Els experts en audiències aborden el repte de mesurar els nous sistemes audiovisuals

Foto 1
Eduard Nafría, Joan M. Corbella, Roger Loppacher i Elena Neira. (Foto 1)

  • El director general i comercial de Kantar Media afirma que si Internet fos un canal de televisió clàssic, tindria un share de només el 7%

Els experts reunits en la VII sessió de les Jornades Tecnològiques del CAC, que ha tingut lloc avui, 7 de juliol, han abordat el repte de mesurar els nous consums de continguts audiovisuals, amb el convenciment que els nous formats tenen un pes creixent, però que encara estan molt per sota de la televisió i la ràdio convencionals.

El director general tècnic i comercial de Kantar Media, Eduard Nafría, ha afirmat que la televisió lineal continua sent el mitjà per excel·lència. “Si tots els continguts audiovisuals per internet fossin un canal de televisió, aquest tindria només un share del 7%, similar a cadenes com Cuatro”, ha dit.

Nafría ha explicat que la mesura dels nous sistemes depèn, al final, d’una qüestió de costos i que quan es tingui la percepció que els nous consums audiovisuals són d’un cert gruix, aleshores acceptaran incloure’ls en els seus panells. “Però no oblidem que hi ha fenòmens, com ara les segones residències, que no estan inclosos en el panells, tot i que tècnicament és factible incloure’ls”, ha explicat. També ha afegit que el sistema de panells de Kantar Media (530 aparells a Catalunya) impedeix, per qüestions de mostra, extreure’n cap dada sobre les televisions locals.

El responsable de Kantar Media ha assenyalat que, per contra, a Llatinoamèrica el sistema d’audímetres, anomenat Real Time Rating, és mes avançat i permet conèixer les dades d’audiència de forma instantània, a diferència de la resta de països, on les dades es coneixen l’endemà. “Tot és una qüestió de costos i de decisió d’adoptar aquest sistema”, ha manifestat.

L’experta en màrqueting i autora del llibre La otra pantalla, Elena Neira, ha explicat que hi ha una revolució que es va iniciar amb la digitalització dels continguts televisius. “Actualment la televisió és més el contingut que el suport, perquè no importa per quin aparell el mires”, ha explicat, i ha afegit que aquest nou fenomen exigeix un nou sistema d’audimetria.

El problema, segons ha explicat, és que els nous actors, que són, entre d’altres, Netflix, YouTube Red, Amazon o Hulu, no sempre tenen interès a donar a conèixer les seves dades internes d’audiència. “El que fa Netflix, que té 75 milions de subscriptors, és començar a produir els seus propis continguts, per no dependre dels permisos de difusió en cada país i poder fer una difusió simultània i mundial. Perquè el que en realitat li importa a Netflix és captar i retenir subscriptors, més que no pas l’audiència”, ha dit.

El professor i director de l’Observatori de la Producció Audiovisual de la UPF, Joan M. Corbella, ha demanat una adaptació dels sistemes de mesura, perquè la realitat és que els infants i els joves destinen ja més temps a veure vídeos per internet que a veure la televisió tradicional.

En opinió de Corbella, cal tenir en compte fenòmens que comencen a tenir cada cop més presència, com la televisió a la carta, el consum en dispositius altres que el televisor i el consum de vídeos mitjançant xarxes socials, com ara Facebook. “Tenim un sistema audiovisual cada cop més complex i multicultural i el que tindrem aviat serà un anunciant que demanarà 50.000 impactes del seu producte, sense que li importi el format o el suport en què es produeixen”, ha assenyalat.

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, que ha presentat la sessió, ha explicat que un dels grans reptes que tenen avui els mitjans és monetitzar els esforços que fan per fer accessibles els seus continguts mitjançant les diverses plataformes de distribució i les diferents pantalles.

“Cal comptabilitzar i valorar aquestes audiències digitals i també les audiències socials que generen els mitjans, molt especialment pel que fa a la venda de la publicitat, que, com tots sabem, continua sent la gran font de finançament del sector”, ha dit.

“Per tant, sembla del tot indispensable disposar de sistemes efectius i homologats per mesurar les audiències dels continguts, sigui quina sigui la manera com es consumeixen, ja que d’aquesta manera es permetria un augment de la monetització dels continguts per part dels productors i les cadenes, i més efectivitat publicitària per part dels anunciants”, ha explicat.