Conversa amb Albert Segura

"Pensàvem que ja en sabíem perquè veníem de fer continguts informatius per a adults. La temptació de pensar que si jo sé fer televisió per a grans, per a educatius i infants és més fàcil. I és al contrari, és molt més difícil"

Fa un parell d’anys naixia SuperCampus, la plataforma digital de 3cat impulsada pel Departament d’Educació, amb l’objectiu d’oferir continguts educatius en català a tota la comunitat educativa. Estructurat per cursos i matèries —com llengua, literatura, matemàtiques, geografia, història, art, ciència o tecnologia—, el Campus de 3cat també aborda qüestions clau com les tècniques d’estudi i els hàbits saludables. Entre els seus àmbits destaca l’educació mediàtica i la promoció de consells cibersaludables. Ara, la plataforma es proposa fer un pas més i créixer cap a un públic adult, per arribar a totes aquelles ments inquietes amb ganes de continuar aprenent. En parlem amb el seu director de continguts, Albert Segura, periodista amb una llarga trajectòria a la ràdio i la televisió públiques.

Pregunta. Dos anys i més d’un miler de vídeos educatius després, quin balanç en feu?

Resposta. El balanç és molt positiu. Hi havia una emergència educativa al país, amb el nivell de matemàtiques o de comprensió lectora, per exemple, i també la necessitat evident de més educació mediàtica. Ens trobàvem que els adolescents, les famílies, entraven a internet, a YouTube sobretot i a les xarxes socials, per buscar vídeos educatius i no en trobaven en català. Perquè els algoritmes afavoreixen les llengües més grans, el castellà i l'anglès, i els que trobaven no eren confiables, en el sentit que tu veies un vídeo de la història de Catalunya, però no sabies qui era aquell influencer que te l'explicava. Hi havia un problema de qualitat del material educatiu en línia i un problema lingüístic. La reculada social de l'ús del català a les xarxes també afectava el contingut educatiu, i de confiabilitat.

El que hem fet és omplir YouTube de vídeos educatius en català, i ara, dos anys després, això ho hem cobert. Tu com a pare, com a mare, com a docent, o directament els adolescents que naveguen sols, si van a YouTube i cerquen “Mercè Rodoreda” o “l'11 de setembre”, o les taules de multiplicar, troben vídeos en català. No només en català, sinó amb la qualitat audiovisual que dona la televisió pública del país, i el segell de qualitat del Departament d'Educació, que és el qui valida que aquells continguts són confiables, són curriculars. Per tant, el balanç és molt positiu. Estem omplint unes finestres de distribució on abans no hi havia aquest contingut. D’aquesta manera satisfem una demanda històrica dels docents i les famílies.

I el retorn que tenim, l’audiència digital que generem, és molt satisfactori. Ja estem fregant els 11 milions de reproduccions i el que ens permet l'audiència digital, és saber les hores de consum i entendre qui t'està consumint. I nosaltres tenim un ús en horari lectiu molt elevat. De fet, de dilluns a divendres la meitat del consum és en horari escolar. El consum audiovisual es fa sobretot els vespres, però, en canvi, el consum de Campus i de Supercampus es fa entre 9 del matí i 5 de la tarda. Això vol dir que s'està fent un ús intensiu d'aquest material a l'aula.

P. Quines són les temàtiques més consultades?

R. Clarament, el consum es correspon amb el que diuen les proves de competències bàsiques o l'informe PISA, on hi ha més necessitats: matemàtiques, comprensió lectora, ciències. Els programes relacionats amb llengua catalana o amb la literatura són els que més es consumeixen: gramàtica, lèxic, ortografia, els pronoms febles, i a més per a totes les edats, perquè el mateix poema de gramàtica el tenim per a primària, i després l'evolucionem per a les necessitats de totes les etapes educatives.

Llengua és el gran puntal, però també matemàtiques. I això no ens ha sorprès perquè, com deia a l’inici, ja ho diuen les proves de competències bàsiques: programes per a aprendre operacions matemàtiques, resolucions de problemes, les taules... tot això és el més consumit. També es consumeix força història, una mica també perquè la història de Catalunya es relaciona amb la llengua. Justifica molt la inversió que sigui TV3 qui expliqui la història, perquè és la història de Catalunya. I també geografia catalana, les comarques, els climes...

Nosaltres inicialment vam començar de 6 a 16 anys, cobrint tota la primària i tota l'ESO, i ara, des del mes de maig, estem creixent cap a Batxillerat i també cap a l’aprenentatge al llarg de la vida, i per a ments inquietes en general. I, en concret, hem començat per un públic objectiu que és el dels nous parlants. Perquè hi ha una necessitat claríssima de nous parlants que volen treure's l'A1 de català, l'A2 i anar progressant, i nosaltres hem creat continguts educatius per aprendre català, i això ara també té molt d'èxit.

P. En un context amb poca oferta digital en català, el Campus pot contribuir de manera decisiva al foment de la llengua catalana.

