El CAC demana al Parlament una reforma urgent de la Llei de comunicació del 2005 per adaptar-la a la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual

• Roger Loppacher compareix davant la Comissió de Control de l’Actuació de la CCMA per informar sobre els canvis que suposarà la nova Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual i sobre el compliment dels valors constitucionals i estatutaris als mitjans de comunicació públics
   
• El president del CAC demana als parlamentaris que no deixin passar l’oportunitat que Catalunya continuï a l’avantguarda de la regulació audiovisual
   
• Loppacher proposa que els catàlegs del serveis sota demanda, com ara Netflix, donin preeminència a continguts catalans i en català
   
• El president del CAC demana una gran campanya per visibilitzar l’esport femení

El president del CAC, Roger Loppacher, ha demanat al Parlament una reforma urgent de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya per adaptar-la als reptes del nou entorn digital i, molt especialment, a les previsions que estableix la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada el 6 de novembre pel Consell Europeu.

“Catalunya ha estat sempre a l’avantguarda pel que fa a la legislació audiovisual i crec que no hauríem de deixar passar aquesta oportunitat, no per fer només alguns retocs del text actual, sinó una posada a punt de la nostra normativa per tal donar seguretat i estabilitat al sector en els propers anys”, ha dit Loppacher, que ha afegit que Catalunya ja va ser pionera en aquest sentit l’any 2005.

Loppacher ha comparegut avui, 30 de novembre, davant la Comissió de Control de l’Actuació de la CCMA del Parlament per informar sobre els canvis que suposarà la nova Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual i sobre el compliment dels valors constitucionals i estatutaris als mitjans de comunicació públics.

En relació amb els canvis que suposarà la nova Directiva, ha explicat que aquesta partia d’un text de l’any 1989 i que requeria una revisió en profunditat, atesos els canvis tecnològics i d’hàbits de consum registrats.

Loppacher ha explicat que la nova legislació comunitària suposa una ampliació de l’abast de la directiva, de manera que, a més de regular la televisió convencional i els serveis audiovisuals sota demanda, també incorpora parcialment les plataformes d’intercanvi de vídeos, com ara YouTube. També inclou dins del seu abast regulador les xarxes socials, com ara Facebook, per bé que amb la condició que els programes i els vídeos generats per les persones usuàries constitueixin una funcionalitat essencial del servei.

El president del CAC ha assenyalat que la nova directiva preveu que les plataformes d’intercanvi de vídeos prenguin les mesures adequades per protegir els menors, especialment de la pornografia i la violència. També, que hi hagi una protecció per a tota la ciutadania dels continguts que incitin a la violència o l’odi per qüestions de sexe, raça, color, religió o ascendència ètnica.

Sobre aquest punt, Loppacher ha demanat que les autoritats independents de regulació tinguin un paper cabdal i que siguin les veritables garants d’una aplicació efectiva de les mesures regulatòries. “Les autoritats reguladores haurien de poder determinar la il·licitud d’un contingut perjudicial difós per les plataformes de distribució de vídeos i, en conseqüència, haurien de poder ordenar la retirada immediata dels continguts en qüestió”, ha afirmat.

Amb vista a donar suport a la diversitat cultural del sector audiovisual europeu, la Directiva estableix que el 30% del catàleg de les plataformes de vídeo sota demanda haurà de ser de producció europea i haurà de comptar amb preeminència. En aquest sentit, Loppacher ha alertat que la presència de català és gairebé inexistent i ha demanat mesures per promoure la difusió de continguts catalans i en català als serveis sota demanda i a la televisió de pagament.

El president del CAC ha destacat que la nova normativa europea introdueix el requeriment legal d’establir autoritats independents de regulació i que s’introdueixin mesures per garantir-ne la independència.

Presència a l’ERGA

El text comunitari atorga a l’European Regulators Group for Audiovisual Media Services (ERGA) un paper destacat pel que fa a la implementació de la Directiva. Loppacher ha recordat que el CAC no en forma part, malgrat haver-ho demanat, atès que la decisió correspon als estats membres. “Per part del CAC, sempre hem expressat al nostre homòleg espanyol, la CNMC, la nostra voluntat de col·laborar amb ells per trobar-hi un encaix, integrant-nos, per exemple, en la seva delegació. Fins ara, però, no hi ha hagut sort”, ha dit.

A continuació, el president del CAC ha detallat els 13 punts concrets que, segons el seu parer, caldria tenir en compte a l’hora de modificar la llei catalana de l’audiovisual. A més de les consideracions relatives a la Directiva esmentades més amunt, ha demanat un sistema més estricte d’identificació i rendició de comptes dels nous actors audiovisuals. Pel que fa a la protecció dels menors, ha demanat introduir filtres d’accés per edat, senyalitzar i estandarditzar els mecanismes de control parental.

