Més la meitat de les comarques catalanes van rebre menys de l’1% de l’atenció informativa de les ràdios i televisions principals
- TV3 i Catalunya Ràdio van mostrar una representació territorial més diversificada mentre que RAC1 i TVE a Catalunya va ser els prestadors on l’efecte capitalitat es va manifestar amb més intensitat
- Els municipis de menys de 1.000 habitants (que representen la meitat de la superfície de Catalunya) van tenir una cobertura informativa centrada en l’àmbit mediambiental, especialment els incendis
- El conseller Enric Casas critica que per als municipis petits sortir als mitjans sigui sovint sinònim de desgràcies i demana equilibrar la informació que es dona del territori
Més de la meitat de les comarques de Catalunya van rebre, cadascuna, menys de l’1% del temps de notícia per part dels mitjans audiovisuals principals durant el 2025, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Per contra, el Barcelonès i, particularment la ciutat de Barcelona, van concentrar fortament l’actualitat informativa, amb un temps de notícia entre el 43% i el 62%.
TV3 i Catalunya Ràdio van ser els mitjans que més van obrir el ventall territorial i que van registrar més comarques amb, com a mínim, l’1% del temps informatiu. Com a contrapartida, aquests dos mitjans van ser els que van donar una menor atenció informativa a la ciutat de Barcelona, en comparació amb la resta de mitjans.
El conseller responsable de l’àmbit de continguts del CAC, Enric Casas, ha dit: “Cal equilibrar la informació que es dona del territori. Per als municipis petits, sortir als mitjans de comunicació és sovint sinònim de desgràcies, i això ens acostuma a veure més de la meitat del país només des d’una òptica negativa: incendis, sequeres, crisis del sector porcí, fets violents o problemes que afecten la pagesia. En canvi, com més grans són els municipis, més rellevància es dona a la informació cultural, esportiva i econòmica, fet que contribueix a projectar una realitat molt més equilibrada. El repte és traslladar aquest mateix equilibri informatiu a tot el país, independentment de la dimensió del municipi”.
El Ple del Consell va aprovar, en sessió duta a terme el 22 de juliol, l’informe La diversitat territorial en els continguts dels serveis de comunicació audiovisual lineals generalistes d’àmbit català. Any 2025. El treball analitza la manera com el territori apareix en els continguts que emeten els serveis de comunicació audiovisual principals, per esbrinar si es garanteix una visió plural i diversa de la societat.
Els mitjans analitzats van ser els següents: TV3, TVE Catalunya (fins al 12 d’octubre), La2Cat (a partir del 13 d’octubre), Catalunya Ràdio i RAC1. En total, es van analitzar 5.461 programes i 10.591 notícies, que són una mostra representativa de la totalitat de l’any 2025.
Les comarques i els municipis de Catalunya en la informació
Segons l’informe, TVE Catalunya i RAC1 van dedicar a entre el 65% i el 70% de les comarques menys de l’1%, del temps de notícia total del 2025. Així, en el cas de RAC1, 28 de les 43 comarques (incloent-hi la Vall d’Aran) van rebre, cadascuna, menys de l’1% del temps de notícia, amb la particularitat que 6 de les 28 comarques esmentades ni tant sols van aparèixer a la mostra. És a dir, que el 65% de les comarques catalanes van rebre, de manera individual, menys de l’1% del temps de notícies del 2025 per part de RAC1.
En el cas de la televisió de la corporació RTVE (TVE Catalunya i, posteriorment La2Cat), les dades van ser molt similars en tots dos casos i lleugerament més restrictives pel que fa al pluralisme territorial que en el cas de RAC1. En concret, les comarques amb una cobertura testimonial (inferior a l’1%) van ser 30 en el cas de TVE Catalunya i 31 en el cas de La2Cat, la qual cosa implica que al voltant del 70% de les comarques catalanes van rebre, cadascuna, menys de l’1% del temps de notícia de l’any esmentat.