R. Sí, lliga amb el mandat fundacional de 3cat. Nosaltres tenim molta experiència en continguts educatius, especialment als infantils, molta experiència al Super3, però aquest mandat que l'audiovisual públic eduqui també coincideix amb el pal de paller, el fundacional de TV3, de la corporació de 3cat en aquest cas, que és la normalització de la llengua. Hem creat aquest contingut que es diu Català Fàcil, que són centenars de vídeos per a xarxes socials, i també tenim el programa Català fàcil a la plataforma 3cat que presenta el Roger Coma i on utilitzem referents lingüístics d'orígens molt diferents que parlen el català per ensenyar, per fer les primeres passes, i atrevir-se amb l'ús social del català. També hem aprofitat per recuperar a la plataforma altres programes històrics de l'univers 3cat que et serveixin per aprendre català. Aquest Campus ara està connectant  amb el Digui digui de fa 40 anys. El que passa és que fa 40 anys el Digui digui es dirigia segurament a nouvinguts o nous parlants que eren de la resta d'Espanya i compartíem una llengua, el castellà, que és molt més propera al català. Però ara el públic objectiu ha canviat i és gent d’arreu del món i amb llengües amb alfabets que no tenen res a veure amb el nostre. Llavors, el repte és més alt, però la necessitat continua sent-hi.

P. Des de l’inici ja vau concebre el projecte pensant que els vostres continguts havien d’estar alineats amb el currículum de primària i secundària?

R. La clau de l'èxit de Campus i de Supercampus és que no ho estem fent sols, sinó que ho hem fet des del primer minut amb el Departament d'Educació i amb el món educatiu. Nosaltres sabem fer continguts audiovisuals i tenim productores que col·laboren amb nosaltres per ajudar-nos a produir aquests continguts. Però ens hem adonat que a Catalunya hi ha un dèficit. Quan vam muntar el Supercampus vam anar a la BBC, vam anar a veure les televisions a París i ens van dir “trobareu que l'audiovisual no té expertesa en continguts educatius, l'haureu de construir”. Per això sabíem que era imprescindible posar-ho en marxa amb el Departament d’Educació. El que fem és formar uns equips on barregem productores audiovisuals, és a dir, la gent que en sap d'audiovisual, i docents, professors, mestres d'escoles i instituts en actiu, que estan a la trinxera i que coneixen, millor que ningú, millor que nosaltres evidentment, el públic objectiu al qual ens dirigim i les necessitats que hi ha a l'aula.

A més de la llengua i les matemàtiques, que com us deia és el que més es consumeix, el Departament d’Educació ens ha dit que necessitem continguts de benestar emocional, perquè els docents passen molt de temps gestionant el benestar emocional dels estudiants. Doncs ens hi hem posat. També ens ha passat que quan ens hem posat a treballar plegats, nosaltres hem tingut tendència a posar velocitat, llum i color, que passin moltes coses, famosos a la pantalla... i els docents ens han dit que hem de frenar, personalitzar l'aprenentatge i utilitzar tècniques pedagògiques. Hi havia una mica el sentiment de pensar que ja en sabíem perquè veníem de fer continguts informatius per a adults. La temptació de pensar que si jo sé fer televisió per a grans, per a educatius i infants és més fàcil. I és el contrari, és molt més difícil.

P. Quins han estat els vostres referents internacionals? En quines plataformes lligades al servei públic us heu emmirallat per desplegar el programa educatiu de 3Cat?

R. En el seu moment el fundador de la BBC va establir el triple mandat del servei públic: “informar, formar i entretenir”. Això nosaltres ja ho sabíem, però quan vam fer l'estudi de millors pràctiques en l’àmbit de la formació vam trobar centenars de plataformes arreu del món, de públiques, de privades, d'actives, d'inactives, que s'havien posat en marxa durant la Covid i llavors es van deixar, que ens agradaven més, que no ens agradaven, que s'adaptaven a les necessitats de les aules a Catalunya i les que no s'adaptaven.

Com a televisió pública que som, per nosaltres el gran referent és la BBC, que és pionera en això: BBC Bitesize, va ser creada fa 40 anys i abans d'internet, per un consum lineal al segon canal o al quart canal de la BBC, pensant també en tota la diàspora d'estudiants anglòfons de la Commonwealth que estan a l'altra punta del món i que no van a les escoles britàniques. Amb això nosaltres també hi hem pensat. Pels alumnes catalanoparlants expatriats arreu del món, el Campus és una via per estar connectats amb les escoles i tenir accés a continguts educatius en català i catalanocentrats. També a les Illes Balears o al País Valencià o la Catalunya Nord. Bitesize va fer aquesta transició del lineal al consum a la carta, a la plataforma, i per a totes les edats, i llavors vam col·laborar molt amb ells.

Un altre referent molt clar, i amb qui hem col·laborat moltíssim, és France Télévision, que tenen Lumni, una aposta més recent. Ens han ajudat dient-nos què és el que funciona, què és el que no, quin és el públic objectiu que ens consumirà més, quin tipus de canal havíem d'utilitzar, com ens havíem de diferenciar del canal infantil d'entreteniment...

