El CAC aprova tres acords en relació amb continguts audiovisuals
El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en sessió tinguda el 12 de juny, ha aprovat tres acords relatius a continguts emesos per diversos mitjans. En un cas el CAC ha actuat d’ofici, mentre que en els altres dos ha iniciat les actuacions arran de la presentació de queixes.
Es la mañana de Federico
En el primer cas, el Ple del CAC ha aprovat un acord relatiu a les declaracions del periodista Federico Jiménez Losantos, difoses el 6 d’abril per esRadio, en les quals proposava accions violentes contra persones de nacionalitat alemanya. En concret, el periodista va dir que a les Illes Balears hi ha 200.000 alemanys com a ostatges i que podrien començar a esclatar cerveseries al land de Baviera.
Segons l’acord, les declaracions es podrien catalogar com a incitadores a l’odi i, en conseqüència, com a manifestacions que podrien vulnerar l’apartat 2 de l’article 4 de la LGCA, conducta que, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 57 d’aquesta Llei, eventualment es podria qualificar com a infracció molt greu.
L’acord afegeix que, segons la normativa, cal transmetre tant l’acord com l’informe de continguts a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), als efectes oportuns.
L’actuació del CAC es va iniciar d’ofici. Les declaracions es van fer en la secció “Federico a las 8” del programa Es la mañana de Federico, que és una secció diària que tracta sobre temes d’actualitat.
Les declaracions va ser fetes en el context de la notícia relativa a la resolució del Tribunal Superior de l’Estat federal de Schleswig-Holstein, que no va admetre la imputació del delicte de rebel·lió a Carles Puigdemont. Entre altres aspectes, el director i presentador del programa:
- Va afirmar que els assassinats comesos en el passat per la banda terrorista GAL “van funcionar extraordinàriament bé” per influir en la justícia d’un Estat tercer.
- Va proposar explícitament i de manera emfàtica (“Pero usted qué propone, ¿una acción? ¡Naturalmente!”) dues accions violentes, que qualifica de “fechorías”, contra persones d’una nacionalitat concreta, l’alemanya:
- La presa (sense determinar com ni amb quina finalitat) com a ostatges de la població alemanya resident a les Illes.
- Explosions a cerveseries de Baviera.
Així mateix, va afirmar que a Alemanya existeix “racisme” respecte d’Espanya i va qualificar de “nazirojo” el jutge alemany del Tribunal Superior.
Es tracta, doncs, d’uns missatges emesos pel director d’un mitjà de comunicació multicanal amb difusió a diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol, que proposa explícitament accions de violència contra persones per raó de la pertinença a un col·lectiu social, que en aquest cas es defineix per la nacionalitat.
Segons l’acord, són manifestacions que, per elles mateixes, contenen un missatge d’odi que seria contrari a la convivència, atès que tindrien per finalitat desencadenar un reflex emocional d’hostilitat envers Alemanya i els seus ciutadans, incitant a l’odi contra ells tot proposant la realització d’accions violentes i, per tant, incitant a aquesta violència.
Unes accions que justifica, atesos els resultats obtinguts mitjançant els mètodes utilitzats per una banda terrorista.
En aquest sentit, l’acord conclou que les manifestacions realitzades pel conductor i director del programa Es la mañana de Federico, el 6 d’abril de 2018, a la secció “Federico a las 8”, es podrien catalogar com a incitadores a l’odi i, en conseqüència, com a manifestacions que podrien vulnerar l’apartat 2 de l’article 4 de la LGCA, conducta que, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 57 d’aquesta Llei, eventualment es podria qualificar com a infracció molt greu.
L’acord s’ha aprovat amb 5 vots a favor i 1 en contra, amb la presentació d’un vot particular.
“La portada” del programa El matí de Catalunya Ràdio
En el segon cas, el Ple del CAC ha aprovat un acord relatiu a les declaracions que la directora i presentadora del programa El matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, va fer en la secció “La portada” del 26 de març, l’endemà de la detenció per part de la policia alemanya de Carles Puigdemont.
