Opinió pública i transformació social

Introducció

Q52_Presentacio_CA_0.pdf 84.75 KB

Opinió pública i transformació social

Amb Habermas i més enllà. El rol del que és digital i el que és afectiu en la formació d’opinió pública

Q52_Cambronero_CA_0.pdf 199.32 KB

Resum

x
Aquest article ofereix una reflexió teòrica sobre la
vigència i els límits del concepte d’esfera pública a
Habermas, com a eina per analitzar l’opinió pública,
ateses les transformacions recents del sistema de
mitjans. D’una banda, la digitalització ha tingut diversos
impactes sobre els mitjans en què es donen els debats
públics. D’altra banda, l’afectiu es considera un element
clau en l’articulació de públics en mitjans digitals. Partint
del valor normatiu del concepte d’esfera pública a
Habermas, s’argumenta que aquest enfocament es pot
beneficiar dels models descriptius d’opinió pública, més
ben equipats per a la caracterització de les dinàmiques
d’opinió dels públics en el sistema de mitjans actual.
Posar el focus en la descripció de les dinàmiques d’opinió
en els mitjans socials obre un diàleg amb les teories dels
sistemes complexos i permet formular noves hipòtesis per
a l’estudi crític i interdisciplinari de la formació d’opinió
pública en l’espai digital.

Marta Cambronero-Garbajosa
Influència de l’activisme feminista híbrid en la paritat de gènere als espais d’opinió dels mitjans catalans: el cas d’#OnSónLesDones

Q52_Roqueta_CA_0.pdf 1.87 MB

Resum

x
L’article analitza la influència del grup #OnSónLesDones
(OSLD) en l’assoliment de la paritat de gènere als espais
d’opinió dels principals mitjans catalans. Ho fa amb una
metodologia mixta que combina l’anàlisi situacional
(situational analysis), de caràcter qualitatiu, i l’anàlisi
de xarxes socials (social network analysis), de caràcter
quantitatiu.
Els resultats mostren, primer, que mitjançant la difusió de
l’etiqueta #onsónlesdones a Twitter, OSLD ha contribuït
a visibilitzar la infrarepresentació de les dones a l’esfera
pública, si bé l’etiqueta ha estat compartida, a grans trets,
per usuàries amb perfils semblants als de les activistes del
grup. Segon, que els mitjans, a l’hora de reflexionar sobre
paritat i opinió, tenen en compte els postulats del grup.
Les conclusions apunten a la importància d’estudiar el
rol de l’activisme feminista en la transformació de rutines
periodístiques i en l’adopció de pràctiques activistes per
part de la ciutadania.

Marta Roqueta-Fernàndez
L’ús dels mitjans de comunicació pel negacionisme gris a Espanya: acusant el missatger

Q52_Callejo_CA_0.pdf 210.77 KB

Resum

x
El negacionisme climàtic a Espanya és minoritari, tot i que
s’hi aprecia un nucli important que es resisteix a admetre,
si més no, la urgència d’actuar davant el fenomen. L’article
mostra els resultats d’un estudi empíric -a partir d’una
estratègia de recerca mixta que fa servir enquesta amb
qüestionari estandarditzat i un mètode grupal concret que
hem denominat grups interpel·latius- de les empremtes
del negacionisme climàtic des de tres aspectes: a) la
fixació de les opinions distants amb el canvi climàtic; b) la
relació diferencial amb els mitjans de comunicació entre
els qui mostren algun grau de distància, i c) el paper dels
mitjans de comunicació com a referència per fonamentar
les expressions de distància.