En el cas de TV3 i de Catalunya Ràdio, que com s’ha dit van obrir més el ventall territorial, la proporció de comarques per sota de l’1% va ser aproximadament de la meitat. En concret, en el cas TV3, 23 comarques van rebre menys de l’1% del temps de notícia, amb la particularitat que el Moianès no va aparèixer a la mostra.
Pel que fa a Catalunya Ràdio, van haver 25 comarques amb una presència testimonial (inferior a l’esmentat 1%), incloses la Conca de Barberà i el Lluçanès, que no van aparèixer a la mostra. És a dir, els dos mitjans de la CCMA van atorgar a entre el 53% i el 58% de les comarques menys de l’1% del temps informatiu.
Els serveis de la CCMA van dedicar una atenció específica a la Vall d’Aran a partir de programes informatius en desconnexió: a la televisió, el TN comarques Val d’Aran i a la ràdio, Eth maitin d’Aran i Catalonha Informacion. A més, per a tot Catalunya també van emetre rodes informatives en aranès en el marc del 3CatInfo.
En el pol oposat, el Barcelonès va concentrar fortament l’actualitat informativa, sobretot per l’atenció dedicada a l’activitat política i institucional, econòmica, cultural o esportiva de la capital catalana, amb proporcions situades entre el 43,9% del temps a TV3 i el 62,3% a RAC1.
Entre la resta de comarques amb més presència hi van constar les altres dues més poblades (el Baix Llobregat i el Vallès Occidental) així com el Gironès, el Tarragonès i el Segrià, que compten amb capital de demarcació. Amb un pes rellevat de la informació esportiva, aquestes comarques van registrar valors compresos entre el 3% i el 9% del total en la majoria dels serveis analitzats.
Com a excepció, el Baix Ebre va ser l’única comarca que, sense tenir capital de demarcació ni destacar pel seu pes demogràfic, va assolir nivells d’atenció informativa equiparables als de les comarques amb una població més elevada, amb valors situats entre el 2-3% en cada un dels serveis analitzats, arran de la cobertura d’incendis forestals i d’episodis de climatologia adversa.
De què parlen?
Com menys poblats eren els municipis, la concentració temàtica va ser més elevada i l’aparició va estar més condicionada per l’excepcionalitat. En els municipis de menys de 1.000 habitants (que suposen el 50,1% de la superfície de Catalunya), les 10 notícies principals van arribar a concentrar prop del 90% de la cobertura, les qüestions mediambientals van reunir entre el 40% i el 50% del temps de notícia i els fets crítics van arribar a representar, de manera agregada, fins al 60% de la informació. De fet, la cobertura dels incendis va representar, per si sola, fins al 45% de l’atenció informativa i va registrar els valors màxims a TV3 i a Catalunya Ràdio.
Tot i que aquest abordatge va contribuir a projectar una representació parcial dels municipis menys poblats que tendia a invisibilitzar-ne la realitat més quotidiana, també posa de manifest el compromís dels mitjans —i en especial dels de la CCMA— amb la cobertura de qüestions d’interès general que afecten el territori i són d’utilitat per a la ciutadania, elements inherents a la seva missió de servei públic.
Per contra, a mesura que augmentava la mida dels municipis, l’agenda es va diversificar i es va orientar cap a temàtiques de caràcter més estructural. En el cas dels municipis a partir de 75.000 habitants, el pes de les 10 informacions principals va bascular entre el 25% i el 40% i, tot i que les incidències i contextos d’emergència hi van continuar presents, van deixar de condicionar el relat informatiu, en representar com a màxim el 10% de la informació.
Ben al contrari, els eixos narratius principals van incloure altres qüestions com la creació cultural en sentit ampli, i temàtiques que, als grans nuclis urbans, van adquirir característiques pròpies, com la gestió del fet migratori, la mobilitat ciutadana o l’accés a l’habitatge.
Des d’un punt de vista històric, els patrons de distribució territorial de la informació es van mantenir estables: tant la proporció d'informació dedicada a Catalunya, com el protagonisme de les principals comarques, es van mantenir pràcticament inalterats al llarg dels darrers vint anys.