Conversa amb Rosa Gonzalez (UNESCO)
Rosa Gonzalez és consellera regional de comunicació i informació de la UNESCO per a Amèrica Llatina i el Carib. Des de fa molts anys, treballa en el desenvolupament de l’alfabetització mediàtica i informacional, la llibertat d'expressió, l’accés a la informació de la ciutadania, i més recentment la IA. En aquest àmbit considera que “l’objectiu no és competir amb la IA, sinó reforçar allò específicament humà: el pensament crític, el judici ètic, la creativitat, l’empatia i la capacitat de deliberació. En aquest sentit, l’AMI es converteix en una competència indispensable per relacionar-se de manera responsable amb la intel·ligència artificial.”
Pregunta. Un any més la UNESCO organitza la Setmana sobre l’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI) amb activitats arreu del món. Quina importància te l’AMI en la salut democràtica de les societats?
Resposta. Per a la UNESCO, l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) és una competència essencial per a la ciutadania del segle XXI. No es limita a saber utilitzar tecnologies digitals, sinó que implica la capacitat d’accedir a la informació, analitzar-la críticament, verificar-ne la fiabilitat, comprendre com es produeixen els continguts i participar de manera responsable en els espais de comunicació. Aquesta capacitat és clau per protegir la llibertat d’expressió, el dret a la informació i la participació ciutadana informada.
Des d’una perspectiva democràtica, l’AMI ajuda a contrarestar la desinformació, els discursos d’odi, la manipulació informativa i la pèrdua de confiança en els mitjans i les institucions. La UNESCO defensa que les persones alfabetitzades mediàticament estan més preparades per participar en el debat públic, comprendre la diversitat de perspectives i prendre decisions informades sobre qüestions socials i polítiques. En un ecosistema informatiu cada vegada més complex i influenciat per algoritmes i intel·ligència artificial, l’AMI esdevé un coneixement tan important com l’educació cívica tradicional.
P. La setmana AMI de la UNESCO se celebra des de 2011. En quina direcció han evolucionat els àmbits que han centrat l’interès de la UNESCO cada any?
R. Quan la UNESCO va impulsar la Setmana Mundial de l’AMI el 2011, el focus principal estava en la necessitat d’empoderar la ciutadania davant els mitjans tradicionals i la primera expansió d’internet i de les xarxes socials. Els primers anys es van centrar sobretot en l’accés a la informació, la llibertat d’expressió, el desenvolupament de competències digitals bàsiques i la promoció d’una ciutadania activa en les societats del coneixement.
Amb el pas del temps, les prioritats han evolucionat per respondre a nous desafiaments. La irrupció de la desinformació a gran escala, la polarització, els discursos d’odi, la influència dels algoritmes, el paper de les plataformes digitals i, més recentment, l’impacte de la intel·ligència artificial en la producció i distribució de la informació han passat a ocupar un lloc central. La temàtica de 2025, “Minds Over AI: MIL in Digital Spaces”, reflecteix aquesta evolució: la preocupació ja no és només l’accés a la informació, sinó la capacitat humana de mantenir el judici crític en entorns cada vegada més mediatitzats per sistemes automatitzats.
P. El lema de la setmana és Tothom hi té un paper. Segons la UNESCO, quins són els actors que haurien d’actuar en el foment d’una ciutadania crítica i participativa?
R. La UNESCO insisteix que l’AMI és una responsabilitat compartida. Els governs tenen la funció d’impulsar polítiques públiques, marcs normatius i estratègies nacionals que garanteixin el dret a la informació i promoguin competències crítiques al llarg de la vida. Paral·lelament, els mitjans de comunicació, les biblioteques, els museus, les universitats i les organitzacions de la societat civil tenen un paper fonamental en la creació d’espais on les persones puguin desenvolupar aquestes competències.
