El món és divers, els informatius i la ficció també?
Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat —declarat per Nacions Unides el 1992 i que se celebra cada 3 de desembre—, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha presentat un nou informe(*) que radiografia la presència de la discapacitat en els principals mitjans audiovisuals del país. L’estudi analitza tres dimensions clau: el temps que la discapacitat ocupa a les graelles, el protagonisme de les persones amb discapacitat i la mirada des de la qual se’n parla.
A grans trets, l’anàlisi detecta que la discapacitat continua sent una realitat poc mostrada en els continguts audiovisuals i la seva infrarepresentació es manté estancada. Es dona una doble invisibilitat pel fet de ser dona, tot i que la presència femenina és majoritària en els rols de cura o suport. Amb tot, els mitjans analitzats en fan un tractament informatiu respectuós, reivindicatiu i en clau divulgativa, procurant posar l’accent en la sensibilització i en la creació de referents positius.
La ficció és essencial per comprendre la diversitat del món
La discapacitat és un dels eixos de la representació de la diversitat en l’audiovisual, que als recursos didàctics de l’eduCAC tractem de forma interseccional.
- A la SA Un món, diversitat de persones us proposem analitzar fragments de ficcions diferents per extreure conclusions sobre com la ficció representa la diversitat i entendre com afecta la nostra percepció del món.
- I a la SA Els perjudicis del prejudicis us animem a investigar les idees preconcebudes associades a col·lectius determinats, per desmuntar-les i generar alternatives inclusives.
La manera com les sèries, el cinema, les xarxes, la publicitat o els videojocs, mostren o invisibilitzen col·lectius, valors o realitats socials, es mesura no només a través de la seva presència o absència, sinó també pel rol o pel protagonisme que se’ls atorga.
La ficció no és un mirall neutre de la realitat, és una construcció, on els creadors trien què mostrar o què deixar fora, i, sobretot, com mostrar-ho. Sovint els personatges que pertanyen a col·lectius infrarepresentats apareixen exclusivament al servei dels altres o són prescindibles. També es presenten mitjançant narratives paternalistes on el personatge protagonista n’ajuda un altre amb discapacitat o diversitat funcional. O bé, centren el relat en el viatge del protagonista fins a l’acceptació o la superació de la seva discapacitat o condició.
