El CAC aprova l’informe de pluralisme a la ràdio i a la TV durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer
- TV3 va igualar el temps dedicat als set partits amb representació parlamentària dins una forquilla de només 1,4 punts percentuals. betevé, RAC1 i Catalunya Ràdio també van tendir a igualar el temps de notícia, per bé que amb un anivellament més moderat
- Telecinco i Antena 3 TV van situar en primera i en segona posició el PSC i el PP. A Antena 3 TV, la suma d’aquests dos partits és superior al 50% de les informacions sobre la campanya. laSexta va situar en primera posició el PSC
- Telecinco i Antena 3 TV no van oferir cap informació sobre la campanya del PDECAT. Antena 3 TV tampoc va informar sobre la de la CUP
- La 1 i TVE Catalunya van tendir a una proporcionalitat estricta en relació amb els resultats electorals del 2017
El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha aprovat l’Informe específic de pluralisme a la televisió i a la ràdio durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya 2021 (del 29 de gener al 12 de febrer).
L’informe constata que, en el seguiment estricte de la campanya electoral, TV3 va ser el mitjà que més va igualar el temps de notícia dels set partits amb representació parlamentària. Així, la diferència entre el primer i l’últim va ser de només 1,4 punts percentuals: ERC, PSC, PDECAT, C’s, ECP-PEC, CUP i PP. Així mateix, va donar espai a dues altres formacions (JUNTSxCAT i VOX), que van tenir la consideració de grup significatiu, d’acord amb el que disposa la Junta Electoral Central.
En una línia similar, betevé, RAC1 i Catalunya Ràdio van tendir a igualar el temps de notícia dels partits amb representació parlamentària, per bé que sense arribar a la quasi equiparació feta per TV3. Així, betevé va ajustar el temps de notícia dels set partits en una forquilla de 5,6 punts percentuals. La van seguir RAC1, amb una forquilla de 6,4 punts percentuals, i Catalunya Ràdio, amb 6,5.
Les dues cadenes de la Corporación RTVE analitzades (La 1 i TVE Catalunya) van tendir a una proporcionalitat estricta amb els resultats electorals del 2017. Les dues cadenes públiques van incloure també les dues formacions considerades grups significatius, amb uns temps més baixos que el més petit dels partits amb representació al Parlament.
Per la seva banda, les tres televisions estatals privades analitzades (Telecinco, Antena 3 TV i laSexta) van donar més presència al PSC i, en el cas de les dues primeres, també al PP. El canal on aquesta tendència va ser la més intensa va ser Antena 3 TV, que va donar al PSC el 29,1% del temps de notícia, mentre que el PP en va rebre el 21,6%.
A diferència d’altres conteses electorals, on donava veu a totes i cadascunes de les formacions amb representació parlamentària, en aquestes eleccions Antena 3 TV no va dedicar temps al seguiment de les campanyes electorals ni al PDECAT ni a la CUP-G.
Telecinco va seguir una línia similar i va donar la màxima atenció al PSC (24,9%), seguit del PP (16,8%) i de Ciutadans (16,2%). Telecinco va donar veu a tots els partits, llevat del PDECAT.
laSexta va dedicar el 23,2% del temps de notícia al PSC, però amb una distribució més homogènia per a la resta de partits. laSexta va donar veu a totes les formacions polítiques, incloses les dues que tenien la condició de grup significatiu.
D’acord amb l’apartat 1 de l’article 66 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, els mitjans públics han de garantir “El respecte al pluralisme polític i social, així com a la igualtat, la proporcionalitat i la neutralitat informativa [...]”.
D’acord amb l’apartat 2 d’aquest mateix article, “Durant el període electoral les emissores de titularitat privada han de respectar els principis de pluralisme i igualtat. Així mateix, en el període esmentat, les televisions privades han de respectar també els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals així com en la informació relativa a la campanya electoral [...]”.
L’Acord 22/2021 s’ha aprovat per tres vots a favor (un dels quals concurrent) i un vot en contra (amb vot particular).
Informacions relacionades amb les eleccions
L’Informe del CAC analitza també, a banda del seguiment estricte de la campanya electoral, les informacions que van oferir els mitjans que guarden relació amb les eleccions.
Pel que fa a la magnitud d’aquest segon bloc, val a dir que, en general, les televisions i ràdios de l’àmbit territorial català o barceloní van donar un espai similar als dos blocs, per bé que amb preponderància per a la informació relacionada amb les eleccions. En el cas de les televisions privades, en canvi, hi va haver una aposta informativa per aquest segon. El cas més extrem és el d’Antena 3 TV, que va dedicar el 87,4% del temps d’informacions sobre el 14F a les informacions relacionades amb les eleccions i només el 12,6% del temps restant al seguiment estricte de la campanya electoral.
El tema que va obtenir més seguiment informatiu va ser la incidència de la pandèmia de Covid-19 en les eleccions. Gairebé tots els mitjans analitzats hi van dedicar un espai preferent, amb un grau variable. Així, el mitjà que hi va dedicar més temps va ser TVE Catalunya, que d’aquesta manera va ocupar el 33% del temps total d’informacions relacionades amb les eleccions. La van seguir betevé, que va donar a la Covid-19 el 25,7% del temps, i Catalunya Ràdio, amb el 23,5%.
L’excepció va ser laSexta, que va prioritzar les informacions sobre els debats electorals (amb el 12,2% del temps del bloc d’informacions relacionades amb les eleccions), per sobre del temps dedicat a la pandèmia (9,8%).
Les informacions sobre la Covid-19 van ser, principalment, de tres tipus: mesures i protocols sanitaris per a la jornada electoral, presentació d’al·legacions per a no formar part de les meses electorals i impacte de la pandèmia en el vot per correu i el vot des de l’estranger. Per a més informació, vegeu els quadres 182 i 183 de l’informe.
Els altres tres temes que van concitar més atenció dins del bloc de les informacions relacionades amb les eleccions van ser les informacions sobre els debats electorals, les entradetes electorals i les enquestes sobre intenció de vot.
L’informe agrupa, sota la denominació “aspectes conjunturals”, tots aquells fets informatius esdevinguts en el decurs del període de campanya que entren a formar part del debat polític. Dins d’aquest apartat, el tema que va rebre més atenció van ser les informacions sobre el cas Bárcenas, sobre el presumpte finançament irregular del PP. Els quatre mitjans de cobertura estatal van ser els que més atenció li van donar, amb gairebé el 20% del temps dedicat a tots els temes conjunturals. Per a més informació, vegeu el quadre 184 de l’informe.
Entrevistes i debats
Tots els mitjans analitzats van entrevistar, com a mínim en una ocasió, representants de les set candidatures amb representació parlamentària i de les dues considerades grups significatius (JUNTSxCAT i VOX), llevat de betevé, que no va fer cap entrevista a representants de partits, i de Telecinco, que en va fer dues a persones relacionades amb el PP. Per a més informació, vegeu el quadre 186 de l’informe.
Els mitjans de la CCMA (TV3, el 3/24 i Catalunya Informació) van emetre un debat amb les nou candidatures per a Catalunya i altres tres debats territorials. Els mitjans del grup RTVE (TVE Catalunya i Canal 24H) van emetre un debat per al conjunt de l’Estat, també amb les nou candidatures, i altres tres de territorials. laSexta va emetre un debat, també amb les nou candidatures.