També ha demanat mesures per lluitar contra les fake news i sistemes per garantir la transparència dels algoritmes de recomanació, per tal d’afavorir la diversitat i el pluralisme. Pel que fa a la quota del 30% d’obres europees, i en especial la catalana, en els serveis sota demanda, ha subratllat la necessitat de garantir la preeminència d’aquests continguts en els catàlegs.

Pel que fa a la publicitat, ha demanat mesures especials pel que fa a aliments i begudes alcohòliques amb sal, sucres i greixos, així com per a la publicitat del joc i les apostes en línia.

També ha destacat la importància d’impulsar l’educació en comunicació audiovisual i ha recordat que el CAC ha posat en marxa en l’actual curs escolar el programa d’alfabetització mediàtica eduCAC, destinat a infants de 10 a 16 anys.

Valors constitucionals i estatutaris

Loppacher també ha comparegut al Parlament per informar sobre el compliment dels valors constitucionals i estatutaris als mitjans de comunicació públics. El president del CAC ha explicat que, des de l’any 2012, aquest organisme realitza informes, de caràcter anual, sobre el compliment de les missions de servei públic en els mitjans de la CCMA.

En el darrer informe, corresponent a l’any 2017 i aprovat per àmplia majoria dels seus membres, es pot comprovar que els mitjans generalistes de la CCMA van donar veu a un ampli ventall d’agrupacions polítiques. En concret, TV3 va donar veu a 58 agrupacions i Catalunya Ràdio, a 45.

El Govern de Catalunya (18,7%) i el Govern de l’Estat (15,4%) van ser les agrupacions que van disposar de més temps de paraula als informatius diaris.

Pel que fa a les agrupacions de partits, PDECAT, PSC-PSOE i PPC-PP, van ser, per aquest ordre, les que més temps de paraula van acumular a TV3. A Catalunya Ràdio, els partits amb més temps de paraula van ser, per aquest ordre, PSC-PSOE, PDECAT i PPC-PP.

Loppacher també ha aportat les dades corresponents a l’any 2018, durant el qual el CAC ha elaborat dos informes quadrimestrals, també aprovats per àmplia majoria (5 a 1). En referència al darrer (corresponent al període maig- agost), Loppacher ha afirmat que els informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitats de veus (30 agrupacions), mentre que Catalunya Ràdio en va recollir 28.

L’informe, a més d’analitzar els informatius, també va examinar el pluralisme de les retransmissions, totals o parcials, d’actes de partits polítics. En concret, i pel que fa a TV3 i el 3/24, les dades indiquen que tots dos canals van prestar una atenció principal al PP, formació que va ocupar el 40% de les retransmissions a TV3 i el 20,7% al 3/24. Loppacher va precisar que aquesta atenció especial al PP s’explica perquè en aquest període es van produir les primàries d’aquest partit i una moció de censura contra el govern de Mariano Rajoy.

Tertúlies

El president del CAC ha explicat que, a més, el regulador audiovisual ha analitzat el pluralisme de les tertúlies de les televisions que es reben a Catalunya. L’informe, que analitza el mes de setembre del 2017, aporta, com una de les conclusions principals, el fet que TV3 va ser la televisió que més va tendir a l’equilibri de tertulians a favor o en contra del referèndum d’independència de l’1 d’octubre.

En concret, TV3 va aplegar un 55,4% de veus que afirmaven la legalitat i/o la legitimitat de la convocatòria per un 38,6% que negaven tots dos conceptes. Aquestes xifres contrastaven amb les de les televisions estatals. Els casos més extrems van ser els de Telecinco i Canal 24H, que durant els 20 dies analitzats no van oferir ni una sola veu favorable a la legalitat i/o legitimitat del referèndum.

Presència de les dones

Loppacher ha explicat també les dades relatives a la presència de les dones. Segons ha assenyalat, TV3 va emetre un 31,5% d’inserts (talls de veu) de dones en els informatius i un 27,8% en el cas de Catalunya Ràdio. “És una tendència positiva, perquè representa 5 punts més que en els darrers tres anys, però els resultats encara són insuficients”, ha assenyalat.

Per intentar accelerar aquesta tendència envers la igualtat, Loppacher ha subratllat les dades relatives a la presència femenina en l’esport. Els informes del CAC indiquen que l’esport femení ocupa el 3,9% dels teleinformatius de TV3 i el 5,3% d’Esport3, tot i que les dones tenen una quarta part de les llicències esportives. “Són unes dades que crec que no es corresponen amb l’èxit assolit per les dones esportistes del nostre país, com ara Mireia Belmonte, Ona Carbonell, Núria Picas o Laia Sanz, i en el bàsquet, l’hoquei o el futbol”, ha dit Loppacher.

El president del CAC ha afegit: “Per aquest motiu, i en la línia d’iniciatives que també s’estan impulsant en altres països, com ara Croàcia, creiem necessari impulsar una gran campanya per promoure la presència i la visibilització de l’esport femení. Una campanya que hauria de comptar amb la implicació de la Secretaria General de l’Esport, l’Institut Català de les Dones, els mitjans de comunicació, especialment els públics, i els i les esportistes”.