El preu de ser els reis a les xarxes socials

[...] La càmera del mòbil es gira cap a la nena, que deixa passar uns segons abans d’assentir, sense gaire convicció: I aquí tenim els tres parells del número 32 que ha seleccionat la Kimmy. (Es veuen els tres parells arrenglerats.) Un moment, que us els ensenyo de més a prop (...) Ens haurem de decidir, però ja sabeu que la Kimmy odia haver de triar. Així que comptem amb la vostra ajuda, amics!  A la pantalla apareix sobreimpresa una minienquesta d’Instagram: Quines vambes ha d’agafar la Kimmy? A. Les Nike Air B. Les Adidas C. Les econòmiques. Mélanie s’enfoca amb el mòbil per concloure: Estimats, sort que sou aquí i que decidiu vosaltres! [...]. 

Així comença la novel·la Els nens són reis de Delphine de Vigan. A través de la història de la desaparició de la Kimmy, filla d’una família d’instagramers, l’autora posa sobre la taula i reflexiona sobre la necessitat de mostrar la vida constantment a les xarxes; els drets dels infants, especialment el dret a la intimitat i a la pròpia imatge i les repercussions psicològiques que poden patir arran d’aquesta manca d’intimitat. A més, qüestiona un model de negoci que fa servir com a mà d’obra els propis fills i filles i els deixa a la sort dels seguidors. 

En una entrevista recent, de Vigan reflexionava sobre l'abús de poder que en certa forma exerceixen els pares quan exposen a les xarxes socials des de la primera ecografia i totes les fites que va aconseguint la criatura. Alguns, fins i tot n'arriben a fer un modus vivendi i són font d'ingressos per a la família, a partir de la utilització de tots i cadascun dels moments de la vida dels seus fills com a esquer per a aconseguir més i més seguidors i likes. 

A més d'aquesta mena d'explotació infantil a la qual sotmeten algunes mares i pares als seus fills, compartir fotografies dels nostres fills i filles no està exempt de riscos. Un dels perills és que les fotografies acaben en mans de qui no toca. Segons l'informe Perfil del detingut per delictes relatius a la pornografia infantil, en el 72% dels casos dels agressors sexuals duals penats hi havia imatges quotidianes de menors no sexualitzades. 

D'altra banda, compartint informació personal de nens i nenes per internet estem donant tota mena de dades que poden ser utilitzades per ciberdelinqüents, a més d'informació que els pot posar en perill, perquè sovint inclouen les rutines i la geolocalització de les criatures. 

Tot i que no hi hagi sharenting bo, no és el mateix compartir fotografies de forma ocasional i en privat, que des de perfils públics i de forma habitual, ni que apareguin fent coses de la seva edat com jugar, córrer o saltar, que fent tiktoks o altres tipus de balls o coreografies adultes. Recordem que l'edat mínima per donar el consentiment per al tractament de les dades personals (i la imatge, n'és una) són els 14 anys a l'Estat espanyol. Això vol dir que abans d'aquesta xifra, no es considera que la persona sigui prou madura per prendre aquesta decisió. 

Com a mares i pares, hem de vetllar pel benestar i la seguretat dels nostres fills i filles. I com actuem a les xarxes serà el model que tindran quan les utilitzin. Siguem curosos amb què i com els mostrem. Perquè ser els reis a les xarxes té preu. 

Per saber-ne més - Fer-se gran a les xarxes: els riscos del sharenting