La Plataforma per a l’educació mediàtica demana al Govern un programa d’alfabetització audiovisual per al conjunt de la població
- La proposta de l’associació, impulsada pel CAC, incorpora la novetat d’incloure plans d’expertesa en les noves tecnologies també per a les persones adultes i grans, així com per als col·lectius més vulnerables davant la bretxa digital
- La presidenta de la PEM i vicepresidenta del CAC, Laura Pinyol, afirma que sense una ciutadania crítica i informada, la democràcia estarà cada vegada més amenaçada per fenòmens com la desinformació
- El manifest s’ha presentat a la 3a Jornada PEM, que s’emmarca en la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional de la UNESCO
La Plataforma per a l’educació mediàtica (PEM), associació integrada per una cinquantena d’entitats i impulsada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), ha presentat un manifest en què demana al Govern de la Generalitat la incorporació a l’agenda pública d’un seguit de polítiques estratègiques d’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) que siguin aplicables al conjunt de la població.
La proposta demana també que la nova estratègia vagi acompanyada del pressupost corresponent, així com d’un sistema d’indicadors que permetin avaluar l’assoliment dels objectius i la seva contribució al desenvolupament d’una ciutadania amb sentit crític davant la desinformació i digitalment competent.
El manifest ha estat presentat avui, 22 d’octubre, conjuntament per la presidenta de la PEM i vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Laura Pinyol i pel director de Relacions Institucionals de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i membre de la PEM Xavier Casinos, en la 3a Jornada PEM, que ha tingut lloc a la biblioteca Sarrià - J. V. Foix de Barcelona.
La sessió de la PEM s’emmarca en la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional de la UNESCO, un esdeveniment d’àmbit internacional que se celebra enguany del 24 al 31 d’octubre, amb l’objectiu de promoure l’alfabetització mediàtica, fomentar el pensament crític i lluitar contra la desinformació.
Una de les novetats del manifest és que la petició de més educació audiovisual per combatre la desinformació no s’aplica només a l’alumnat, sinó que s’estén al conjunt de la població, amb una menció especial a les persones adultes i grans, així com als col·lectius més vulnerables davant les bretxes informatives.
Pinyol ha dit que “ens cal una ciutadania crítica, informada i compromesa democràticament que tingui les aptituds per desgranar la desinformació que avui es prodiga per nous canals de comunicació sense rigor ni veracitat. Som conscients de la dificultat de discernir entre informació, desinformació i propaganda, i l’efecte que produeixen aquestes noves narratives informatives que busquen una relació d’adhesió entre els continguts i els consumidors i, per això, advoquem pel reconeixement de l’alfabetització mediàtica i informacional com a competència imprescindible de la ciutadania.
Pinyol ha afegit que “no és retòric afirmar que la democràcia es troba amenaçada per fenòmens com la desinformació i ens cal urgentment preguntar-nos quin és el propòsit que amaga aquesta tendència i a qui beneficia”.
La jornada, que ha estat inaugurada de manera conjunta per Pinyol i pel gerent de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos, ha inclòs una ponència impartida per la periodista i investigadora sènior especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global del CIDOB, Carme Colomina.
Colomina ha dit: “La irrupció d’internet va acabar amb el monopoli dels intermediaris tradicionals, d’aquells mitjans, partits polítics, sindicats i acadèmia que durant molt de temps van retenir el privilegi d’interpretar la realitat. Però no estem tant davant un procés de desintermediació com de substitució d’aquells que exerceixen avui el poder de configurar interpretacions i seleccionar fets i continguts. Les recomanacions algorítmiques s’han erigit en els decisors opacs que jerarquitzen i seleccionen el nostre accés a la informació”.
La ponent ha afegit: “La desinformació i la polarització impacten en la qualitat dels processos electorals. Estem davant d’un món més emocional i menys institucional. I la desconfiança ha esdevingut una eina molt poderosa”.
La jornada ha comptat també amb dues taules rodones.
La primera, “Com fer front a la desinformació per defensar la democràcia”, ha estat moderada pel representant de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Jordi Puche. Els integrants del debat han estat la catedràtica de la Universitat Oberta de Catalunya Ana Sofia Cardenal, el catedràtic de la Universitat Ramon Llull Jaume Suau i la politòloga catalanoiraniana Anahita Nassir.
La segona taula, “Desinformació i influència en el vot de la ciutadania”, ha estat conduïda per la representant de Verificat, Alba Tobella. Els integrants del debat han estat el director de l’Àrea de Projectes Estratègics i Servei Públic de 3Cat, Daniel Bramon, el periodista expert en comunicació política i màrqueting polític Raimon Sastre i el professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, Xavier Torrens. Les conclusions de la jornada han anat a càrrec de la periodista especialitzada en intel·ligència artificial i verificació Montserrat Rigall.
D’altra banda, en el marc de la Setmana Mundial AMI UNESCO 2026, des del CAC i la PEM s’ha destinat un espai de la Biblioteca Sarrià - J. V. Foix per a acollir una sèrie de publicacions sobre l’AMI. En la mostra també s’hi exposen les infografies Orientacions d’ús responsable de les pantalles a totes les etapes de la vida, elaborades pel grup de treball de Benestar Digital de la PEM. El motiu d’haver triat la Biblioteca Sarrià - J. V. Foix per instal·lar-hi aquesta exposició és perquè està especialitzada en cultura digital.