La UNESCO també posa cada vegada més èmfasi en la responsabilitat de les plataformes digitals, els creadors de continguts, les empreses tecnològiques i les famílies. El lema “Tothom hi té un paper” respon precisament a la idea que cap actor pot afrontar en solitari els reptes de l’ecosistema digital actual. La construcció d’una ciutadania crítica requereix una acció coordinada entre institucions educatives, famílies, comunitats, mitjans i entorns digitals.
P. En especial, quina rellevància hi tenen els centres educatius i el professorat?
R. Els centres educatius ocupen una posició estratègica perquè són els únics espais que poden garantir que tots els infants i joves, independentment del seu origen social, desenvolupin competències d’AMI. La UNESCO defensa que aquestes competències no haurien de ser una assignatura aïllada, sinó una dimensió transversal present en totes les àrees del currículum. Aprendre a verificar informació, comprendre els mitjans, interpretar dades o entendre el funcionament dels algoritmes forma part de les competències bàsiques per a la vida democràtica contemporània.
El professorat és un actor clau perquè acompanya l’alumnat en la construcció del pensament crític. La UNESCO ha desenvolupat marcs específics de competències per a docents amb l’objectiu que puguin ensenyar a analitzar fonts, detectar biaixos, contrastar informacions i comprendre les implicacions ètiques de les tecnologies digitals. Més que transmetre respostes, la funció del docent és ajudar els estudiants a formular preguntes rigoroses i a desenvolupar autonomia intel·lectual.
P. Hi ha una gran preocupació docent per la irrupció de la IA i com pot impactar en els processos d’aprenentatge. Com han d’entomar el repte de la IA els sistemes educatius?
R. La UNESCO proposa una aproximació equilibrada. Ni l’alarmisme ni l’adopció acrítica són respostes adequades. La IA ofereix oportunitats importants per personalitzar l’aprenentatge, ampliar l’accés al coneixement i donar suport a les tasques educatives, però també comporta riscos relacionats amb els biaixos, la privacitat, la dependència tecnològica, la desinformació i la pèrdua de capacitats crítiques si s’utilitza sense orientació pedagògica.
Per això, la UNESCO planteja que els sistemes educatius han de formar l’alumnat no només per utilitzar eines d’IA, sinó per comprendre com funcionen, quines limitacions tenen i quins interessos poden condicionar-ne els resultats. L’objectiu no és competir amb la IA, sinó reforçar allò específicament humà: el pensament crític, el judici ètic, la creativitat, l’empatia i la capacitat de deliberació. En aquest sentit, l’AMI es converteix en una competència indispensable per relacionar-se de manera responsable amb la intel·ligència artificial.
A més, la nova guia de la UNESCO Growing Up in a Connected World insisteix que els infants i adolescents necessiten aprendre a contrastar la informació generada per IA amb fonts fiables, entendre el paper del periodisme i desenvolupar hàbits de verificació i reflexió crítica.
P. En aquest sentit, hi ha algun país o experiència que estigui a l’avantguarda d’aquest abordatge i del qual puguem aprendre?
R. No existeix un únic model de referència, però diversos països destaquen per haver integrat de manera sistemàtica l’alfabetització mediàtica i digital en les seves polítiques educatives. Finlàndia és probablement el cas més citat internacionalment. El seu enfocament incorpora l’educació mediàtica de forma transversal des de les primeres etapes escolars i combina el desenvolupament de competències digitals amb el pensament crític, la verificació de fonts i l’educació per a la ciutadania democràtica. Aquest model ha estat sovint reconegut com una bona pràctica davant la desinformació.
A Catalunya també hi ha experiències molt interessants i la regulació europea afavoreix les iniciatives AMI per part de diversos actors socials: escoles, reguladors, governs, acadèmia i societat civil. Aquest enfocament és especialment rellevant perquè reconeix que els reptes de la IA i de la informació digital no poden ser abordats exclusivament des de l’escola, sinó des del conjunt de la comunitat.