ràdio hi apareixen actors polítics de totes les forces polítiques que compten amb representació al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals per alguna de les quatre circumscripcions catalanes.
A diferència d’anys anteriors, el Govern de l’Estat és l’executiu que aglutina més temps de paraula als informatius tant de TV3 (16,4%) com de Catalunya Ràdio (20%). A aquest resultat hi contribueix el fet que el primer quadrimestre del 2018 gairebé no es registri temps de paraula de l’executiu català (el nou govern sorgit dels comicis del 21D de 2017 es formalitza el mes de juny i l’anterior es trobava cessat en aplicació de l’article 155).
Entre les agrupacions de partit, les intervencions de PDECAT amb les de JUNTSxCAT (12,1% a TV3; 12,5% a Catalunya Ràdio) i les de PPC+PP (10,3% a TV3; 9,2% a Catalunya Ràdio) són les que més temps acumulen en tots dos mitjans. En tercer lloc, en el cas de TV3 hi ha Ciutadans (10,0%), mentre que en el cas de Catalunya Ràdio hi ha ERC (8,0%). La relació completa es pot trobar en les pàgines 22 (TV3) i 23 (Catalunya Ràdio) de l’informe, que està enllaçat al final d’aquesta nota.
D’altra banda, també hi han intervingut representants de diferents entitats vinculades al debat polític, amb una presència conjunta al voltant del 3% del total de temps de paraula. Les tres entitats amb més temps de paraula són, per ordre, ANC, Òmnium Cultural i l’Associació Catalana pels Drets Civils, tant en el cas de TV3 com en el de Catalunya Ràdio.
Al llarg del 2018 s’han comptabilitzat a TV3 un total de 502 entrevistes a actors representants de governs, de partits polítics i d’altres institucions. Dues terceres parts de les entrevistes es realitzen a representants de partits (67,3%) i més d’una quarta part (28,1%), a representants de governs. Pel que fa a les entrevistes a representants de formacions polítiques, es registren intervencions de tots els partits polítics que guarden relació amb la representació parlamentària (al Parlament de Catalunya o a les Corts Generals per alguna de les quatre circumscripcions catalanes).
Els espais analitzats de Catalunya Ràdio inclouen 508 entrevistes a actors polítics durant el 2018, un nombre similar al de TV3. D’aquestes entrevistes, el 63,8% corresponen a membres dels partits polítics i el 30,7%, a representants dels governs. La relació completa d’entrevistes es pot trobar a les pàgines 29 (TV3) i 33 (Catalunya Ràdio) de l’informe, que està enllaçat al final d’aquesta nota.
La presència i representació de les dones
La presència de dones i homes en els teleinformatius de TV3 i els informatius diaris de Catalunya Ràdio continua sent manifestament desequilibrada: així, de cada deu minuts de temps de paraula, set corresponen a homes i només tres a dones. Les dades són molt similars tant pel que fa a la televisió (29,9% del temps correspon a veus de dones) com a la ràdio (30,2%).
En relació amb les dades del 2017, es registra una disminució lleugera a TV3, ja que aquell any les dones van assolir el 31,5% dels inserts (és a dir, han perdut 1,6 punts percentuals). Aquesta reducció suposa, a més, un canvi de tendència després d’haver guanyat 5 punts en tres anys.
En canvi, a Catalunya Ràdio la presència de les dones va continuar augmentant, ja que va passar del 27,8% del 2017 al 30,2% del 2018 (és a dir, més 2,4 punts).
A més de minoritària en termes quantitatius, la presència de les dones també és desigual en termes de representació: les dones apareixen en els informatius desenvolupant un rol associat a l’esfera privada (sobretot com a actors ocasionals, és a dir, des del seu punt de vista personal) en un grau molt superior al dels homes.
La diversitat social
La diversitat cultural es visibilitza a partir de tipologies de continguts diferents: edicions puntuals de programes informatius que donen a conèixer iniciatives per facilitar la integració de persones immigrades; programes temàtics com Mans (cultura popular) i Solidaris (drets humans i cooperació) a Catalunya Ràdio; i sèries de ficció que incorporen personatges que reflecteixen aquesta diversitat.
Quant a la presència en la programació informativa, les persones immigrades suposen el 7,3% del temps de paraula en els teleinformatius de TV3 i l’1,5% en els informatius diaris de Catalunya Ràdio, i el 4,6% de les intervencions en debats i entrevistes a la televisió i el 5% a la ràdio.
La diversitat social també es reflecteix en la presència de les diferents confessions religioses. D’altra banda, la programació de la CCMA fa visible la diversitat afectivosexual i la transidentitat. A la ficció, el 6,9% dels personatges analitzats es presenten com a LGTBIQ+.
La llengua i la cultura
Els diferents canals de televisió i de ràdio tenen el català com a llengua vehicular i s’utilitza l’aranès en emissions determinades. El català és també la llengua del 83,6% dels espots publicitaris, una xifra molt semblant a la del 2017 (83,3%).
La cultura catalana i la música cantada en català tenen una presència transversal en els diferents canals i reben un espai preferent en els mitjans especialitzats, el 33 i iCat i Catalunya Música.
L’atenció a la infància i l’adolescència
El canal Super3 ofereix la major part de la programació de la CCMA adreçada al públic infantil. El 2018, el canal infantil també programa tres campanyes temàtiques diferents que donen contingut a la seva graella de manera transversal: l’assetjament escolar, el foment de la lectura i la promoció del coneixement de llengües.
L’origen de les produccions del canal infantil és majoritàriament europeu i representen un 56,9% del temps d’emissió de programació del canal. Per països, els Estats Units (17%) i el Japó (16,9%) ocupen els dos primers llocs com a productors dels continguts del canal Super3.
La resta de canals de la CCMA també dediquen atenció a la infància i l’adolescència i ho fan de dues maneres diferents: situant-los com a protagonistes dels continguts (Merlí, Amb ulls de nen, Adolescents iCat, etc.) o bé tractant temàtiques que els afecten específicament en programes adreçats a tota l’audiència.
Els llargmetratges que s’emeten a les tardes dels caps de setmana s’adrecen majoritàriament a un públic familiar, atès que les obres amb les tres qualificacions més baixes suposen un 63,9% (un 59,4% el 2017).
Mecanismes d’accessibilitat
L’atenció a tots els segments de l’audiència suposa, també, la introducció de mecanismes d’accessibilitat per a persones amb discapacitats. Així, els canals de televisió de la CCMA ofereixen els continguts adaptats per a persones amb discapacitat visual (l’audiodescripció) o auditiva (subtitulació i llengua de signes) en la majoria de la programació, en unes proporcions similars a les de l’any anterior i amb un augment significatiu de la subtitulació a TV3. A més, durant el 2018 incorpora l’audiodescripció als vídeos a la carta que prèviament han estat emesos per televisió amb aquest servei.
La indústria cultural
La contribució de la CCMA a la indústria cultural es realitza mitjançant diferents recursos i vies. Així, la CCMA també contribueix al desenvolupament de la indústria cultural catalana amb l’emissió d’obres amb participació de productores independents. En concret, i pel que fa a les televisions de la CCMA, el 22,1% del temps d’emissió d’obres fetes a Catalunya compta amb la participació d’empreses alienes a la corporació.