Comunicació, salut i benestar

Presentació

Q51_Presentacio.pdf 121.44 KB

Comunicació, salut i benestar

Adolescència i salut mental: de la representació mediàtica a la prevenció de l’estigma a les aules

Q51_Viros_etal.pdf 399.87 KB

Resum

x
El nombre d’adolescents amb trastorns de salut mental i
d’ingressos hospitalaris per aquesta causa ha incrementat
significativament els darrers anys, i Espanya se situa entre els
països europeus amb el nombre més elevat de diagnòstics.
Gran part de la investigació realitzada fins ara s’ha centrat en
els efectes del discurs dels mitjans de comunicació sobre la
salut mental dels menors d’edat; no obstant això, són escassos
els estudis sobre la representació del benestar mental dels
adolescents en aquests mitjans. Aquest treball aprofundeix,
mitjançant una anàlisi de la literatura existent, en la imatge de
la salut mental adolescent en la ficció audiovisual, els mitjans
informatius i les xarxes socials. L’anàlisi també aprofundeix
en la importància de la perspectiva de gènere en aquesta
representació, i reflexiona sobre la necessitat de treballar
l’educació mediàtica, amb l’aportació d’eines per abordar la
prevenció de l’estigma a les aules.

Virós-Martín, Jiménez-Morales, Montaña-Blasco, Bretones, Empain, Establés, Freire, Gómez-Puertas, Jordana, Lopera-Mármol, Martin-Vicario, Mohammadi, Moyano, Parrilla, Sánchez-Reina, Sanz-Marcos i Solé-Blanch
Autolesions, adolescents i salut mental a les xarxes socials i a l’entorn familiar: perspectiva dels professionals de la salut

Q51_Moraleda_Martinez.pdf 355.35 KB

Resum

x
Les autolesions no suïcides (ANS) en adolescents estan
augmentant com a mecanisme d’afrontament de les emocions
negatives. En aquest treball els nostres objectius són conèixer
la perspectiva dels professionals de la salut i la intervenció
social sobre si les xarxes socials són un factor de risc per al
desenvolupament d’autolesions i el rol de la família pel que
fa al benestar emocional del menor. S’han fet 19 entrevistes
a experts sanitaris i del treball/l’educació social especialitzats
en adolescència, autolesions i famílies. Aquestes es van fer
per mitjà d’internet i de manera presencial entre els mesos
de març i maig de 2024. Les principals conclusions són que
les xarxes socials promouen les autolesions i simplifiquen el
llenguatge a través de mems, abreviatures i codis, afecten
el desenvolupament d’habilitats socials bàsiques en els
adolescents i n’alteren la salut mental. D’aquí la importància
d’una bona comunicació amb la família per promoure el
benestar emocional dels joves.

Raquel Moraleda-Esteban i Esther Martínez-Pastor
El coronavirus a la televisió espanyola en obert durant el confinament

Q51_Martinez_etal.pdf 383.08 KB

Resum

x
Aquest article és el resultat d’un estudi quantitatiu que analitza
l’enfocament donat a la pandèmia del coronavirus en les 24
hores del contingut emès per les quatre televisions espanyoles
principals durant el confinament, des del 13 de març fins a l’11
de maig del 2020. Per a l’estudi es van analitzar les emissions
de La 1, Antena 3 TV, Telecinco i La Sexta durant 60 dies.
L’objectiu és comprovar com va evolucionar el tractament sobre
el coronavirus, observant la presència de termes relacionats
amb la malaltia, així com el seu progrés. Les dades indiquen
que la informació relacionada amb la malaltia, a més de la
política, va ser la que es va difondre més a les televisions.
L’enfocament econòmic, en canvi, va ser el que va interessar
menys a les cadenes, tant públiques com privades, malgrat que
hi va haver variacions en el tracte que van donar a la informació
sobre el coronavirus.