Javier Callejo

Articles

Cartografia d’una “triple perifèria”: mutacions i continuïtats en els motors del documental espanyol contemporani realitzat per dones

Q52_Fonoll_CA_0.pdf 186.61 KB

Resum

x
El macrogènere documental és un dels espais
cinematogràfics on la participació de dones professionals
ha experimentat un creixement notable, tant a escala
global com local. Aquest article analitza un conjunt de
condicions materials, institucionals i educatives que
han afavorit l’increment de la presència de cineastes
en el documental contemporani a l’Estat espanyol,
amb especial atenció als darrers deu anys, marcats
per la revitalització del moviment feminista en el sector
audiovisual. L’anàlisi s’articula en tres eixos: l’impacte de
la digitalització; l’expansió dels circuits de visibilització a
través d’espais culturals, festivals i col·lectius feministes,
i la consolidació d’una oferta formativa especialitzada.
Aquests factors han contribuït a un increment
d’accessibilitat, autonomia, diversitat i reconeixement
en el si d’una pràctica que, paradoxalment, ha estat
sovint considerada perifèrica. Defugint enfocaments
excepcionalistes, s’hi proposa un estat de la qüestió
basat en la revisió de literatura especialitzada, amb un
enfocament específic en les condicions de producció,
circulació i formació, encara poc explorades.

Anna Fonoll-Tassier
“Massa gai”: masculinitats i homoerotisme a l’slash fiction de creadors de contingut de videojocs

Q52_Anglada_CA_0.pdf 166.52 KB

Resum

x
Aquest article analitza els discursos sobre la masculinitat
a l’slash fiction protagonitzat per dues parelles fictícies
de creadors de contingut vinculats al món dels videojocs:
Rubelangel (Rubius i Mangel) i Septiplier (Jacksepticeye
i Markiplier). L’slash fiction és un gènere produït per
fans que imagina relacions romàntiques i sexuals entre
personatges o celebritats masculines heterosexuals.
L’objectiu d’aquesta recerca és examinar com es
representa la masculinitat i de quina manera es transforma
a partir de l’enamorament dels protagonistes. Mitjançant
una anàlisi crítica del discurs aplicada a 22 textos sobre
Septiplier i Rubelangel, l’article analitza els models de
masculinitat, les limitacions i els malestars que imposen
als personatges i com la masculinitat es reconfigura per
possibilitar la relació de parella. Els resultats mostren
com l’slash fiction pot constituir un espai de negociació
i relectura de la masculinitat en l’àmbit dels videojocs,
altament masculinitzat i heteronormatiu.

Ona Anglada-Pujol
De memera a creadora de contingut. Una aproximació etnogràfica amb Marina Listillas

Q52_Soriano_CA_0.pdf 626.28 KB

Resum

x
Aquest article examina el procés de professionalització
de les creadores de mems a partir d’un estudi de cas
etnogràfic centrat en Marina, administradora del compte
d’Instagram @listillas. L’objecte d’estudi és la transició de
memera, una posició vinculada a pràctiques creatives
vernacles i comunitàries, a creadora de contingut, una
disposició orientada al que és professional. Aquest cas
forma part d’una etnografia desenvolupada entre abril del
2021 i abril del 2023 que combina observació participant,
entrevistes etnogràfiques i història de vida online.
L’anàlisi revela que la professionalització no implica
una substitució lineal de les lògiques comunitàries
per les comercials, sinó una coexistència tensionada
entre economies del do i capitalisme de plataformes.
Mitjançant accions tàctiques, Marina articula una
orientació a la comunitat i una cap a un públic massiu. En
aquest escenari, actua com a mediadora d’un laboratori
simbòlic en reconfiguració constant i produeix noves
formes de subjectivitat i valor cultural.

Ezequiel Soriano Gómez

Ressenyes de llibres

Rovira Sancho, G. #MeToo. La ola de las multitudes conectadas feministas

Q52_Ressenya_Amigot_Lopez_CA_0.pdf 172.51 KB

Patricia Amigot Leache and Maite López Flamarique
Carratalá Simon, A. Tratamiento ético de la comunidad LGTBI en los medios

Q52_Ressenya_Vazquez_CA_0.pdf 205.6 KB

Esmeralda A. Vázquez-Tapia

Llista de persones revisores de Quaderns del CAC Període 2021-2025

Llista

Q52_Revisors_2021-2025_CA_0.pdf 46.16 KB

Opinió pública i transformació social

Tipus

Descripció

Imatge

Opinió pública i transformació social

Data

Tipus

Descripció