El CAC aprova per unanimitat l’informe de compliment de les missions del servei públic de la CCMA de l’any 2020
- La pandèmia de Covid-19 va afectar notablement la programació: els governs, i no els partits, van tenir el protagonisme i TV3 va augmentar 10 punts la informació en detriment de l’entreteniment
- Entre les agrupacions de partits, les intervencions d’ERC van ser les que més temps van acumular als informatius de TV3 i de Catalunya Ràdio, seguides de les de JUNTSxCAT i les del PP
- La presència de les dones amb rol polític continua sent minoritària, tot i que va augmentar 5 punts a TV3 respecte del 2018, principalment pel paper desenvolupat per la consellera de Salut i per les portaveus governamentals en la gestió de la crisi sanitària
- La publicitat en català a la CCMA va arribar fins al 87,2% del total, 3,6 punts més que durant el 2018
El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en sessió mantinguda el 27 de juliol, ha aprovat, per unanimitat, un acord sobre el compliment per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de les missions del servei públic que assigna la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (LCA). L’informe analitza les emissions dutes a terme durant el 2020.
El CAC ha elaborat l’informe de conformitat amb l’article 29 de la llei esmentada, que determina que correspon al Parlament i al CAC, d’acord amb les seves atribucions, verificar que la CCMA compleix les missions del servei públic que preveu la llei. L’informe del CAC està estructurat en 16 epígrafs –que coincideixen amb les lletres de l’apartat 3 de l’article 26 de la LCA– i inclou una síntesi final.
D’entrada, cal subratllar que l’informe recull la disrupció que va provocar la pandèmia de la Covid-19 i detalla les múltiples modificacions que va generar en la programació del 2020. Com a aspecte més destacat a nivell general, cal consignar que, com a conseqüència de la crisi sanitària, a TV3 la informació va suposar el 60,7% de la programació, 10 punts per damunt del valor del 2019.
Pluralisme informatiu
El nombre d’agrupacions d’actors polítics diferents que es van registrar el 2020 va ser de 42 a TV3 (61 el 2019) i de 38 a Catalunya Ràdio (54 el 2019). Aquestes xifres, inferiors a les del 2019, reflecteixen, d’una banda, el protagonisme assolit pels diferents governs en l’atenció informativa a la pandèmia i, de l’altra, la reducció de la presència informativa de forces polítiques en relació amb l’any anterior, quan es van realitzar diversos comicis electorals.
El Govern de Catalunya, que va intervenir majoritàriament en peces relatives a la Covid-19, va ser l’executiu amb més temps de paraula tant a TV3 (29,2%) com a Catalunya Ràdio (33,6%). A TV3 aquestes dades suposen gairebé el doble que el 2019 (15,4%). A Catalunya Ràdio representen 11 punts percentuals més que el 2019 (22,1%).
El Govern de l’Estat, amb un 18,7% del temps de paraula a TV3 i un 23,2% a Catalunya Ràdio, també va incrementar la seva presència a causa de l’impacte informatiu que va generar la pandèmia.
Entre les agrupacions de partits, la formació amb més presència va ser ERC, que va registrar un 7,2% de temps de paraula a TV3 i un 6,6% a Catalunya Ràdio. En tots dos casos, les seves intervencions van tenir com a temes principals la gestió de la pandèmia i les estratègies polítiques en relació amb el procés independentista a Catalunya.
En segon lloc, pel que fa al temps de paraula, JUNTSxCAT va acumular el 5,3% del total a TV3 i el 5% a Catalunya Ràdio. A la televisió esmentada, els temes més recurrents van ser la situació de les persones condemnades per la sentència sobre el procés, el congrés fundacional del partit i les estratègies polítiques entorn del procés independentista a Catalunya. A Catalunya Ràdio, els dos temes més tractats per aquesta formació van ser l’avançament electoral al Parlament i les estratègies polítiques vinculades al procés independentista.
En tercer lloc, l’agrupació PPC+PP va obtenir a TV3 un 5,3% i un 3,4% a Catalunya Ràdio. En els dos mitjans, les intervencions referides a la gestió de la pandèmia van ser les que van sumar més temps de paraula, sobretot en l’àmbit del Congrés dels Diputats.