Sandra Martínez Costa, Teresa Nozal Cantarero, Antonio Sanjuán Pérez i José Juan Videla Rodríguez
Salut i infoentreteniment. Anàlisi dels monòlegs de Pablo Motos a El Hormiguero 3.0: Quédate en casa

Q51_Monjas_Lobato.pdf 648.97 KB

Resum

x
La investigació es basa en l’anàlisi dels monòlegs de Pablo
Motos a El Hormiguero 3.0: Quédate en casa, durant els
mesos de confinament i les restriccions per la COVID-19
(23/03/2020 - 22/06/2020). A través de l’anàlisi de contingut
i valorant-ne la rellevància informativa i social, s’han estudiat
11 discursos inicials del presentador amb l’objectiu d’observar
com un espai d’infoentreteniment aborda la presentació de la
informació en salut en un context de pandèmia mundial. Totes
les peces prenen com a punt de partida el desenvolupament
i les conseqüències de la pandèmia. Els resultats reforcen la
idea de Pablo Motos com a líder d’opinió i coach televisiu que
assumeix un paper d’expert en matèria sociosanitària. En la
mateixa línia, centra el discurs en la salut mental, sense basarse
en fonts científiques d’autoritat.

María Monjas Eleta i Miguel Lobato Martínez
Desigualtats en salut i publicitat personalitzada: un camí cap a l’equitat?

Q51_Saez.pdf 440.73 KB

Resum

x
Les desigualtats en salut persisteixen malgrat els importants
avenços mundials en salut i benestar. Encara que està ben
documentat el paper que tenen determinants socials de
la salut com els ingressos i l’educació, els determinants
comercials, especialment l’exposició a la publicitat, tenen un
paper cada cop més influent. Aquest estudi examina la relació
entre la publicitat i les desigualtats en salut centrant-se en
com la publicitat digital personalitzada pot agreujar aquestes
disparitats. La revisió de la bibliografia revela que, històricament,
les comunitats desafavorides han estat exposades de manera
desproporcionada a anuncis de productes perjudicials per
a la salut. Aquest patró s’ha detectat en diversos mitjans
tradicionals i a escala mundial. A més, l’anàlisi crítica de les
pràctiques de publicitat digital que s’ha dut a terme aquí posa
de manifest els riscos potencials de la publicitat personalitzada
a l’hora d’accentuar les disparitats en salut. Aquests riscos
inclouen biaixos algorítmics, problemes relacionats amb les
pràctiques de dades i bucles de contingut que poden perpetuar
estereotips i comportaments poc saludables. No obstant això,
l’estudi també identifica oportunitats en què la publicitat
personalitzada podria promoure l’equitat en salut mitjançant
l’entrega de missatges dirigits i amb un efecte positiu per a
la salut a les poblacions desateses. Aquesta investigació
contribueix al discurs més ampli sobre l’equitat en salut
destacant el doble paper de la publicitat com a factor de risc
i com a eina potencial per a una intervenció positiva en salut.
Subratlla la necessitat urgent de marcs reguladors integrals
que abordin el panorama canviant de la publicitat digital per
garantir que afavoreixi els interessos de la salut pública en lloc
de perpetuar la desigualtat.

Carolina Sáez-Linero

Articles

Noves dinàmiques d’externalització de la producció a la CCMA davant la digitalització

Q51_Lopez_Martori.pdf 359.73 KB

Resum

x
L’article analitza les dinàmiques d’externalització de continguts
de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
a productores externes i la seva evolució en una dècada.
S’examina el període 2013-2023, amb un enfocament especial
en els anys 2022 i 2023, en què s’impulsa l’estratègia digital
que ha generat noves necessitats de producció.

Àlex López Alcalde i Aida Martori Muntsant

Ressenyes de llibres

Sobre la evolución de los medios: Emergencia, adaptación y supervivencia

Q51_Ressenya_Valverde.pdf 370.14 KB

Àlex Valverde-Valencia
La comunicación de Gobiernos e instituciones públicas. 80 cosas que he aprendido comunicando

Q51_Ressenya_Sendra.pdf 213.25 KB

Enric Sendra-Duro

Comunicació, salut i benestar

Tipus

Descripció

Imatge

Comunicació, salut i benestar

Data

Tipus

Descripció