El CAC recorda a TV3 la necessitat de contextualitzar i d’extremar la cura en les informacions sobre teràpies alternatives
- El programa Sense ficció va emetre un documental que narra l’experiència d’un jove de 21 anys amb càncer que va elegir seguir teràpies alternatives
- D’altra banda, el CAC considera que les manifestacions expressades a la secció “Bon dia de merda” del programa El matí de Catalunya Ràdio del 19 de març s’efectuen en el marc d’un espai dedicat a l’humor i se situen en l’àmbit de l’exercici del dret a la llibertat d’expressió, sense que suposin cap vulneració del Llibre d’estil de la CCMA ni de la normativa
El Ple del CAC, en sessió tinguda el 5 de maig, ha aprovat un acord que recorda a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) la necessitat d’extremar la cura en el tractament d’aquelles qüestions que poden afectar la salut de les persones i d’aportar elements que permetin a l’audiència una interpretació informada, tot respectant les subjectivitats de l’autoria de les obres audiovisuals.
El CAC fa referència a l’emissió en el programa Sense ficció, de TV3, d’un documental, Pilots, que narra l’experiència d’un jugador d’handbol al qual van diagnosticar un càncer als 16 anys i que als 21, amb l’aparició d’un tercer tumor de mal pronòstic, elegia vies alternatives a les de la medicina científica.
El programa Sense ficció va emetre el 6 d’abril dos documentals: l’esmentat Pilots i, tot seguit, el documental Jim Allison: L’èxit de la ciència, que s’ocupa de la investigació mèdica científica en matèria del càncer.
El CAC va actuar arran de la recepció de diverses queixes sobre el primer dels documentals. En les queixes es criticava la presentació d’una experiència personal que alimenta la pseudociència i les teràpies alternatives per al tractament del càncer, sense un contrapunt mèdic autoritzat.
En el documental, el jove manifestava que la curació del càncer està en l’actitud i afirmava que va superar el segon càncer prescindint de la quimioteràpia i gràcies a una dieta proporcionada per una “nutricionista”. També expressava un discurs favorable al consum de MMS (Miracle Mineral Solution), un producte no autoritzat per a ús mèdic. El documental també descrivia com el seu blog Vivir a contracorriente va difondre la seva postura i també com els seus continguts es van viralitzar a través de les xarxes socials.
D’altra banda, en dues seqüències, a Pilots es parlava, a través de la veu de metges, de la conveniència de seguir un tractament de quimioteràpia i s’expressava el rebuig explícit a l’eficàcia dels suposats tractaments curatius als quals s’ha fet esment.
El CAC conclou que el documental Pilots relatava una experiència personal en relació amb el càncer i que el resultat és que s’hi mostrava l’opció preferent d’aquesta persona per suposats tractaments diferents als de la medicina científica i, només de manera secundària, el posicionament dels metges.
L’acord assenyala també que la presentació de Pilots per part de la directora del programa, prèvia a l’emissió, no contenia cap element que contextualitzés el discurs predominant en el documental.
Segons el CAC, la manca d’explicitació del context i de la naturalesa del documental Pilots pot dur a confusió l’audiència sobre l’objecte i la transcendència de les afirmacions i els posicionaments que s’hi defensen, en aspectes que poden afectar la salut de les persones.
L’acord del CAC s’ha adoptat per unanimitat.
Secció “Bon dia de merda” del programa El matí de Catalunya Ràdio
D’altra banda, en la mateixa sessió, el Ple del Consell ha aprovat un altre acord sobre les manifestacions expressades en la secció “Bon dia de merda” del programa El matí de Catalunya Ràdio.
L’acord del CAC va constatar que les declaracions es van efectuar en el marc d’un espai dedicat a l’humor i que es van situar en l’àmbit de l’exercici del dret a la llibertat d’expressió, sense que suposin vulneració de les previsions del Manual d’ús del Llibre d’estil de la CCMA sobre els continguts d’humor, ni de la normativa audiovisual aplicable.
El CAC, que va actuar d’ofici, va analitzar l’emissió de la secció esmentada, corresponent al 19 de març, en què el responsable, Jair Domínguez, comentava un vídeo en què una persona situada a Dublín demanava a la gent que es trobava pel carrer si estaven disposats a morir per Irlanda. Domínguez es preguntava sobre l’eventualitat que aquesta pregunta es fes en el cas de Catalunya. El seu comentari va ser que si li fessin la pregunta a ell mateix, el que faria seria fugir del país ràpidament. Va afegir que, atès que la gent que té càrrecs de responsabilitat són funcionaris atemorits pendents de les ordres de La Moncloa, es pot estar tranquil perquè de moment ningú demanarà cap sacrifici a la gent.
El CAC assenyala que la secció “Bon dia de merda” s’identifica explícitament de manera separada de la resta del programa, ja que s’inicia amb sintonia pròpia, té un patrocinador propi i la conductora d’El matí de Catalunya Ràdio li dona pas. L’acord afegeix que es tracta d’una secció humorística que utilitza un llenguatge informal, començant pel títol mateix de la secció i que l’autor fa servir diversos recursos com la contradicció, la hipèrbole o la ironia.
En aquest context, convé recordar que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha definit, reiteradament, el tractament humorístic com “[...] una forma d’expressió artística i crítica social que, amb un contingut inherent d’exageració i distorsió de la realitat, persegueix, naturalment, la provocació i l’agitació [...]” (SSTEDH Vereinigung Bildender Künstler c. Àustria, de 25 gener de 2007, i Alves da Silva c. Portugal, de 20 d’octubre de 2009).
En la mateixa línia, el Tribunal Suprem afirma que “[...] el tractament humorístic o sarcàstic dels esdeveniments que interessen a la societat constitueix una forma de comunicació i crítica dels esdeveniments que està lligada a l’exercici de la llibertat d’expressió, com a forma de comunicació d’idees o opinions, i fins i tot al de la llibertat d’informació, en la mesura que el tractament humorístic pot constituir una forma de transmetre el coneixement de determinats esdeveniments buscant l’atenció sobre aspectes de ser susceptibles de ser destacats mitjançant la ironia, el sarcasme o la burla [...]”. Per totes, SSTS de 29 de desembre de 2010; 20 de juliol de 2011, i 17 de desembre de 2012.
El CAC conclou que tant el context d’emissió més immediat com els recursos formals emprats en el discurs, mostren que el propòsit comunicatiu dels continguts analitzats és l’humor. En aquest context, els continguts emesos no poden ser interpretats com a perpetuadors d’actituds i rols discriminatoris o com a enaltiment de conductes amb conseqüències negatives per a la persona i la societat.
L’acord ha estat aprovat per tres vots a favor, dos d’ells concurrents, i un vot en contra amb vot particular.
Vot particular concurrent a l’Acord 41/2021
Vot particular concurrent a l’Acord 41/2021
Vot particular a l’Acord 41/2021