Desafiar les narratives: recursos per treballar els discursos d'odi i la desinformació
L’actualitat política d’aquest estiu ha contribuït a intensificar els discursos d’odi a les xarxes socials i ha tensionat el debat públic. Aquest tipus de missatges sovint combinen elements de realitat i ficció amb apel·lacions emocionals que poden fomentar actituds de discriminació, hostilitat o violència envers determinats col·lectius.
En aquest context, és important prendre consciència de com la desinformació i els prejudicis condicionen la nostra manera de veure el món i d’interpretar la realitat. El desenvolupament del pensament crític ens pot ajudar a qüestionar narratives reduccionistes o discriminatòries, i adquirir una mirada més reflexiva sobre els continguts que circulen a l’entorn digital.
Per donar resposta a aquest repte educatiu, l’eduCAC compta amb la situació d’aprenentatge Els perjudicis dels prejudicis, una activitat que convida l’alumnat a detectar estereotips i falsedats a partir de l’anàlisi de continguts digitals. Perquè, més enllà dels crits proferits en algunes manifestacions, el discurs de la discriminació es pot amagar en un titular, un mem, una escena de ficció, en la broma d’un influenciador o en la interacció amb IA. La proposta didàctica proposa la creació d’un vídeo de reacció, un format habitual a les xarxes, en què els estudiants posen en pràctica les seves competències de verificació i anàlisi crítica.
Per complementar aquest treball a l’aula, pots utilitzar també el Glossari eduCAC contra la desinformació, que recull conceptes clau per entendre els mecanismes de manipulació informativa. Explica termes com ara fake news, bombolla de filtres, FIMI (Foreign Information Manipulation and Interference, o interferències exteriors i de manipulació de la informació) o l’Escala de la manipulació, entre d’altres.
Els joves que s’interessen per l’actualitat s’informen, principalment, a través de les xarxes socials. Aquesta realitat conviu amb una certa desafecció envers els mitjans de comunicació tradicionals i les fonts institucionals, un fenomen que planteja nous desafiaments per a l’educació mediàtica.
Si vols aprofundir sobre aquesta qüestió, et recomanem llegir la conversa amb Luiz Peres-Neto, professor lector Serra Hunter del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor de l’estudi Mitjans i xarxes davant dels discursos d’odi: polítiques, pràctiques i ineficàcia. Les seves investigacions analitzen com les dietes mediàtiques dels joves poden influir en els processos de polarització, especialment en contextos marcats per la diversitat cultural i social.
En la conversa amb l'eduCAC, Peres-Neto, que també treballa en l'àmbit jurídic de la desinformació, explica com aquest fenomen pot afectar la seguretat nacional, els processos electorals i el descrèdit de les institucions democràtiques, i que cal legislar-lo, i aposta per l'educació mediàtica com una eina vital per sortir dels contextos de polarització.