Per mi, aquests dos referents són els més clars, perquè nosaltres vam decidir fugir d'un model com el de la RAI italiana, que és el d’un docent a l'aula fent la classe amb una pissarra, pensat per l'alumne que no pot anar a classe, que està a casa, però nosaltres, insisteixo, en cap cas volem substituir el docent. Som una eina de suport per a la comunitat educativa. El model que ens anava bé és el de la BBC i el de Lumni.

P. Com ja saps, des de l’eduCAC estem especialment interessats en l’àmbit de l’educació mediàtica. Al Campus poseu el focus en els hàbits cibersaludables i la tecnologia. Teniu previst també fer propostes per portar a l’aula l’anàlisi crítica i reflexiva dels continguts audiovisuals?

R. Sobre la relació d’aquest àmbit amb el Campus, crec que no és només el contingut específic sobre l'educació mediàtica, que en tenim, que n’estem produint i que en seguirem produint, perquè l'alfabetització i l'educació mediàtica forma part de la nostra responsabilitat com a corporació pública audiovisual. Jo vaig més enllà, precisament l'educació mediàtica és el leitmotiv. El Campus és necessari per a aquesta alfabetització. Pel que us deia: els nostres estudiants i la nostra comunitat educativa, abans de Campus, anava a YouTube, anava a les xarxes socials i mirava els vídeos de TikTok que eren suposadament educatius. I com que no hi havia la comparació, no existia un producte de qualitat en català, curricular, confiable, les famílies havien de confiar en continguts de youtubers, d'instagramers. Ara no, ara estem treballant amb els docents perquè les famílies i tota la comunitat educativa vegin la diferència i vegin que Campus és un entorn confiable de navegació on tot el que trobaràs té el segell d'una corporació pública i d'un Departament d'Educació. Per nosaltres aquesta és la raó de crear un Supercampus, perquè hi ha una necessitat social de no comprar segons què a les xarxes.

Un altre exemple de continguts que no són específicament d'educació mediàtica, però que tenen molt a veure: ara veiem que a les xarxes socials molts adolescents, sobretot homes, compren el discurs d'extrema dreta, el compren de ple. Nosaltres hem creat continguts sobre memòria democràtica en col·laboració amb el Memorial Democràtic, que és qui més en sap, on connectem llocs de la història recent de Catalunya, com la comissaria de Via Laietana o la Jonquera o la batalla de l'Ebre, i expliquem des d'allà que tot el que expliquen segons quins influencers ultres és mentida. I això també forma part de la nostra missió d'educar mediàticament. Si més no, que quan es trobin continguts d'odi i d'atac a les minories –que se’ls trobaran–, comptin amb el contrapunt d’uns continguts que estan fets pel Memorial Democràtic i per 3cat, que els poden ajudar a veure què és desinformació i què és odi i la importància de la democràcia i de la memòria antifeixista del país.

P. I ampliareu els continguts específics d’educació mediàtica?

R. Tenim previst fer més continguts sobre educació mediàtica, que és una producció que no pots deixar de fer perquè canvia ràpidament, i també és important fer-la amb els experts i fer-la amb els docents, amb els que coneixen realment el públic. Saber si és més important parlar del consum del telèfon mòbil o de la pressió estètica o dels likes o de la desinformació. Com deia abans, qui ens ajuda a  triar els temes i com els toquem és el Departament d'Educació, són els docents.

P. A partir d’aquest balanç favorable, ara cap on voleu fer evolucionar l’experiència del Campus?

R. Seguint les bones pràctiques internacionals amb què hem basat la nostra estratègia, és a dir, allò que funciona a altres països, amb l'envelliment de la població i amb l'allargament de l'esperança de vida, la demanda de continguts educatius creixerà per a totes les edats i per a l’aprenentatge al llarg de la vida. Hem vist que totes les corporacions públiques d'altres països audiovisualment potents, fan continguts educatius per a totes les edats. I estem en un moment com el fundacional de Campus on ens plantegem per on comencem a produir. Matemàtiques, llengua, primària, secundària, com ho fem? L'objectiu és continuar produint continguts educatius dels 6 als 16, i anar més enllà dels 16, a produir per Batxillerat. Però aleshores estem en un procés de detectar quines són les necessitats  de formació contínua educativa del país per a totes les edats. Per exemple, ara produirem continguts sobre agrojardineria, i sobre fusta i moble. També català fàcil, aprenentatge del català per a nous parlants, però no només. Hem de fer continguts educatius per als que volen treure's  el certificat C2 de català o el C1. També hem de fer continguts sobre benestar per a totes les edats. En general, continguts per a ments inquietes. Hi ha molta oferta privada i nosaltres creiem que com a corporació pública tenim una responsabilitat de cobrir aquesta necessitat social amb la llengua i no només.  Hi ha molt d'espai per córrer, però també és un moment de parar i pensar per on comencem. De moment hem començat per la llengua, per als nous parlants. Volem fer continguts per a ments inquietes.