A continuació, amb percentatges per sota del 5% i per aquest ordre, hi apareixen C’s, l’agrupació PSC+PSOE i el PDECAT. Podeu consultar la relació completa a les pàgines 17 i 18 de l’informe (quadres 3 i 4).
Tant als informatius analitzats de TV3 com de Catalunya Ràdio s’hi ha registrat temps de paraula de vuit entitats vinculades amb el debat polític, que en cada mitjà suposa l’1,6% del sumatori de veus polítiques. En un context informatiu focalitzat primordialment en la pandèmia de Covid-19, aquesta xifra representa una davallada d’aproximadament 2 punts percentuals als dos mitjans respecte del 2019 (3,8% a TV3 i 3,4% a Catalunya Ràdio).
Durant el 2020 es van registrar igualment intervencions d’actors polítics en entrevistes i en debats a TV3, el 3/24 i Catalunya Ràdio. En aquests tres mitjans, al voltant de dues terceres parts de les entrevistes es van efectuar a representants governamentals i un terç, a representants dels partits. Pel que fa als debats, els mitjans de la CCMA van donar veu a tots els partits que tenen representació a la cambra catalana, tot i que, com va succeir amb el temps de paraula dels informatius i amb les entrevistes, les veus governamentals van ser les que van registrar més intervencions, sobretot en relació amb la pandèmia de Covid-19.
La llengua i la cultura
Els mitjans de la CCMA van contribuir al coneixement i la difusió de la llengua catalana emprant-la com a llengua vehicular en les seves emissions. L’aranès es va utilitzar en programes concrets de les televisions i ràdios de la Corporació, excepte entre març i juny, quan se’n van cancel·lar les emissions a causa de la pandèmia. Els espots publicitaris en català van suposar un 87,2% de la mostra de publicitat analitzada, percentatge lleugerament superior al d’anys anteriors (85,6% el 2019 i 83,6% el 2018).
Així mateix, els mitjans de la Corporació van incloure continguts que difonen la cultura i la música catalanes. Durant el 2020, i principalment els mesos de l’estat d’alarma, en els quals l’activitat cultural va patir una aturada, els continguts culturals més vinculats a l’actualitat van ser substituïts per d’altres d’arxiu.
La resta de l’any, la programació cultural es va trobar principalment als canals i emissores especialitzades (33, iCat i Catalunya Música), però també tangencialment a la resta de programació mitjançant formats diversos que es van incloure tant en espais especialitzats, com en seccions de programes o en forma de retransmissió d’esdeveniments (concerts, festivals, gales o lliuraments de premis).
La cultura i la música en català es va estendre també a l’àmbit digital amb propostes com ara el pòdcast de vuit capítols Picasso. Els quaderns, sobre l’exposició homònima, o el programa Cover, un concurs de cançons versionades al català.
La indústria cultural
La CCMA va incidir en la indústria cultural catalana a través de l’emissió d’obres audiovisuals elaborades amb la col·laboració de productores independents. Durant el 2020 i, en el conjunt de TVC, aquestes produccions van representar el 19,5% del temps de producció feta a Catalunya. La producció amb participació de productores independents va disminuir respecte de l’any precedent (7,2 punts), fet que podria estar relacionat, parcialment, amb la pandèmia i el seu impacte en les graelles de programació.
Pel que fa a la contribució de la CCMA en l’impuls de l’obra europea, l’ens públic va complir amb les obligacions legals en matèria de difusió d’obres audiovisuals europees i de reserva d’espai a programadors independents. Igualment, la Corporació va complir durant el 2020 amb les obligacions d’inversió en la producció d’obres audiovisuals europees, pel que fa al 6% dels ingressos meritats en l’exercici anterior.
La presència de les dones polítiques
La presència de les dones que intervenen amb un rol polític als informatius diaris va continuar sent minoritària tant a TV3 com a Catalunya Ràdio durant el 2020. En tots dos casos, les intervencions protagonitzades per dones van sumar al voltant d’una tercera part del temps de paraula total als informatius diaris: el 33,6% a la televisió i el 35,8% a la ràdio.
