Opinió pública i transformació social

El macrogènere documental és un dels espais cinematogràfics on la participació de dones professionals ha experimentat un creixement notable, tant a escala global com local. Aquest article analitza un conjunt de condicions materials, institucionals i educatives que han afavorit l’increment de la presència de cineastes en el documental contemporani a l’Estat espanyol, amb especial atenció als darrers deu anys, marcats per la revitalització del moviment feminista en el sector audiovisual. L’anàlisi s’articula en tres eixos: l’impacte de la digitalització; l’expansió dels circuits de visibilització a través d’espais culturals, festivals i col·lectius feministes, i la consolidació d’una oferta formativa especialitzada. Aquests factors han contribuït a un increment d’accessibilitat, autonomia, diversitat i reconeixement en el si d’una pràctica que, paradoxalment, ha estat sovint considerada perifèrica. Defugint enfocaments excepcionalistes, s’hi proposa un estat de la qüestió basat en la revisió de literatura especialitzada, amb un enfocament específic en les condicions de producció, circulació i formació, encara poc explorades.

Aquest article analitza els discursos sobre la masculinitat a l’slash fiction protagonitzat per dues parelles fictícies de creadors de contingut vinculats al món dels videojocs: Rubelangel (Rubius i Mangel) i Septiplier (Jacksepticeye i Markiplier). L’slash fiction és un gènere produït per fans que imagina relacions romàntiques i sexuals entre personatges o celebritats masculines heterosexuals. L’objectiu d’aquesta recerca és examinar com es representa la masculinitat i de quina manera es transforma a partir de l’enamorament dels protagonistes. Mitjançant una anàlisi crítica del discurs aplicada a 22 textos sobre Septiplier i Rubelangel, l’article analitza els models de masculinitat, les limitacions i els malestars que imposen als personatges i com la masculinitat es reconfigura per possibilitar la relació de parella. Els resultats mostren com l’slash fiction pot constituir un espai de negociació i relectura de la masculinitat en l’àmbit dels videojocs, altament masculinitzat i heteronormatiu.

Aquest article examina el procés de professionalització de les creadores de mems a partir d’un estudi de cas etnogràfic centrat en Marina, administradora del compte d’Instagram @listillas. L’objecte d’estudi és la transició de memera, una posició vinculada a pràctiques creatives vernacles i comunitàries, a creadora de contingut, una disposició orientada al que és professional. Aquest cas forma part d’una etnografia desenvolupada entre abril del 2021 i abril del 2023 que combina observació participant, entrevistes etnogràfiques i història de vida online. L’anàlisi revela que la professionalització no implica una substitució lineal de les lògiques comunitàries per les comercials, sinó una coexistència tensionada entre economies del do i capitalisme de plataformes. Mitjançant accions tàctiques, Marina articula una orientació a la comunitat i una cap a un públic massiu. En aquest escenari, actua com a mediadora d’un laboratori simbòlic en reconfiguració constant i produeix noves formes de subjectivitat i valor cultural.