L’actuació del CAC es va iniciar arran de la presentació de diverses queixes, totes idèntiques.
L’anàlisi realitzada pel CAC mostra que en l’espai “La portada”, Terribas va aportar un seguit de referències informatives sobre l’actualitat del dia que incorporaven elements valoratius, tant en la tria del tema objecte de la secció (la detenció de Carles Puigdemont el dia abans i les mobilitzacions d’una part de la ciutadania) com en la presentació de fets contextuals (les referències a altres causes judicials). L’espai també va abordar les oportunitats de diàleg, la divisió ciutadana a Catalunya i la crida a la no-violència.
L’acord considera que cal enquadrar l’espai esmentat dins de la categoria de sumaris radiofònics, seguint la definició que en fa el Llibre d’estil de la CCMA, atès que fa una selecció dels temes d’actualitat del dia, des d’un vessant personal que incorpora elements valoratius. L’anàlisi de continguts precisa que dels continguts de la secció no se’n desprèn una presa de posicionament del programa, de manera que no s’hi introdueix cap element que pugui contravenir la imparcialitat, la neutralitat i el pluralisme informatiu.
L’acord conclou, en un primer punt, que es constata que de l’anàlisi de la secció “La portada” del programa El matí de Catalunya Ràdio del 26 de març no s’aprecia la introducció de cap element que pugui contravenir el pluralisme informatiu.
En un segon punt, afegeix que, no obstant això, també es constata que va presentar diversos elements valoratius de caràcter personal. En aquest sentit, es recorda a la CCMA la importància que se cenyeixi escrupolosament a les previsions del Llibre d’estil i que delimiti clarament els elements que són interpretacions o valoracions professionals de les opinions personals.
L’acord s’ha aprovat amb 5 vots a favor i 1 en contra, amb la presentació d’un vot particular.
L’ús del terme exili en diferents programes de TV3
En el tercer cas, el Ple del CAC ha aprovat un acord en relació amb l’ús del terme exili en diferents programes de TV3 que el 23 de març van informar sobre la situació en què es troba la secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Rovira, i també de membres del Govern de la Generalitat cessats.
L’actuació del CAC s’ha iniciat arran de la recepció de diverses queixes, totes amb el mateix contingut.
L’acord del CAC assenyala que segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), exili és, en la seva primera accepció, ‘expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics’. Igualment, el diccionari de la Real Academia Española (RAE) defineix exilio de la manera següent:
- ‘Separación de una persona de la tierra en que vive.’ (primera accepció)
- ‘Expatriación, generalmente por motivos políticos.’ (segona accepció)
Segons l’acord, els casos en què membres de l’equip dels programes de TV3 incorporen el terme exili en el seu discurs es refereixen a persones en situació d’expatriació (Marta Rovira i alguns membres del Govern cessats), sense determinar-ne el caràcter voluntari o forçós i sense establir una relació amb els motius, polítics o no, d’aquesta expatriació. Afegeix que, en tots els supòsits, l’ús del terme exili s’encabeix en les definicions que inclouen els diccionaris de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Academia Española.
L’acord del CAC conclou, en un primer punt, que es constata que l’ús del concepte exili no contravé els principis de veracitat i rigor informatiu ni els d’imparcialitat, neutralitat i pluralisme de la informació i, per tant, s’ajusta als epígrafs corresponents del Llibre d’estil de la CCMA.
En un segon punt, l’acord assenyala que s’aprecia que també s’estan utilitzant altres fórmules de la narració periodística per referir-se a aquest mateix concepte.
L’acord s’ha aprovat amb tres vots a favor, tres en contra i el vot de qualitat del president, i amb la presentació de vots particulars de tres membres.
Vot particular en relació a l’acord 56/2018
Vot particular en relació a l’acord 57/2018
Acord 58/2018 sobre l’anàlisi de l’ús del terme exili en diferents programes de TV3