Les notícies ja no es llegeixen, les notícies es veuen

Sembla que no en sortim indemnes, de l’allau informativa infinita. L’informe Digital News Report de Reuters Institute del 2026 recull una percepció generalitzada: les audiències expressen inquietud i ansietat davant de les turbulències polítiques, econòmiques, tecnològiques i climàtiques que mostren les notícies. Potser per això, ha disminuït considerablement l’interès per la informació i un 25% dels enquestats diu que s’informa “ocasionalment” i per les notícies que li arriben, no fa l’esforç d’anar-les a buscar. El 42% afirma evitar les notícies. Aquest percentatge ha incrementat considerablement: era del 29% el 2017. 

L’informe del 2026 –que analitza 48 mercats d’arreu del món– confirma una de les tendències ja apuntades en anys anteriors: la “plataformització” dels consums informatius. Per primera vegada les xarxes socials i les plataformes de vídeos són fonts informatives més populars que la televisió o els llocs web dels mitjans. També augmenta la quantitat d’usuaris que usen la IA per accedir a continguts informatius. Aquests accessos són superiors entre la població de menys de 35 anys, de manera que, els més joves consumeixen més a través de xarxes i IA, mentre que els més grans prefereixen la televisió. 

De les dades de l’estudi també es percep que, encara que l’auge dels influencers en l’escena informativa és indubtable, la tasca del periodisme continua sent valorada socialment. Els enquestats diuen que els creadors de continguts són més entenedors i més propers que els mitjans tradicionals; tot i això, també els generen menys confiança. De fet, creix la preocupació per la desinformació a escala global. 

Les noves dinàmiques han fet que la gent prefereixi veure les notícies més que llegir-les, per això, cada vegada més, els mitjans escrits produeixen vídeos informatius. 

Així, doncs, el consum ha tendit a ser casual, ocasional, audiovisual i més superficial.

A l’Estat espanyol, les dades analitzades per Reuters Institute s’emmarquen en un clima de màxima polarització política i, per tant, informativa. A diferència del que es detecta en el conjunt de països analitzats, les xarxes socials encara no han superat la televisió com a principal font d’informació.

Les principals plataformes i XXSS que utilitza la població espanyola per informar-se són, per aquest ordre: Instagram (32%, 14 punts més que l’any anterior), Facebook (31%, 7 més que el 2025),  WhatsApp (29%, 5 més que el 2025), YouTube (19%), TikTok (16%) i X (16%). 

I de les dades concretades per països, en destaquen altres qüestions: 

• El 42% es mostra confiat en les notícies que consumeix.
• El 37% s’evadeix de les notícies sovint. 
• El 44% utilitza les webs de mitjans de comunicació com a font d’informació. 
• Només un 9% paga per les notícies en línia. 
• Un 74% diu estar molt preocupat per la desinformació. El col·lectiu més preocupat per aquesta qüestió és el de més de 55 anys (79%).  

• Només el 33% dels joves entre 18 i 24 anys té interès per les notícies. 

   

Enllaços relacionats

Conversa amb Laura Pérez Altable

Proposta didàctica: El món que expliquen els teleinformatius