Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes

La historiografia ha descuidat de manera significativa la presència de les periodistes estrangeres en la Guerra Civil, obviant per aquest motiu un relat del conflicte amb matisos clarament diferenciats de la narrativa dominant. Prop de dues-centes dones, no obstant això, van deixar testimoniatge del seu pas per la península Ibèrica, més interessades en els efectes de la guerra que en la cultura militar. La majoria d’elles van passar per Barcelona i es van fixar, entre altres aspectes, en la vida a la ciutat, els bombardejos aeris sobre la població civil, els successos sagnants de maig del 1937 i la sortida republicana cap a França.

El canvi climàtic és un risc i un fenomen transdisciplinari de comunicació, pragmàtic i constitutiu. Des del risc fins a la crisi o des de l’emergència fins al desastre, es proposa un balanç crític davant l’explosió d’aquesta temàtica entre les comunitats de científics socials. A partir dels dilemes en la comunicació de risc, ambiental o la reducció del risc de desastre, s’aposta per la comunicació del canvi climàtic com a punt de confluència, clau per a la conversió del coneixement en acció. Les idees comunicades sobre el canvi climàtic esdevenen el mitjà d’anticipació i d’expressió del futur en el nostre present.

Aquest estudi és un primer intent de destriar si el periodisme de pau, el més conegut de lluny en els estudis dels mitjans de comunicació, ja que està dedicat sobretot a les representacions mediàtiques dels conflictes externs entre nacions, es podria aplicar als mitjans de comunicació indis en el context de l’expansió del periodisme indi des de la globalització. També és una primera aproximació per abocar llum sobre l’ethos de l’Índia en el passat, extret dels seus textos i discursos espirituals, i dibuixar la llarga història del periodisme indi, que transgredeix constantment la pràctica de la pau preconitzada en els antics textos espirituals indis. L’estudi adopta un enfocament multiperspectiva que combina tant l’hermenèutica com els mètodes del discurs aplicables a les entrevistes, per tal d’obtenir respostes a partir d’un qüestionari no estructurat a alguns periodistes destacats del sud de l’Índia. Els resultats suggereixen que la visió dels periodistes indis sobre el periodisme de pau, al contrari del que es creia a Occident, no és rellevant per al periodisme indi, tant pel seu abast com per la seva definició.

Els resultats d’aquesta recerca assenyalen que l’estratègia de comunicació del Govern pateix certes mancances, com l’alta presència de suposicions o contradiccions. Així mateix, es van prioritzar temes com l’actualització constant de persones mortes, hospitalitzades, etc. o aquelles qüestions relacionades amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Per dur a terme l’anàlisi de les característiques generals de l’estratègia comunicativa del Govern, es realitza un visionament de les compareixences protagonitzades pel Comitè Tècnic de Gestió contra el coronavirus i el president de l’Executiu espanyol durant les primeres setmanes de l’estat d’alarma amb l’objectiu d’estudiar-ne l’adequació a les recomanacions de la comunicació de crisi i els temes principals que apareixen.

Durant la primavera del 2022 ens vam entrevistar amb diferents treballadors públics responsables de la gestió de la infodèmia de la Covid-19, amb l’objectiu de documentar i estudiar com diferents unitats de la Generalitat van actuar per mitigar els efectes de la infodèmia. Tot seguit, vam reunir-nos amb representats de les dues principals organitzacions de fact-checking a Catalunya per identificar com havien respost a la infodèmia i què en podíem aprendre. Aquest estudi local permet conèixer el comportament de la comunitat catalana i adaptar-ne les intervencions, ja que la majoria d’estudis previs es basen en la comunitat de parla anglesa.

El procés sobiranista de Catalunya va ser un moviment polític i social que va defensar el dret a decidir i la independència d’aquest territori i que va derivar en un enfrontament entre l’Estat espanyol i el Govern català. Els mitjans de comunicació espanyols i catalans van tenir un rol crucial en la cobertura mediàtica per la seva proximitat amb el conflicte i, alhora, van estar al centre del debat públic. Aquesta recerca pren TV3 i els seus periodistes com un estudi de cas per conèixer com el context politicosocial va condicionar el relat periodístic i quins factors externs i interns hi van intervenir. Mitjançant les entrevistes semiestructurades a onze periodistes, entre redactors i editors dels programes informatius de TV3, es poden identificar diferents aspectes que permeten concloure que les fonts periodístiques, les rutines de treball i la responsabilitat de TV3 com a mitjà públic van ser els principals factors que van intervenir en la producció informativa.