Convocatòria de contribucions - call for papers
Quaderns del CAC, número 49, octubre del 2023
Tema monogràfic
Universitat i pensament crític: formar en comunicació
**Data límit de presentació d’articles: 29 de maig de 2023**
Podeu enviar els vostres articles a quadernsdelcac@gencat.cat.
Convocatòria de contribucions - call for papers
Quaderns del CAC, número 49, octubre del 2023
Tema monogràfic
Universitat i pensament crític: formar en comunicació
**Data límit de presentació d’articles: 29 de maig de 2023**
Quaderns del CAC és la revista científica de comunicació que edita el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. De periodicitat anual, es publica íntegrament en tres llengües: català, castellà i anglès. La revista assumeix la correcció i la traducció dels textos als tres idiomes.
La publicació és d’accés obert (diamond open access) i gratuït al contingut per a les persones lectores, i no té cap cost per a les persones autores per enviar articles ni pel procés editorial (no article submission or processing charges).
La revista, a més del tema monogràfic, disposa de la secció miscel·lània “Articles”, on podeu participar amb textos de recerca en curs sobre comunicació i cultura audiovisual. La convocatòria per rebre contribucions per a aquesta secció roman oberta permanentment.
Podeu enviar els vostres articles a quadernsdelcac@gencat.cat
Tema monogràfic
Quaderns del CAC celebra 25 anys i vol dedicar el seu número 49 a reflexionar sobre el paper i el compromís de l’educació superior per formar i desenvolupar els i les futures professionals de la comunicació en un context de canvi, innovació, i reformulació constant.
A finals del 2022, en la trobada de la UNESCO “Transformant el coneixement per un futur just i sostenible” es va presentar l’estudi Reimaginem junts els nostres futurs. Un nou contracte per a l’educació. En el debat es va tractar de respondre a preguntes cabdals com ara quin tipus de coneixement s’està produint?; com s’està generant?; d’on procedeix?; com es distribueix? Però, la qüestió que va plantejar més dubtes va ser quin és el paper que ha de tenir la universitat, malgrat l’elevat consens entorn a la seva capacitat de generar pensament crític.
La missió de la universitat és –i ha sigut històricament– formar i transmetre coneixements valuosos per a la vida i per a l’exercici de la ciutadania i, alhora, preparar a l’individu per al món professional (Bricall, 2000). Però això obliga a una renovació constant, d’acord amb l’evolució dels contextos d’aprenentatge. Les institucions universitàries han de revisar i adaptar periòdicament les seves ofertes formatives. El professorat ha d’assumir reptes com l’actualització dels continguts o la incorporació de metodologies innovadores i d’estratègies pedagògiques, allunyades de la classe magistral. S’ha hagut d’incrementar el volum de responsabilitats i de càrrecs als equips directius, amb la pressió d’actuar de forma eficient i immediata (Postigo i Recoder, 2018). I, fruit d’això, les universitats han de preparar un volum ingent d’informes sobre temes essencials, l’anàlisi dels quals resulta molt útil.
L’objectiu d’aquesta secció monogràfica és avançar coneixement sobre quin tipus de pensament crític (i com) s’està produint des de les universitats en l’àrea de la Comunicació. Per això, vol recollir aportacions sobre com l’educació universitària en comunicació s’està adaptant a les transformacions socials, econòmiques, polítiques, tecnològiques i empresarials. Interessen especialment els resultats que s’estan assolint, però sense oblidar les oportunitats i obstacles que es dibuixen a mig i llarg termini.
Us animem a presentar aportacions sobre temàtiques com ara:
• Oferta d’estudis: debilitats, fortaleses i reptes.
Quins són els continguts que s’han d’incloure o reforçar? Quins perfils professionals s’estan formant? Quin paper han d’assumir les administracions públiques? Quines són les aportacions de la col·laboració universitat-empresa?
• Programes docents: processos de reconeixement, avaluació i qualificació.
De quina manera aquests processos contribueixen a la qualitat de la docència? Quines noves dinàmiques estan introduint aquests processos a les facultats? Què implica haver d’avaluar l’alt nivell experimental que tenen els estudis de comunicació?
• Professorat: formació, avaluació i funció.
Quina ha de ser la funció del professorat universitari? De quina manera les universitats donen suport a la formació del professorat? Com es mesura la qualitat docent? Com hi participa el professorat que procedeix del món professional?
• Estudiants: participació i organització.
De quina manera es potencia la implicació estudiantil en els projectes educatius? Com es poden vincular mitjançant la gestió de projectes mediàtics propis? Quin paper juguen les associacions i agrupacions estudiantils? Són efectives les enquestes de satisfacció?
• Incentivar l’alumnat a l’aula.
Com poden ajudar les metodologies participatives a incentivar la participació de l’alumnat? Pot l’ús de noves tecnologies afavorir una participació activa? Quins resultats dona recrear l’experiència professional a l’aula?
• Innovació digital en les estratègies i metodologies d'aprenentatge.
Quines són els avantatges i desavantatges de l’educació virtual o híbrida? Quins són els avantatges i els inconvenients d’introduir l’ús de noves tecnologies a l’aula?
• Noves estratègies, teories i models d’ensenyament.
Quines són les metodologies més adients? Quins beneficis i problemes comporta treballar sobre competències i projectes?
• Sistemes d’avaluació.
Quin és el sistema d’avaluació més adequat quan s’aplica l’avaluació continuada? Què implica la incorporació de l’avaluació única? Quins són els reptes i les oportunitats que planteja la implicació de l’alumnat en l’avaluació?
• Perspectiva feminista i igualtat de gènere.
Existeix una preocupació per introduir la perspectiva de gènere als plans d’estudis? Quines estratègies s’estan aplicant? Com s’introdueix la diversitat LGTBI+? Com es planteja l’ús del llenguatge inclusiu?
• La gestió de la diversitat (cultural i lingüística) arran de la creixent mobilitat estudiantil.
Quins problemes i reptes comporta treballar amb alumnat de diferents orígens culturals/geogràfics?
• Ocupabilitat i inserció laboral.
Quina és l’evolució de l’ocupabilitat laboral? Responen les persones titulades als perfils que demana el sector de la comunicació? Quins nous perfils demana el mercat laboral?
• La preparació dels equips d’investigació professionals.
La formació no pot descuidar la necessitat d’apostar per una recerca de qualitat, dins i fora de la universitat. Com s’està formant a les persones que seran membres dels futurs equips d’investigació?
Referències
Bricall, J. M. (2000). Informe Universidad 2000. Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) .
Postigo, I., i Recoder, M. J. (2018). Los y las “tics” en los estudios de comunicación. Asociación Española de Universidades con Titulaciones de Información y Comunicación (ATIC).
UNESCO. Comissió Internacional sobre els futurs de l’educació (2021). Reimaginem junts els nostres futurs. Un nou contracte per a l’educació. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO).
Us animem a participar tant al monogràfic com a la secció oberta “Articles”. Tots els textos han de ser originals i inèdits i no han d’estar subjectes al procediment de selecció d’una altra revista. Se sotmetran al procés de doble revisió cega per parells (double-blind peer review) i la publicació es compromet a informar els autors i les autores del resultat positiu o negatiu de l’avaluació en un termini màxim d’un mes i mig després d’haver estat presentats. Els textos s’han de presentar d’acord amb les normes d’estil de la revista. S’accepten originals en català, castellà i anglès.
Podeu accedir als números anteriors de Quaderns del CAC aquí.
