Les dones a la televisió i la ràdio lineals: quant, com i de què parlen

Durant segles s’ha exclòs a les dones de qualsevol àmbit públic. Temps més que suficient per acostumar-nos que ens expliquin el món des d’una perspectiva única, la dels homes, sense ni adonar-nos que era parcial. 

La història parla en gènere masculí i encara que en aparença la societat avanci cap a una mirada més plural i diversa, sovint ens trobem preguntant-nos: on són les dones? 

Els mitjans de comunicació és un dels àmbits on segueix produint-se una infrarepresentació femenina. El darrer informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre la presència de la dona en les televisions i ràdios catalanes mostra com en la majoria dels mitjans analitzats no s’arriba al 40% en el conjunt de la programació, referència mínima de la paritat. 

Hi ha diferències entre canals que també mostren el biaix de gènere: en el canal infantil i juvenil SX3 el percentatge de presència és del 58%, mentre que en el canal esportiu E3 aquesta frega el 20%. 

En els informatius, pal de paller de les televisions generalistes i que encara congreguen a moltes famílies davant de la televisió a l’hora d’emissió, la presència de dones no millora, cap dels informatius analitzats arriben al 40%. 

I no és tan sols quant apareixen, sinó com apareixen representades. De nou, els rols de gènere: en àmbits tradicionalment femenins, educació, salut, s’assoleixen registres que superen àmpliament en la majoria de casos la referència mínima de la paritat. També ha millorat la presència de les dones expertes, científiques, tecnòlogues, etc. Tanmateix, la bretxa persisteix en molts àmbits: especialment l’esportiu, però també el polític, l’econòmic, o el del treball. 

La visió històrica dels informes del CAC, que permet la comparació de 20 anys enrere en el cas dels teleinformatius, ens mostren una aturada en el creixement progressiu de la presència dona en la informació i la programació dels mitjans generalistes així com també com a veu experta.

De la mateixa manera que els temes que queden fora de l’agenda dels mitjans són invisibles, la infrarepresentació de les dones als mitjans de comunicació invisibilitza i silencia una gran part de la població, i cal prendre’n consciència i aprendre a veure incompleta aquesta perspectiva parcial. 
Per entrenar la mirada, a l’eduCAC us proposem Qui ens parla, un material didàctic desenvolupat per a aprendre a detectar les absències i observar críticament les presències d’homes i dones als mitjans de comunicació. Passem de l’anàlisi quantitativa, en la que podeu fer servir les dades de l’informe del Consell, per a passar a la subjectiva des del debat i la reflexió. 

També ho podeu treballar des de la ficció i les xarxes socials a Un món normal, per prendre consciència dels elements de l’audiovisual que contribueixen a perpetuar la discriminació i per lluitar-hi en contra.