Les ràdios i les televisions dediquen a la discapacitat entre el 0,1% i l’1,8% del temps d’emissió

• La presència escassa té com a contrapartida un tractament respectuós, reivindicatiu i en clau divulgativa, així com, de manera tímida, la inclusió de persones amb discapacitat com a col·laboradors de programes 
   
• La vicepresidenta del CAC, Laura Pinyol, reclama superar  la presència ínfima de persones amb discapacitat als mitjans audiovisuals, més quan, en el seu conjunt, representen el 8,5% de la població a Catalunya 

Els mitjans audiovisuals principals de Catalunya dediquen entre el 0,1% i l’1,8% del temps total d’emissió a la discapacitat, una presència exigua que es manté ancorada en aquesta situació des de fa més d’una dècada. Tot i això, es percep una millora qualitativa: en alguns mitjans, especialment els públics, se’n fa un tractament respectuós, reivindicatiu i en clau divulgativa. I, encara que de manera tímida, s’inclouen persones amb discapacitat com a col·laboradors d’alguns programes.

Aquestes dades es desprenen d’un informe elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra el 3 de desembre. L’efemèride va ser instaurada per les Nacions Unides per sensibilitzar l’opinió pública i promoure la presa de consciència dels beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural. 

La vicepresidenta del CAC, Laura Pinyol, ha dit: “Cal insistir en la inclusió i representació de les persones amb discapacitat i superar aquesta presència ínfima als mitjans audiovisuals, on són encara molt testimonials, quan, en el seu conjunt, representen el 8,5% de la població a Catalunya. A més, cal assenyalar que la presència de les dones pateix una doble invisibilitat quan es tracta d’una persona amb discapacitat i, en canvi, es reforça l’estereotip que són les responsables de les cures i l’atenció a la dependència, perquè, en aquest tipus de notícies, només s’hi recullen dones cuidadores”. 

L’informe del CAC s’anomena L’abordatge de la discapacitat en els continguts audiovisuals: una mirada inclusiva? i consisteix en un recull de dades d’una mostra estadística dels continguts emesos entre gener i setembre del 2025 en vuit prestadors lineals (TV3, 33, SX3, Esport3, TVE Catalunya, betevé, Catalunya Ràdio i RAC1) i els títols disponibles en el catàleg del servei a petició de la plataforma 3Cat.

La primera dada és la presència residual dels continguts sobre discapacitat en els mitjans lineals, que se situa per sota de l’1% en la majoria de televisions i ràdios analitzades. Els continguts són bàsicament notícies en els informatius respectius i, tot i que menys, la presència de col·laboradors en pantalla i, de manera molt puntual, programes específicament dedicats, com el meritori espai Cup of TEA que elabora betevé i que està enfocat  a trencar estereotips sobre el trastorn de l’espectre autista (TEA), “Cal felicitar-nos per aquestes apostes, que són resultat, sens dubte, de decisions sensibles i respectuoses dels mitjans públics per incloure aquesta perspectiva en la seva programació”, ha afegit Pinyol.

En concret, la presència dels continguts sobre discapacitat en els mitjans lineals és la següent: betevé (1,8% del temps total de la programació), TVE Catalunya (0,7%), TV3 (0,5%), 33 i Esport3 (0,3% en tots dos casos), Catalunya Ràdio (0,2%) i RAC1 i SX3 (0,1% en tots dos casos). En el cas de la plataforma 3Cat, mesurada no pas per temps sinó per nombre de títols sobre discapacitat, sense comptar informatius, el resultat està en la mateixa línia: 0,7%.

En un nivell més específic, l’informe del CAC ha analitzat una part de la programació, com són els informatius, per veure la presència quantitativa d’aquests continguts, però, especialment, el tractament qualitatiu que se’n fa. La part numèrica està en línia amb els resultats esmentats més amunt, ja que les notícies sobre discapacitat no superen l’1% (amb l’excepció de betevé, amb l’1,1%). 

Totes les informacions comparteixen un tractament respectuós i reivindicatiu de la discapacitat. Més enllà d’aquests principis compartits, l’enfocament principal varia segons el mitjà: TV3 posa l’accent en la discriminació i la vulnerabilitat (31,3%), i complementa aquesta mirada amb informacions de visibilització positiva (25,3%); a betevé hi predomina la representació inclusiva a través de projectes culturals i esportius (36,2%); TVE Catalunya se centra en accions socials i activitats culturals (35,9%); Catalunya Ràdio n’orienta la cobertura cap a la recerca científica (30,6%) i les iniciatives sanitàries i econòmiques (29%), i, finalment, RAC1 es focalitza en les propostes (55,1%), sobretot polítiques i legislatives, i en la visibilització en l’àmbit esportiu (19,2%).

L’abordatge de la discapacitat en els continguts audiovisuals: una mirada inclusiva? Recull de dades