Tot i aquesta desigualtat, la comparativa amb anys anterior mostra un augment gradual de la presència de les dones que apareixen amb un rol polític en els informatius diaris de tots dos mitjans, que es tradueix en un creixement acumulat de gairebé 5 punts percentuals des del 2018 a TV3 i entorn de 7 punts a Catalunya Ràdio. El protagonisme de la consellera de Salut en la gestió de la pandèmia de Covid-19 a Catalunya i el fet que les portaveus dels executius català i estatal durant el període analitzat fossin dones, van contribuir, en part, a aquest increment.
Evolució de la presència de les dones polítiques als informatius diaris de TV3 i de Catalunya Ràdio. Anys 2018, 2019 i 2020
Pel que fa a les entrevistes, les dones van suposar el 36% de les intervencions a TVC i el 35,2% a Catalunya Ràdio. Aquests valors, de la mateixa manera que succeeix en els informatius diaris, posen de manifest una situació de desigualtat en la presència mediàtica de les dones.
La diversitat social
La CCMA va abordar la diversitat de la societat catalana de manera transversal en la programació dels diferents canals i emissores.
La diversitat cultural va estar present en l’oferta audiovisual de la Corporació per mitjà d’espais d’emissió regular (Bàlsam o Les cordes de l’Ukelele) o d’emissions úniques, com els documentals del 60 minuts i El documental. Així mateix, edicions puntuals d’espais de la graella (Katalonski, Obrint plaça, InfoK i Els homes clàssics) van incloure continguts que destacaven les aportacions culturals de persones nouvingudes.
Els mitjans de la CCMA van tractar la diversitat religiosa de Catalunya a través de l’emissió de programes confessionals i la retransmissió de serveis religiosos. Per televisió i ràdio es va oferir un seguiment de l’actualitat de les religions catòlica (Signes dels temps i Paraules de vida) i protestant (Néixer de nou). Igualment, el primer diumenge de mes es va retransmetre la Missa Conventual del Monestir de Montserrat (durant el període de confinament, l’emissió va ser setmanal). L’actualitat de les religions esmentades i d’altres confessions (islam, cristianisme evangèlic, judaisme, budisme...) també es va tractar dins de programes informatius i magazins.
La diversitat social també es va fer palesa amb l’emissió de continguts que donen cabuda a la diversitat afectivosexual i la transidentitat, ja sigui mitjançant formats informatius (Els matins, Planta baixa, Tot es mou), documentals (60 minuts i Latituds) o altres programes on es va mostrar el punt de vista del col·lectiu LGTBIQ+ (Tabús, Els meus fills, Quan arribin els marcians). A més, es va estrenar el pòdcast Ja m’entens, de temàtica LGTBIQ+, i es van emetre continguts sobre la identitat de gènere en algunes edicions de Mood Z. Pel que fa a les obres de ficció de producció pròpia de la cadena, les persones LGTBIQ+ van suposar el 10,2% dels personatges amb una orientació sexual determinada.
Els mitjans de la CCMA també van tractar qüestions relacionades amb les persones grans, ja sigui en programes d’emissió regular (Els meus pares a TV3, Actius a Esport3) o de manera puntual dins de programes. En concret, s’hi van abordar qüestions com ara la cura dels fills als pares, la pràctica esportiva a la tercera edat, la reforma de les pensions, la sexualitat a la tercera edat, la contribució dels avis i àvies en la conciliació familiar o l’ús de les noves tecnologies. En relació amb la ficció pròpia de la CCMA, les persones grans van suposar el 7,7% dels personatges de la mostra analitzada.
Pel que fa a la sensibilització i la difusió de la realitat de les persones amb malalties, La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio de 2020 va estar dedicada a la pandèmia de la Covid-19. Durant l’any, els mitjans de la CCMA van tractar altres malalties: sida (amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida), malalties mentals (Alzheimer, impacte de la pandèmia en la salut mental), malalties considerades incurables (Esclerosi Lateral Amiotròfica) o altres afeccions com l’anorèxia o el càncer.