Comunicació, salut i benestar

El nombre d’adolescents amb trastorns de salut mental i d’ingressos hospitalaris per aquesta causa ha incrementat significativament els darrers anys, i Espanya se situa entre els països europeus amb el nombre més elevat de diagnòstics. Gran part de la investigació realitzada fins ara s’ha centrat en els efectes del discurs dels mitjans de comunicació sobre la salut mental dels menors d’edat; no obstant això, són escassos els estudis sobre la representació del benestar mental dels adolescents en aquests mitjans. Aquest treball aprofundeix, mitjançant una anàlisi de la literatura existent, en la imatge de la salut mental adolescent en la ficció audiovisual, els mitjans informatius i les xarxes socials. L’anàlisi també aprofundeix en la importància de la perspectiva de gènere en aquesta representació, i reflexiona sobre la necessitat de treballar l’educació mediàtica, amb l’aportació d’eines per abordar la prevenció de l’estigma a les aules.

Les autolesions no suïcides (ANS) en adolescents estan augmentant com a mecanisme d’afrontament de les emocions negatives. En aquest treball els nostres objectius són conèixer la perspectiva dels professionals de la salut i la intervenció social sobre si les xarxes socials són un factor de risc per al desenvolupament d’autolesions i el rol de la família pel que fa al benestar emocional del menor. S’han fet 19 entrevistes a experts sanitaris i del treball/l’educació social especialitzats en adolescència, autolesions i famílies. Aquestes es van fer per mitjà d’internet i de manera presencial entre els mesos de març i maig de 2024. Les principals conclusions són que les xarxes socials promouen les autolesions i simplifiquen el llenguatge a través de mems, abreviatures i codis, afecten el desenvolupament d’habilitats socials bàsiques en els adolescents i n’alteren la salut mental. D’aquí la importància d’una bona comunicació amb la família per promoure el benestar emocional dels joves. 

Aquest article és el resultat d’un estudi quantitatiu que analitza l’enfocament donat a la pandèmia del coronavirus en les 24
hores del contingut emès per les quatre televisions espanyoles principals durant el confinament, des del 13 de març fins a l’11
de maig del 2020. Per a l’estudi es van analitzar les emissions de La 1, Antena 3 TV, Telecinco i La Sexta durant 60 dies.
L’objectiu és comprovar com va evolucionar el tractament sobre el coronavirus, observant la presència de termes relacionats
amb la malaltia, així com el seu progrés. Les dades indiquen que la informació relacionada amb la malaltia, a més de la
política, va ser la que es va difondre més a les televisions. L’enfocament econòmic, en canvi, va ser el que va interessar
menys a les cadenes, tant públiques com privades, malgrat que hi va haver variacions en el tracte que van donar a la informació sobre el coronavirus.

La investigació es basa en l’anàlisi dels monòlegs de Pablo Motos a El Hormiguero 3.0: Quédate en casa, durant els mesos de confinament i les restriccions per la COVID-19 (23/03/2020 - 22/06/2020). A través de l’anàlisi de contingut i valorant-ne la  rellevància informativa i social, s’han estudiat 11 discursos inicials del presentador amb l’objectiu d’observar com un espai d’infoentreteniment aborda la presentació de la informació en salut en un context de pandèmia mundial. Totes les peces prenen com a punt de partida el desenvolupament i les conseqüències de la pandèmia. Els resultats reforcen la idea de Pablo Motos com a líder d’opinió i coach televisiu que assumeix un paper d’expert en matèria sociosanitària. En la mateixa línia, centra el discurs en la salut mental, sense basar-se en fonts científiques d’autoritat.

Les desigualtats en salut persisteixen malgrat els importants avenços mundials en salut i benestar. Encara que està ben
documentat el paper que tenen determinants socials de la salut com els ingressos i l’educació, els determinants comercials, especialment l’exposició a la publicitat, tenen un paper cada cop més influent. Aquest estudi examina la relació entre la publicitat i les desigualtats en salut centrant-se en com la publicitat digital personalitzada pot agreujar aquestes disparitats. La revisió de la bibliografia revela que, històricament, les comunitats desafavorides han estat exposades de manera desproporcionada a anuncis de productes perjudicials per a la salut. Aquest patró s’ha detectat en diversos mitjans
tradicionals i a escala mundial. A més, l’anàlisi crítica de les pràctiques de publicitat digital que s’ha dut a terme aquí posa
de manifest els riscos potencials de la publicitat personalitzada a l’hora d’accentuar les disparitats en salut. Aquests riscos
inclouen biaixos algorítmics, problemes relacionats amb les pràctiques de dades i bucles de contingut que poden perpetuar
estereotips i comportaments poc saludables. No obstant això, l’estudi també identifica oportunitats en què la publicitat
personalitzada podria promoure l’equitat en salut mitjançant l’entrega de missatges dirigits i amb un efecte positiu per a
la salut a les poblacions desateses. Aquesta investigació contribueix al discurs més ampli sobre l’equitat en salut destacant el doble paper de la publicitat com a factor de risc i com a eina potencial per a una intervenció positiva en salut. Subratlla la necessitat urgent de marcs reguladors integrals que abordin el panorama canviant de la publicitat digital per garantir que afavoreixi els interessos de la salut pública en lloc de perpetuar la desigualtat.